“Sembla un gran dia, aquest 23 d’abril. Vinc del Registre Civil, on un amic aviat podrà canviar un nom castellanitzat per la seva forma nostrada, em trobo banderes catalanes, amb llibres catalans que vessen les parades, amb el bust d’en Prat de la Riba que torna a ocupar un lloc a l’angle del Pati dels Tarongers de la Generalitat i, per postres, novetat de novetats, amb un diari català, el primer al cap de 37 anys que una ordre esborrava la nostra premsa del mapa, junt amb l’Estatut i tantes altres coses.” Són paraules de l’escriptor Manuel de Pedrolo, arran de la diada de Sant Jordi de 1976. Pedrolo escriu des de les pàgines del diari Avui, que veu la llum aquell 23 d’abril amb una tirada de 123.066 exemplars.

“Tan important és que d’aquí a un mes continuï sortint el diari ‘Avui’ com el fet que ahir va començar”

L’endemà, l’Avui publica una nota de disculpa lamentant que no hi ha hagut suficients diaris per a tothom. “Demanem disculpa als afectats, però el fet ha depassat les possibilitats. Tants anys de set de premsa diària en català no els ha pogut satisfer el primer exemplar del diari Avui. Però tot continua, ens anirem adequant a la demanda i —afany de col·leccionisme a part— tan important és que d’aquí a un mes continuï sortint el diari Avui com el fet que ahir va començar.”

‘Cuáles son los partidos políticos en Catalunya’, de Josep Maria Castellet i Lluís Maria Bonet, i ‘L’espectacle obsessiu’, de Lluís Maria Xirinacs, s’han exhaurit en diversos punts de venda

El llibre polític s’obre camí en l’avantsala de la democràcia. Una nova col·lecció editorial, “La Gaya Ciencia”, anuncia el naixement d’una biblioteca dedicada a la divulgació política. El primer llibre d’aquesta col·lecció és Cuáles son los partidos políticos en Catalunya, de Josep Maria Castellet i Lluís Maria Bonet. Segons l’Avui, el llibre de Castellet i Bonet, juntament amb L’espectacle obsessiu, de Lluís Maria Xirinacs, que relata la seva experiència a la presó Model de Barcelona en forma de dietari, s’han exhaurit en diversos punts de venda, d’acord amb una enquesta feta pel diari entre llibreries i grans magatzems del centre de Barcelona. A més, també s’han exhaurit els pòsters de Francesc Macià i Lluís Companys comercialitzats per una editorial, així com les darreres edicions de les revistes infantils. 

S’han venut molts exemplars de ‘Tots els barris’, de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, i obres d’autors com Manuel de Pedrolo i Teresa Pàmies

S’han venut molts exemplars de Tots els barris, de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, i obres d’autors com Manuel de Pedrolo, que presenta dues novetats titulades Procés de contradicció suficient i Milions d’ampolles buides, i Teresa Pàmies, especialment el títol Dona de pres. Aquell any, Pàmies publica una altra obra nova: Records de guerra i d’exili. També s’han registrat nombroses vendes de llibres d’història, com Síntesi d’història dels Països Catalans, de Cirici Pellicer, o El Parlament de Catalunya (1932-1936), de Joaquim de Camps i Arboix; així com diversos títols de Francisco Umbral, i La gangrena, de Mercedes Salisachs. Diario de Barcelona destaca, entre els més venuts, Xirinacs, Pàmies, Huertas i Fabre, i l’assaig de Josep Maria Poblet Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

D’altra banda, l’editorial Avance publica Els grups polítics a Catalunya, mentre que Teide presenta el Breu diccionari ideològic. Abunden les autobiografies i els llibres que directament o indirectament tracten de la Guerra Civil. L’editorial Luis de Caralt llança Frente de Madrid, de José María Martínez Bande. Ediciones Acervo edita el testimoni del falangista Manuel Hedilla, llibre que ha estat segrestat durant dos anys. Planeta presenta Anecdotario político, mentre que Ariel / Seix Barral publica Mi embajada en Londres durante la Guerra Civil, memòries de l’ambaixador d’Espanya al Regne Unit, Pablo de Azcárate, i Recuerdos de un cenetista, d’Adolfo Bueso. Mariano Ansó relata les seves memòries a Yo fui ministro deNegrín, amb Planeta.

Aquell Sant Jordi del 76 abunden les autobiografies i els llibres que directament o indirectament tracten de la Guerra Civil

Altres títols d’aquell any sobre la guerra inclouen La revolta del 1936 a Barcelona, de Manuel Cruells, editat per Galba, i Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira Virgili, per Curial. I sobre la història de Catalunya, durant aquest Sant Jordi predemocràtic també es publiquen Resum d’història dels Països Catalans, de Ferran Soldevila, a Barcino, i La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps, d’Hilari Raguer, a Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Per la seva banda, Edicions 62 edita els Escrits 1917-1939 de Joan Peiró, i l’Editorial Laia publica La agonía de la universidad franquista, fruit del treball de cinc estudiants de Bellaterra que signen amb el nom d’Equipo Límite.

El 22 d’abril es presenten el llibre, cassets i discos del curs ‘Lliçons de català’, publicat per ‘El Noticiero Universal’ i transmès per Radio Peninsular de RTVE i una extensa xarxa d’emissores del Principat, les Balears i Andorra

Una altra fita destacada que anuncia la premsa del dia 22 d’abril és la presentació a la Terrassa Martini de Barcelona del llibre, cassets i discos del curs Lliçons de català. Publicat per El Noticiero Universal i transmès per Radio Peninsular de RTVE i una extensa xarxa d’emissores del Principat, les Balears i Andorra, la iniciativa compta amb l’aval pedagògic dels professors Badia i Camprubí, d’Òmnium Cultural, i el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Coincidint amb la diada, el Diario de Barcelona publica la primera part d’una extensa entrevista al president a l’exili de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, a càrrec de Manuel Milián Mestre, estructurada en una sèrie de quatre capítols. Milián Mestre es reuneix amb Tarradellas a París i a casa seva, a Saint-Martin-le-Beau, on el president guarda l’arxiu de la Generalitat de Catalunya i la seva biblioteca.

Josep Tarradellas, al ‘Diario de Barcelona’: “La meva vida des que vaig passar a l’exili ha estat al servei d’aquesta idea: veure restaurada la Generalitat de Catalunya”

“Llegeixo tota la premsa que es publica a Barcelona. Estic al dia de tot el que passa allà”, revela Tarradellas. “La meva vida està dedicada absolutament al meu país, Catalunya”, explica. “La meva vida des que vaig passar a l’exili, a part dels temps que vaig estar en els camps de concentració, ha estat al servei d’aquesta idea: veure restaurada la Generalitat de Catalunya.” Aquest és el seu compromís amb Catalunya. El president explica que des de les vuit del matí la seva vida transcorre al despatx, informant-se, rebent visites, tenint contacte amb altres persones a les quals els interessa el futur del país. Viu una vida “d’una intensitat extraordinària”, com si fos a Catalunya, compartint totes les inquietuds i preocupacions dels catalans. “Em passo el dia pensant en el nostre futur”, afirma.

El president de la Diputació, Joan Antoni Samaranch, lliura al periodista Carles Sentís una efígie de sant Jordi i anuncia el seu desig que ben aviat es restableixi el nom de “Palau de la Generalitat”

La vigília de Sant Jordi, la Diputació Provincial de Barcelona ofereix un homenatge al director general de Coordinació Informativa, el periodista Carles Sentís. El president de la Diputació, Joan Antoni Samaranch, li lliura una efígie de sant Jordi i anuncia el seu desig que ben aviat es restableixi el nom de “Palau de la Generalitat”.

L’endemà, a les nou del matí, la Diputació Provincial de Barcelona celebra la missa oficial i la benedicció de les roses des de la galeria gòtica. Després, al Saló Sant Jordi es fa el tradicional esmorzar amb maduixes del bosc amb nata, xocolata, cafè i ensaïmades. La taula presidencial està integrada pel ministre Martín Villa; el capità general accidental, el general Vega Franco; el governador civil de la província, Sánchez Terán; el president Samaranch, i l’alcalde de la ciutat, el batlle Viola. Seguidament, s’entrega el premi del concurs literari Adelina Giménez de Colet a l’escriptor Eufemià Fort i Cogul pel seu treball Siluetes femenines de la Catalunya medieval. 

L’alcalde Viola explica que ha pogut comprar el llibre, però no el diari ‘Avui’: “En tots els quioscos s’havia esgotat abans de les nou”

Finalment, al Saló Daurat, es lliuren les Medalles d’Or de la província a Joan Anton Maragall, president de l’Orfeó Català, i al ministre de Relacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa. L’alcalde, Joaquim Viola, porta un llibre a la mà i explica a El Noticiero Universal que ha pogut comprar el llibre, però no el diari Avui. “En tots els quioscos s’havia esgotat abans de les nou del matí”, comenta. El rotatiu recull que el ministre Martín Villa també estava interessat a tenir un exemplar de la nova publicació.

Mentre encara es venen roses i la gent balla sardanes, un grup nombrós de manifestants irromp a la plaça de Sant Jaume amb pancartes que reclamen “amnistia i llibertat” i amb senyeres

Poc després de les nou del vespre, mentre encara es venen roses i la gent balla sardanes, un grup nombrós de manifestants irromp a la plaça de Sant Jaume amb pancartes que reclamen “amnistia i llibertat” i amb senyeres. La ballada de sardanes queda interrompuda. Durant una hora, criden a favor de la llibertat, l’amnistia, l’Estatut d’autonomia i la dimissió de Viola. La policia intervé al carrer Ferran amb bales de goma i bombes de fum quan els manifestants es dirigeixen cap a les Rambles. Diversos vehicles de la força pública circulen pel carrer Ferran, i dispersen la concentració de manifestants.

Un desig de canvi avança imparable. Com presagiava Manuel de Pedrolo, sembla un gran dia, aquest 23 d’abril

Un altre grup talla el trànsit a les Rambles, a l’altura del pla de la Boqueria, i nombroses persones s’agrupen a la confluència de la rambla de Canaletes i el carrer Pelai. Ràpidament, es retiren les parades de venda de llibres a les Rambles. Cap a dos quarts d’onze, la policia torna a dispersar els manifestants des de la part alta de la plaça de Catalunya, i Sant Jordi de 1976 s’acaba. Però un desig de canvi, capaç d’enterrar definitivament el llast del franquisme, avança imparable. Com presagiava Manuel de Pedrolo, sembla un gran dia, aquest 23 d’abril.