“Amorosos de Cotlliure, embadalits del Canigó, alabant el plaer de viure sota el cel blau del Rosselló, banyant  l’ufanosa Albera dins l’ona calma d’Argelers...”, canta eternament Jordi Barre, i ens porta, sempre, sempre, al poble que el va veure néixer: Argelers. Aquest espai bucòlic que descrivia el poeta també nord-català Joan Cayrol és el marc idíl·lic on a finals dels noranta es va crear l’empresa de cervesa artesana, esdevinguda avui la més premiada del món. Al cap de tot hi ha: Cap d’Ona.

El 2016 va començar a competir. Des d’aleshores aclapara els jutges més exigents als principals certàmens internacionals, desbancant els contrincants nòrdics de cultura cervesera

De fet, és també la cervesa artesana més veterana dels Països Catalans. Cap d’Ona, fundada abans del tombant de segle, el 2016 va començar a competir. Des d’aleshores aclapara els jutges més exigents als principals certàmens internacionals, desbancant els contrincants nòrdics de cultura cervesera, fins i tot quan juguen a casa. Ha arribat a guanyar el premi de “millor cervesa estil belga del món” per davant dels belgues als World Beer Awards 2019, tot un grial. I més i multiplicat: deu medalles per les deu cerveses presentades als World Beer Awards 2020, amb la cervesa negra de sègol de la Cerdanya escollida com a millor del món. Tot tan sorprenent com desconegut al Principat. Any rere any la llegenda de Cap d’Ona creix sense que el país en presumeixi. Potser per ignorància. O perquè molts no han après encara a enaltir els tresors de Catalunya Nord i a enorgullir-se’n.

El triomf de l’amor

Cap d’Ona neix d’una història de passió entre terres, oficis i persones. Una història d’amor entre la Catalunya Nord i la Lorena, i entre l’Élodie Pujol, publicista, i en Gregor Engler, mestre cerveser. Ella: neta d’un pagès de Ceret que li va ensenyar a estimar la seva terra. Amb els anys, segueix enamorada dels camps florits d’arbres fruiters del Vallespir i del Rosselló, dels seus gustos, de les seves olors i dels seus colors. Li espurnegen els ulls i se li dibuixa un somriure cada cop que parla del seu avi Pierrot. De petita, se l’enduia tot sovint a la finca a Ceret, que recorrien junts d’arbre en arbre, comprovant com madurava la fruita o els estralls climatològics. I n’aprenia quan era el punt òptim per collir aquella cirera deliciosa, brillant, carnosa i llaminera que l’avi jugava a penjar-li d’arracades per fer-la feliç. “T’ador i t’ador! I de tant que t’ador, t’arrencariï la pell del cor!”, li recitava.

En Gregor, per la seva banda, prové d’una nissaga del Mosel·la, terra d’arrel germànica més al sud de Bèlgica i Luxemburg, avui tocant a Alemanya. En aquesta zona de la Lorena, ja el 1838 l’avi del seu rebesavi va fundar-hi una cerveseria (brauerei o brasserie, segons l’idioma). Poc podia esperar que gairebé dos segles després la seva llavor germinaria en terres catalanes. En Gregor va passar una infància voltant per ultramar. Als vuit anys, quan ell ja parlava grec i turc, els pares s’enamoraren de la Catalunya Nord i es van establir en un mas entre Cotlliure i Banyuls. Des d’aleshores, casa seva és a tocar de la cala del Cap d’Ona, nom que adoptaria més tard per al seu propi projecte.

Elaborar una cervesa d’excel·lència, amb el saber fer dels seus avantpassats del Mosel·la però inspirada en el territori nord-català i els seus perfums

No va ser, però, fins passats els vint que se li desperta la vocació. Fent el servei civil a Tahití, coincideix amb la creació d’una cerveseria artesanal i n’esdevé el primer client. Tornant, ho va tenir clar: trencaria la tradició enginyera de l’avi i del pare per reprendre la d’aquell avantpassat. S’instal·la un any a la Lorena per estudiar a l’Institut Français de la Brasserie i la Malterie (IFBM); compra tancs, barrils i equipaments entre Bèlgica, Alemanya i Àustria, i torna ben decidit cap a Argelers de la Marenda per fundar-hi Cap d’Ona amb només 24 anys. El seu objectiu? Elaborar una cervesa d’excel·lència, amb el saber fer dels seus avantpassats del Mosel·la però inspirada en el territori nord-català i els seus perfums.

Feia anys que l’un i l’altre es coneixien. Però no va ser fins que l’Élodie veu per primer cop com en Gregor braceja la cervesa que se n’enamora. Treballava per a l’agència de comunicació del seu pare i fent un reportatge televisiu li toca gravar aquell mestre cerveser. “Aquell dia, quan el vaig veure, em va saltar el cor del pit. Quan braceja es transforma. Té un talent increïble i meravella veure’l treballar amb aquesta inspiració. Encara ara, si algun dia estic de mal humor, quan el veig bracejar em passa tot. Això és el que ens empeny, a l’equip. Les seves creacions fan viatjar Catalunya arreu del món. I ens en sortim, nedant a contracorrent, en un món com aquest, on sembla que només valgui fer diners. Perquè el que fem aquí no es fa enlloc més.”

Quilòmetre zero i producte ecològic

La filosofia de la casa és treballar amb matèria primera autòctona i ecològica, en al·liança amb qui en comparteix els mateixos valors: estimar la terra i el producte bio i local. Així ho expliquen els seus fundadors: “És el nostre ADN. Entenem que el que fem és una continuació de l’activitat dels pagesos: agafem el fruit madur com un tresor i li donem una segona vida. Dins de cada cervesa de fruites del país hi ha una mica d’ells, és el seu èxit també”. Cap d’Ona treballa amb una desena de productors nord-catalans, cadascun amb la seva especialitat, i cada fruit, a la seva temporada. D’aquesta manera, creació cervesera i agrícola van del bracet, un treball conjunt amb seguiment del producte, de la maduració i de les particularitats tot l’any.

Continuant amb la tradició iniciada amb l’avi Pierrot, les cireres són de Ceret, i del Vallespir n’arriben també les castanyes. El préssec baixa del Conflent. I els albercocs i els ametllons, de Ribesaltes. D’aquest mateix poble, de Maurí i de Banyuls provenen naturalment el moscatell i els vins dolços que mariden amb cervesa, tres denominacions d’origen indispensables. La mel Raig d’Or es recull a les Orgues d’Illa; el sègol i els cereals biològics davallen de la Cerdanya, i el coscoll, del Pirineu. Avui toca visitar en Frederic Bey a la finca de la Mar Blanca, als afores d’Argelers. Més de quatre hectàrees dedicades a l’agricultura ecològica, més de mil arbres fruiters, entre cítrics, magraners, oliveres, figues de barbàrie (figues de moro)… Amb ell i el grup de pagesos SiBio fan una cervesa blanca amb cítrics que a principis d’any ja va rebre el premi de millor cervesa artesana del món, medalla d’or internacional que també han assolit amb la de préssec de vinya i la d’albercoc del Rosselló. Parlem.

“Hem esperat tres anys per les magranes. Però és que la natura vol temps, i no presses”

“Enguany hi vam posar més mandarina perquè el perfum era excepcional. I estem preparant una nova cervesa 100% Argelers des del 2019 que sortirà aquest gener vinent. Porta cítrics, magrana i iuzu. Fa mesos que en fem proves i té un gust màgic!”, anuncien emocionats. El visiten a la finca de tant en tant, i l’agricultor els ensenya noves varietats que ha plantat perquè les olorin, les tastin i se n’enamorin. Conjuntament fan un treball més enllà de les idees, comparteixen el procés de creació. El resultat, al final, s’assemblarà als dos. “Hem esperat tres anys per les magranes. Però és que la natura vol temps, i no presses. El pagès ha de poder fer créixer aquests arbres i assegurar-nos la producció en la qualitat que volem i per cobrir tota la temporada. Mentrestant, paciència i, per part nostra, seguim fent recerca i desenvolupant la recepta per assegurar l’excel·lència final”, expliquen.

Treballar amb el pagès 100% local comporta saber esperar i permetre que maduri la idea de la mateixa manera que madura la fruita. Llimones, clementines, mandarines, taronja dolça o sanguina, cumquat, pomelo, iuzu… “La dificultat rau en la delicadesa del fruit: es fa malbé de seguida i sovint s’ha de pelar tot a mà. Amb les figues de barbàrie per exemple, en cullo 500 quilos en un dia i l’endemà entre quatre les pelem totes en un matí. Així ràpidament a la tarda ja en puc portar la polpa a Sant Feliu d’Avall, a SiBio, que de fet és l’únic transformador ecològic de la comarca”, explica l’agricultor.

Per cada litre de cervesa, Cap d’Ona utilitza l’equivalent a un quilogram de fruita ecològica local, collida al punt

“Per fer 2.000 litres de cervesa blanca de préssec de vinya, en realitat comprem 3.000 quilos de fruita, perquè cal restar-ne el pinyol”, aclareix l’Élodie. I és que per cada litre de cervesa, Cap d’Ona utilitza l’equivalent a un quilogram de fruita ecològica local, collida al punt. Possiblement és força excepcional treballar així en un món on molts compren succedani o fruita congelada a cost mínim i a milers de quilòmetres, per tal de poder oferir una beguda de preu ben ajustat.“El 90% del nostre cost de la cervesa és de la fruita pròpiament. Dubto que hi hagi altres cerveseries que facin això així. Però és que no busquem la rendibilitat, sinó un producte que representi el nostre territori, únic i màgic. I per tant, quan vols això no pots fer trampes. Ho assumim i fem una cervesa que serà més cara, però que no necessitarà additius. Serà d’aquí i d’una qualitat absoluta”, argumenta.

L’economia circular a l’epicentre del model

Pugem al quatre per quatre i tornem a la cerveseria. Ens creuem casualment amb un pastor i el seu ramat. L’Élodie disminueix la velocitat, abaixa el vidre i comença a cridar un jovial “Oh! Eh! André, com va la bota?”, la salutació nord-catalana per excel·lència. L’André Martí va esdevenir pastor seguint els passos del seu avi Fèlix. Avui, amb prop de setanta anys, és l’últim pastor d’ovelles que queda a Argelers i un dels ramaders locals que es beneficien de l’economia circular que promou Cap d’Ona. I és que, un cop extret el sucre del procés de fermentació per fer la cervesa, es genera l’anomenat bagàs, el residu orgànic no soluble sobrant del cereal. En lloc de llençar-lo, més de cent tones d’aquesta matèria primera es reciclen, i es donen a criadors locals de carn i llet com a aliment energètic ideal per als animals, ric en proteïna, en minerals i fibra. Aquest bagàs també esdevé l’ingredient per fer el pa del forn que serveixen a la Casa Cap d’Ona, i fins i tot pastissets. I seguint amb la roda, els xais de l’André que se’n nodreixen apareixen a la carta del restaurant de la Casa Cap d’Ona, en forma de carn a la brasa. Treballar amb producció local és treballar a casa. I a més, segur que agrada als comensals.

Igualment es reciclen els barrils de vi dolç locals, per envellir les cerveses barley wine, i els de begudes espirituoses per elaborar el seu propi vinagre de cervesa. I de la cervesa pròpiament, com a producte seu acabat, un cop fora de la cerveseria, se n’acaba fent plats en diversos restaurants de la zona. També és la base del confit de cervesa, una gelea dolça elaborada al centre de treball per a discapacitats de la Val de Sournia, un projecte social d’inserció laboral a la comarca.

Pluja de premis i medalles

El 2016 es van presentar a les primeres competicions i ja han acumulat més de vuitanta medalles, majoritàriament d’or. Van tancar el 2019 amb 54 premis, dels quals, 44 de certàmens internacionals (Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, França, Estats Units…). El 2020 també van començar forts: tercer any consecutiu de premi revelació francesa de l’any per a les barley wine. “Per a nosaltres és un orgull representar Catalunya als concursos de cervesa més importants de tot el món. És una manera de fer descobrir el país i els seus gustos, tot el que tenim. Sense el producte excel·lent que trobem aquí, sense aquesta matèria primera d’excel·lència que utilitzem, això no reeixiria”, defensa l’Élodie Pujol.

La cervesa catalana ha arribat a triomfar en terres cerveseres d’Alemanya, Bèlgica o Alsàcia, on ni tan sols cap cervesa francesa ho havia fet. La cervesa bruna amb sègol de la Cerdanya va derrotar el centenar de contrincants ja el 2016, i des d’aleshores la pluja de medalles no ha parat. Cadascuna de les cerveses de Cap d’Ona ha rebut com a mínim una distinció internacional. La més preuada: la medalla d’or i revelació que va convertir la cervesa negra amb vi de Maurí en la millor del món. La rossa amb licor de coscoll, la rossa triple, les grans cerveses barley wine, la rossa bio sense gluten, la rogenca de castanyes, les cerveses de vi dolç i de fruites de temporada… La petita cerveseria dissident de la Marenda convenç els millors jutges d’arreu. I al seu autor li han arribat a dir “orfebre de la cervesa”, no hi ha elogi més excels.

Un druida entre marmites

Mig viking, mig druida, aquest és l’home a qui la passió per la cervesa corre per les venes

Podria semblar un sacrilegi que en terra de vins per excel·lència com és el Rosselló, algú gosi produir-hi cervesa. Atrevir-se a barrejar-la amb els vins més preuats ja és de pecat mortal. Però, contra tot pronòstic, Gregor Engler ha assolit el més alt nivell. Se’l pot discernir tan bon punt s’entra a la fàbrica, i aguaitar-lo en la distància, sense que aquest se senti espiat. Abans i tot d’intercanviar-hi la primera paraula, hom pot copsar el personatge en acció mentre s’hi aproxima. Va tombant lleugerament una copa, absort. Observa com raja la quinta essència, n’escolta el bombolleig, n’avalua l’escuma. L’alça i en fita el vidre a contrallum. Vol captar-ne tots els tons i comprovar com brilla. Només després se l’acosta al nas delicadament. Tot el que la seva dona té d’extravertida i hiperactiva, el mestre cerveser ho té de tímid i discret. A punt de fer 47 anys, té un físic de característiques clarament germàniques, amb ulls blaus i rostre blanc arrodonit amb barba retallada. Una cabellera lleugerament ondulada i d’un ros que amb els anys es deu haver anat emblanquinant li reposa sobre les espatlles. Mig viking, mig druida, aquest és l’home a qui la passió per la cervesa corre per les venes.

“Fem cervesa d’alta costura, és part de la nostra filosofia”

El seu equip en destaca l’exigència. Després de fer proves i més proves, arriba aquell tast en el qual els col·laboradors coincideixen: “Ara sí, està perfecte!”. I llavors arriba en Gregor i els respon que una cervesa quasi mai està perfecta. “És com un pintor que sempre pot anar més lluny, i fins a la darrera pinzellada no ho considera acabat. No compta les hores, només el resultat. Fem cervesa d’alta costura, és part de la nostra filosofia. Perquè sempre pots afegir-hi aquell detall de més, aquella nota, la petita diferència que permetrà excel·lir més encara. És un repte constant. El seu perfeccionisme i la seva creativitat permanent ens empenyen cada dia.” Així el defineixen. I quina és la recepta secreta de la poció màgica? La parella somriu alhora en sentir la pregunta. “En Gregor mai revela totes les seves receptes. Té un guardià clau, en Julien Lefaucheux, el responsable de producció i la seva mà dreta. És l’únic que coneix tots els secrets de les receptes del seu mestre cerveser”, és la resposta enigmàtica.

Or de llúpol

Els romans ja cultivaven llúpol al segle VIII. L’herba cervesera es troba habitualment a les zones humides al peu del Pirineu, d’on prové el cereal emprat en aquesta empresa. El maltatge, la torrefacció, la molta per trencar el gra, que l’aigua del Tec que baixa del Vallespir entri al cereal i se n’obtingui un “empastatge”. Segons el grau de torrefacció, el gust, l’aroma i el color seran més o menys forts. S’extreu el sucre del cereal i comença tot el procés de maceració i cocció a diferents temperatures. Centrifugació, oxigenació, canvis de tines, el polsim de llevat que transformarà el sucre i l’oxigen en alcohol, gas carbònic i més endavant escuma. Refrigeració, fermentacions, afegir-hi la fruita macerada o els vins. Maduració, filtratge, control del procés i de l’escuma, tot sempre a pressió. Filtratge, saturació de gas, envasament isobaromètric en barril o ampolles, pasteurització flaix… El procés és llarg i la neteja, clau per no perdre la feina dels darrers tres o sis mesos.

Produeixen 5.000 hectolitres de cervesa per any i segueixen creant novetats: fa pocs mesos, la rossa de primavera als set cereals ecològics crus i maltats amb llúpol aromàtic excepcional

Produeixen 5.000 hectolitres de cervesa per any i segueixen creant novetats: fa pocs mesos, la rossa de primavera als set cereals ecològics crus i maltats amb llúpol aromàtic excepcional. L’hivern passat, tres cerveses de Nadal d’edició limitada, entre les quals una blanca de gingebre ecològic i amb fruites del bosc. I preparen una nova cervesa amb vi dolç de moscatell i most de raïm.

Però no tot és cervesa a Cap d’Ona. Fa anys que es van llançar a l’elaboració de refrescos naturals, sense aromes ni conservants, i poquíssim sucre, per tal que en destaqui la fruita ecològica autèntica: llimonada, taronjada amb taronja dolça i sanguina, la tònica catalana amb quina i perfum d’aranja rosa… I el més conegut, segurament: l’Alter Cola, la cola catalana i lliure. A l’altre extrem, el producte de més graduació i envelliment. A la vinagreria i la destil·leria s’elaboren vinagres de cervesa i les begudes espirituoses. La quinta essència, els elixirs més antics i reposats, anys de bota esperant el seu moment: el Mal de Cap, gran vodka, destil·lació de la cervesa rossa amb set cereals; la ginebraCap de Dona, destil·lació de la cervesa negra amb sègol de la Cerdanya en infusió d’herbes com el coscoll i la flor de cirerer; l’esperit de malta Cap Si Gran, destil·lació de la triple d’ambre envellida un mínim de cinc anys en botes de vins de Ribesaltes; el Don Cherry, destil·lat de la blanca de cirera, envellit amb cirera àcida i fresca de Ceret en botes de vi de Banyuls…

Identitat i marca

Els noms de diversos productes de la casa jugant amb les paraules fan l’ullet al seu origen. I la marca també es transmet de manera molt original a través de l’etiquetatge. Emulant l’alta costura gastronòmica al paladar del producte, en lloc de recórrer al disseny convencional, per a algunes gammes s’ha recorregut a l’art d’artistes locals, com en Jean Philippe Roch, de Cotlliure. “En guardem els dibuixos originals, són petites joies d’art que representen el que som i el que fem”, revela l’Élodie Pujol, el rostre inspirador de la qual amb la cabellera al vent sembla aparèixer protagonitzant més d’una ampolla. “Abans, quan vam començar, érem els estranys. Ningú creia ni en aquest estil ni en els nostres eslògans «Fet aquí» o «Cervesa del país català». Avui s’ha posat més de moda. És un reclam més comercial, positiu per al país però no sé si massa sincer.”

“El meu avi s’amagava per parlar-me una mica de català. Parlo una mica de rossellonès, el canto sobretot”

“El saber fer ha de servir per perpetuar les nostres arrels i fer reviure la nostra història. Al meu entendre, les tradicions són a la base de tota evolució. La meva catalanitat és des de sempre el meu orgull pel país, perquè és el que vaig conèixer. Avui en dia, per sort, el mainatge pot aprendre el català en algunes escoles catalanes. En canvi, a mi el meu avi s’amagava per parlar-me una mica de català, era així en aquell temps. I per això no en sé massa... Parlo una mica de rossellonès, el canto sobretot, però crec que és mig català mig francès només”, ens confessa.

Venint del nord. Però i el sud?

“Ens agradaria treballar amb alguna cerveseria de degustació a Barcelona. Però fins avui no hem rebut mai ni una proposta inspiradora”

Els primers temps, Cap d’Ona va arribar a destinar més de la meitat de la seva distribució cap al sud. Amb els anys, arreu de Catalunya es van anar creant cada cop més cerveseries artesanes. Avui n’hi ha més d’un centenar. Cap d’Ona segueix tenint dos distribuïdors al Principat, però no es planteja teixir una xarxa de distribució pròpia per reconquerir aquest enorme mercat. No pot ni vol assegurar la producció que requeriria una operació d’aquesta envergadura. “Cerquem sempre socis privilegiats, establiments específics i únics. És cert que ens agradaria molt treballar amb alguna cerveseria de degustació a Barcelona, o algun celler apassionat com nosaltres, per exemple, que sabés destacar realment les nostres varietats. Però fins avui no hem rebut mai ni una proposta inspiradora en aquest sentit. I com que seguim capficats en la creació, que és el que al capdavall més ens engresca, no ens dediquem al desenvolupament d’altres projectes… De fet, no tenim ni comercials. Només treballem amb els que s’interessen per nosaltres i tenen la iniciativa de contactar amb la nostra marca.”

Tampoc aquesta competència creixent tant al Principat com a la Catalunya Nord no els treu la son. “Por de la competència? No té sentit, per la manera com som i com enfoquem el projecte. Nosaltres seguim la nostra passió, fent pinya com a equip per continuar sobre la cresta de l’onada. Que d’altres ens volen imitar? No ens preocupa que ens vinguin darrere, hi ha lloc per a tothom. Voldran surfejar sobre l’ona, copiant gustos, imitant receptes. Nosaltres seguirem treballant per l’excel·lència, renovant-nos, sempre més enllà, per seguir essent únics i originals.”

Elaboren una cervesa exclusiva per al  restaurant de tres estrelles Michelin d’El Celler de Can Roca de Girona

Potser per aquest lligam entre autenticitat, excel·lència i creativitat, el 2018 els van venir a buscar els germans Roca d’El Celler de Can Roca de Girona. Els elaboren una cervesa exclusiva per al seu restaurant de tres estrelles Michelin que n’acompanya el menú “Festival”. “Els vam fer esperar un any per manca de temps, ens va saber greu. Ens va emocionar que ens triessin entre tantes cerveseries catalanes, algunes més a prop… N’estem molt satisfets, el seu respecte envers el nostre savoir-faire, hi treballem molt a gust”, recorda la parella. I així va ser com La Garrofera, cervesa fresca i floral amb més d’un 40% de garrofes feta per Cap d’Ona, és una de les begudes de degustació que marida un menú d’un dels millors restaurants del planeta.

L’onada avança

Han passat 22 anys des d’aquell 1998. I avui la Casa Cap d’Ona acull la fàbrica artesanal de cervesa, una botiga pròpia i un espai de restauració per degustar les begudes amb fustes de formatges, hortalisses i embotits locals que serveixen amb el pa fet íntegrament amb cereals de la seva pròpia cervesa. De tant en tant, graellades especials, vetllades amb música o exposicions d’artistes locals. Avui l’empresa dona feina a una quinzena de persones, una segona família per a la patrona: “És impossible quedar-se entre nosaltres si no tens una bogeria per això que fem, els nostres valors i el producte d’aquesta terra que defensem amb orgull, els nostres valors”.

No tot són flors i violes, però. Amb tantes idees, tanta creació, el producte cada cop més variat, la vinagreria, ara la destil·leria i les necessitats creixents de magatzem, l’espai ampliat aquí i allà se’ls ha acabat fent petit. Pràcticament no tenen temps de comercialitzar el producte que ja se’ls ha acabat abans que en finalitzi la temporada. Per això ara el somni demana també trobar un nou espai proper que els permeti créixer a poc a poc i resoldre els problemes de ruptura d’estocs tot mantenint l’equilibri, i que transmeti millor els valors de proximitat i ecologia que defensen. I és que tampoc l’entorn actual és el de finals dels anys noranta.

Quan van muntar la cerveseria estaven sols enmig dels camps i s’hi arribava per un camí de terra des del poble. De mica en mica van instal·lar-s’hi altres empreses al voltant, fins que tot allò s’ha transformat en una zona industrial. “I ja no és el que som nosaltres. Vam haver de tancar el jardí, perquè quedés més íntim, però no podem canviar aquest entorn concret. Al nou projecte volem estar entre camps d’arbres fruiters, o fins i tot de productors amb els qui ja treballem o treballarem. Amb llúpol, cereals potser, i arbres fruiters que regarem amb l’excedent d’aigua que utilitzem als nostres processos; així la reciclarem. Volem anar més enllà en l’economia circular, ecològicament responsable i autònoma; somniem treballar tot veient créixer al nostre voltant la fruita que nosaltres mateixos macerarem. Podrem envellir més cerveses en bota de roure, obtenir productes realment únics, seguir magnificant la fruita i els vins fets amb les nostres creacions”, s’inspiren.

Idealisme o un somni en mans de qui el sap fer realitat? Cap d’Ona vol seguir avançant sobre la cresta tot conservant l’ànima, lluny del món dels industrials, demostrant que amb el respecte i l’amor envers la natura, els valors i les tradicions també es pot guanyar la batalla de la modernitat. I ho continuaran fent, sempre a la costa de la Marenda, just on la serra de l’Albera cau a la plana del Rosselló per desembocar al mar.