“Ser un tros d’ase”, “fer el burro”, “ser més ruc que un sabatot”, “ja pots xiular si l’ase no vol beure”... El refranyer català té cabassos de frases amb el nostre protagonista. Però qui conegui bé l’Equus africanus asinus sap que aquesta fama no fa justícia al nostre estimat amic de quatre potes, fort, robust, constant i més afectuós del que pugui semblar. Però el voleu conèixer més? Voleu parlar-hi? Voleu que us expliqui la seva vida? A Olvan, a tocar de Berga, a la masia Fuives, hi ha el cel del guarà català. 

Sí, a la terra, en aquesta terra, hi ha el Centre Mundial del Ruc Català. Darrere, Joan Gassó. Ell ho sap tot sobre aquesta variant de ruc. Va heretar tot aquest saber del seu pare, un savi i un pioner. Va ser ell qui, en veure perillar l’espècie a finals dels anys vuitanta, decideix arreplegar, acollir tot exemplar de guarà català per assegurar-ne l’existència. 

A la masia hi viuen un centenar de guarans catalans. En Joan se’n cuida. No els falta res. Han passat d’un passat de feina al camp a un present continu de vacances. Viuen en un cel a la terra. En un paradís, un Olimp, un edèn. Perquè després algú els digui rucs, ja que molts voldrien ser rucs com els de Fuives.