Poc s’ho deu pensar, mossèn Jaume Oliveras Brossa. Va començar a caminar el 4 d’agost de 1904 des del Montseny fins a Montserrat. Uns anys després ho explica: “Anar a Montserrat a peu no és pas res de l’altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un rècord que no sé si el jovent d’avui seria prou fort per a batre”. I el futur li fa cas. 

Des de 1972 la caminada (creada en memòria del mossèn) l’organitza el Club Excursionista de Gràcia. 24 hores per fer un recorregut d’una vuitantena de quilòmetres. Un temps, de mitjana, de disset hores bones. Tot i que n’hi ha que ho fan amb encara no vuit hores. Un miler llarg de caminants. Però tot això segurament no importa. La Matagalls-Montserrat es fa per una altra cosa. És un dia únic, harmoniós, sublim. De l’inici al final tot s’agermana: la geografia física i l’espiritual. És una manera de caminar per quilòmetres de cel, almenys 24 hores.