La Model ja no és la Model. La presó ja no és la presó. Una presó és també una història paral·lela d’un país. I la Model, des que va obrir les portes, el 1904, fins que les va tancar, el 2017, ha vist de tot i hi han passat milers i milers de persones de totes les èpoques i condicions. Ara ja només hi queden els fantasmes en llibertat. 

La Model ja està oberta a la ciutat i s’anirà obrint més i més. Com si anés obrint cel·la a cel·la lentament. Potser hi haurà un dia que, com un camaleó urbà, arquitectònic, es confondrà amb l’organisme viu d’aquest tros de l’Eixample, però com mostren aquestes imatges, els fantasmes, els espectres, els esperits continuen vagant, d’alguna manera o una altra, per aquí. A les fotos hi són sense veure’s, perquè la memòria és també un llençol volant.