Cent cinquanta ovelles, cent trenta cabres, quatre gossos i una burra. Aquest és el ramat del Daniel, un pastor contractat per l’Ajuntament del Bruc per pasturar per les zones que hi ha entre el bosc i els diversos nuclis de població que hi ha a la falda de Montserrat. Amb la pastura en aquestes zones, conegudes com a franges de protecció, el Daniel redueix la quantitat de vegetació, que creix descontroladament i que, en cas d’incendi forestal, podria posar en risc els residents de les cases més properes al bosc.

Habitualment aquesta neteja de les franges es fa amb motoserres i desbrossadores, però amb la seva tasca, anomenada silvopastura, el Daniel acosta el pastoralisme al món urbà i, alhora, promou circuits més curts que afavoreixen la sobirania alimentària. A diferència de les zones rurals més aïllades, pasturar en àrees densament poblades implica interaccionar amb els veïns, vehicles i altres animals domèstics, cosa que fa que la tasca sigui més feixuga que la tradicional.

Per a alguns, aquest tipus de pastura suposa abandonar el sector primari per passar al sector terciari, ja que la seva feina va més enllà de la producció de carn i llet. Amb la silvopastura, s’ofereix un servei de prevenció d’incendis. El Daniel, però, compagina ambdues feines sense preocupar-se gaire per les etiquetes que puguin definir l’ofici de pastor, que exerceix amb orgull i que comparteix sovint en xarxes com Instagram, on és conegut com a @happyxais.savall.