“Jo era aquí assegut. I al costat hi veig una dona amb vestit hindú plorant. Li vaig demanar si estava bé… I em respon que els colors de la llum dels vitralls l’havien emocionat. Te n’adones, Jordi, del que vam fer?” L’artista vitraller Joan Vila-Grau també s’emociona explicant-ho al seu amic Jordi Bonet, l’antic arquitecte director de la Sagrada Família. S’esmunyen d’un formiguer de turistes i caçadors de selfies enlairant-se nou metres, fins al balcó del Jubé.

Davant seu, una eclosió de colors en tres dimensions. La llum llisca sobre els vitralls, com Gaudí volia. Aquell precepte va guiar dècades de passió i dedicació dels dos creadors, que avui contemplen l’espectacle satisfets. Sota la batuta de Bonet, les columnes helicoidals de pedra van alçar-se com troncs d’arbres fins al cel blanc i resplendent de la volta. A través dels vitralls de Vila-Grau, els rajos del sol tant banyen la nau de blaus i verds com inflamen aquest bosc místic al capvespre.

“En Jordi ho tenia tot previst: «Pujarem paret i vitrall. I ho farem alhora». Quin repte! Els picapedrers van treballar amb exactitud mil·limètrica. Acabada la Passió, a tots ens van saltar les llàgrimes...” Expertesa, vocació, sensibilitat i fe. De sobte, com un senyal, apareix mossèn Lluís Bonet. El també nonagenari s’uneix a la contemplació. Ell també hi ha deixat la seva empremta, aquí, amb la iconografia escrita sobre els vitralls a les naus centrals. Tots els noms hi tenen un sentit: s’inicia el viatge amb Catalunya i els Països Catalans i continua per la resta del món. Als finestrals verticals, els sants. Als pètals de les rosasses, ciutats santes i santuaris, com als vitralls rodons petits, les diòcesis... De la terra al cel i del cel a la terra. Creant amb pedra, llum i fe per a l’eternitat.

Text de Mireia Domènech Bonet