És petita però és molt gran. Per davant seu hi han passat i hi passen rius de gent que converteixen el carrer Petritxol de Barcelona en una capital dolça de la xocolata desfeta. Però d’altres s’hi aturen davant, generació rere generació, buscant un altre aliment: llibres. La llibreria Quera, al segle XXI Espai Quera, pica l’ullet des de 1916. És la llibreria més antiga de Barcelona que no s’ha mogut de lloc. Quatre generacions de Quera darrere i davant.  

Comença Josep Quera Còrdoba, escriptor i editor, amb una llibreria especialitzada en teatre. Continua el seu fill, Joan Quera, fent un gir històric i pràcticament definitiu: llibres de muntanya, excursionisme. La tercera generació, Roser Quera, continua enfilant. Aquest és el cim. Tot amant de serralades, turons, caminades i dreceres ha pujat a la Quera. Capital, de paper, de les muntanyes. 

Però també arriba el desgel dels dies, de la crisi, dels canvis d’hàbits, de senderes. El 2019, la quarta generació, Raimon Quera, comença a escalar la reinvenció. Neix l’Espai Quera: llibreria i restaurant. Els besavis d’en Raimon vivien a la rebotiga, i al segle XXI hi venen a menjar platets els clients... Sí, on hi havia la cuina i el menjador familiars. Tot continua igual, però diferent... La besàvia d’en Raimon vigilava la llibreria per un forat quadrat a la paret mentre cuinava. Un segle després llibres i plats es barregen. I exposicions, presentacions i xup-xup cultural.

A les taules, a les parets, a l’aire, com receptes eternes, mapes antics, com el primer que va publicar la fundació Alpina, de la qual l’avi d’en Raimon era cofundador. També es flairen llibres de teatre de la primera generació. I fan dentetes els llibres d’escoltisme que venien d’amagat perquè el moviment era perseguit. Fotos familiars, de la botiga, mapes i més mapes, plats i més plats, per enfilar els cims de la cultura i l’estómac.