De tardor a primavera, els mesos amb R són d’ostres per excel·lència. Els romans i els grecs ja n’eren aficionats a casa nostra, i se n’han cultivat des de fa més de 2.000 anys. A Catalunya, el cultiu contemporani arriba pel nord, per Leucata, un poble ostreïcultor situat on davalla el massís de les Corberes, entre el mar i l’estany, sobre la fina frontera entre la Catalunya Nord i Occitània.

Es cultiva en un immens hort aquàtic vetllat a tota hora pel Canigó. Com pagesos d’estany, els ostreïcultors recorren amb barca cada dia la seva plantació, aguaitant com creix aquesta criatura, més que delicada, exposada a tots els mals de les aigües, tot esperant convertir-se en la reina del marisc, protagonista de les taules més selectes.

El millor és gaudir-ne in situ, en algun dels locals gestionats pels mateixos ostreïcultors. Muntanyes de closques, ja sense perles, acullen els amants d’aquest mol·lusc d’alta gastronomia al llogaret de Port Leucata. Aquí, venda directa i degustació els esperen a preus més que raonables. De totes mides, sempre fresques, amb unes gotes de llimona o vinagreta, amb “sorpresa del capità” Cul d’Oursin (“Cul de Garota”, és el malnom d’en Christophe Guinot) o fins i tot “d’orgasme a crits”. Per repetir...