L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic conserva un conjunt documental i bibliogràfic únic per repassar l’evolució històrica del país, tant per la quantitat de volums com per la seva antiguitat, que el fa un dels centres arxivístics més rics del Principat. Fins a dotze segles d’història de Catalunya són aquí dins. I, malgrat tot, és un espai força desconegut. LA MIRA ha pogut accedir a l’interior de l’arxiu per redescobrir-ne els tresors que custodia, i qui en té cura. Com Rafel Ginebra, que n’és arxiver i bibliotecari des de 1987, i que ens ha acompanyat per les diverses dependències d’accés restringit.

Situat dins el Palau Episcopal, a la plaça de la Catedral vigatana, l’arxiu acull la documentació generada al llarg de més d’un mil·lenni per les institucions vinculades al bisbat de Vic, però també d’altres fons no eclesiàstics que ha anat reunint al llarg del temps. Destaquen documents tan únics com l’acta de consagració de la catedral de Vic i 5 butlles papals en papir de les 23 que es conserven al món. També n’hi ha de processos judicials de suposats casos de bruixeria o l’anomenat Llibre de les Mosques, un llibre de visites pastorals de 1330 a 1332 que registra pecats i on, com avisa el nom, posteriorment algú va enganxar mosques per afegir-hi brutícies més tangibles al que es considerava immoralitats, segons explica l’arxiver. I, entre centenars de llibres de totes les mides, estats i temàtiques possibles, el document més antic de l’arxiu: un pergamí de l’any 882.

Durant la visita, coincidim amb Miquel dels Sants Gros i Pujol, director de l’Arxiu Episcopal i canonge arxiver, que continua, als seus noranta anys, investigant discretament amb els seus col·laboradors dins d’aquest arxiu enclavat al bell mig d’Osona, guardià de la memòria de milers d’anys d’història d’aquest país.