Aquí esbrinen qui som. Sí, és el Laboratori de Paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). I sí, aquí s’hi estudien les restes òssies humanes fruit de diverses excavacions. Arqueòlogues-antropòlogues com la Núria, la Júlia i la Laura, a través de la recerca, donen resposta a tres preguntes essencials i existencials: qui eren? (homes, dones, infants); com eren? (característiques físiques i patològiques), i què els va passar? (circumstàncies de mort i com van ser enterrats). Doncs això: un laboratori de qui som. Entrem-hi i descobrim-ho. 

Mireu, quan LA MIRA hi arriba podem fotografiar el procés d’excavació d’una àmfora, d’època romana o tardoromana, procedent de Tortosa, on s’havia enterrat un nadó. L’excavació es fa en sec, però per no perdre’n cap osset es realitza el cribratge amb aigua dels blocs de terra trobats dins de l’àmfora. Abans s’havia excavat una altra àmfora, i hem pogut veure com fan la revisió del perfil biològic —edat, sexe, patologies, etc.— de les restes de dos perinatals, possiblement germans o bessons. Un cop fet això, els ossos de les diferents parts del cos es guarden separats i per individus i en bosses. L’estudi acaba de determinar si eren avortaments, si la mort es va produir durant el part o és posterior, o si són morts infantils durant el primer any de vida. I la cosa no queda aquí. Hi ha més feina. 

Fixeu-vos en com classifiquen les restes òssies procedents d’un cementiri del segle XVIII-XIX per tal de fer el càlcul de nombre mínim d’individus infantils trobats en un dipòsit d’abocament; és a dir, els ossos es classifiquen per saber el nombre de persones que hi ha dins les bosses que contenen les restes recuperades. Ja ho veieu: aquests trossos som nosaltres. Serem nosaltres. Però d’altres, gràcies al laboratori, sabran qui som.