Aquest és un museu que sempre hi és. Fins al 2015 tenia el nom de Museu de la Retirada, i a Camprodon venien persones de tot arreu a veure’l. Aleshores es treuen les coses que podien ser perilloses. Ara ja no obre, però, com sempre, aquí, la memòria és oberta de bat a bat. Des que tenia set anys, aquest és l’objectiu permanent d’Alejandro Cuadrado: no retirar el passat, la història, la memòria. I ell ens obre les portes a LA MIRA perquè tots ho puguem veure per sempre. 

Desenes d’anys recollint mil objectes, estris, eines, utensilis: familiars, del camp, joguines, cotxes, roba, de la Guerra Civil, de les guerres mundials... Coses que l’Alejandro humanitza. Perquè no es morin. Les recull, les aplega, les conserva, les restaura, les hi porten... Hi viuen més de mil coses animades. Des del segle XIX. Els ulls no donen l’abast. Cada cosa, etiquetada amb la data que es va trobar, o amb la persona que la va dur. Cada una té una història, però només l’Alejandro les coneix totes. Ell els torna a donar vida, i juntes són una memòria de tots. És la força col·lectiva del que no vol marxar, del que no se n’anirà mai. De fet, totes aquestes coses som, realment, nosaltres.