Quan parlem de Wenceslau Dutrem Solanich cal no confondre’s amb el seu fill, Wenceslau Dutrem Domínguez, el doctor que va atendre Lev Trotski en les seves darreres hores, després que el també català Ramon Mercader li clavés un piolet al despatx de casa seva, a Ciutat de Mèxic. Parlem, doncs, del Dutrem que potser va salvar matrimonis, ves a saber, o egos i autoestimes malferits, refets gràcies a l’alquimista de l’erecció. El que sí que es pot assegurar és que Dutrem va proveir de molta conya, tot trempant, tant la Catalunya oprimida sota la dictadura de Primo de Rivera com la Catalunya desimbolta en plena República.

L’escriptor Josep Maria de Sagarra dedica un poema satíric al producte màgic del doctor Dutrem

No és cap exageració comparar la popularitat de l’Erotyl d’ahir amb la del Satisfyer d’avui. La comparació no és gratuïta. Els acudits de la premsa satírica de l’època eren recurrents. Queda clar que la Catalunya del “Cavall Bernat” devia estar a punt de fer un monument al doctor Dutrem en un lloc ben visible de Barcelona.

Fins i tot Josep Maria de Sagarra li dedica un dels seus poemes satírics, que diu així:

Els senyors de certa edat
ja tenen llur candidat:
Wenceslau Maria Dutrem,
ara sí que tremparem!

Inventor de l’Erotyl,
que enlaira el membre viril,
un dia que feia vent
va fer aquest descobriment.

Com diu el doctor William Masters a la magnífica sèrie Masters of Sex, “la natura no ha de tenir sempre la darrera paraula”. Ho hauria pogut dir Dutrem perfectament.

Medicament real o màgia de l’efecte placebo? Ves a saber. Alguns dels seus competidors de l’època, com el Biotest, estaven fets a partir de “testícul de gall”

Medicament real o màgia de l’efecte placebo? Ves a saber. Alguns dels seus competidors de l’època, com el Biotest, estaven fets a partir de “testícul de gall” (sic). Es desconeix amb quin remei es feia més quiquiriquic, però més val no pensar gaire en la composició de l’Erotyl si tenim en compte que a l’etiqueta —que garantia “joventut eterna”, per cert— hi surt un boc, un cabró, intentant seduir una dona guapa i ben vestida. Molt inquietant, en realitat.

A la comèdia Histèria (2011), basada en una història real, el doctor Mortimer Granville inventa el primer consolador elèctric —el que vindria ser el Ford-T dels consoladors— com a instrument de tractament de la histèria femenina! Sembla mentida, sí, però la història de la medicina n’és plena, de casos insòlits vistos amb ulls unisex del segle XXI. L’estri provocava el paroxisme histèric com a resposta i tractament. El paroxisme no era altra cosa que un orgasme i, és clar, totes les pacients tornaven cap a casa notablement menys “histèriques”, és a dir, més conciliades amb la vida després d’aquell festival de gaubança.

L’almanac de 1932 de ‘L’Esquella de la Torratxa’ anuncia a tota pàgina l’Erotyl com el “producte magne i insubstituïble per a recuperar la perduda felicitat conjugal”

Però en l’ambient de la Catalunya del primer terç del segle XX, veient com la premsa de l’època abordava la qüestió, les dones ja no eren histèriques, sinó femelles segures i exigents però que seguien necessitant els “paroxismes” i, si era possible, amb partenaires enfortits per compartir-los. Ho il·lustra bé un acudit d’una parella que passeja un dia rúfol, en què ell li comenta: “Quina nuvolada que s’aixeca!”, i ella respon: “Ja era hora que s’aixequés alguna cosa”.

A diferència d’ara, els mascles encara tenien la major quota de mercat i podien competir “amb cara i ulls”, per dir-ho d’alguna manera, ni que fos amb dopatge que facilités la sostenibilitat. Llegir les facècies sobre l’Erotyl i tota l’amalgama de productes i tractaments d’una època francament sifilítica i, com diria el personatge radiofònic Nacho de Sanahuja, de “molts mosquits a l’aixeta” és una delícia. Vist amb la perspectiva del temps i del progrés higiènic, el drama, lògicament, es relativitza i fins i tot entendreix el punt de vista passat pel sedàs de les publicacions de la facècia i el picant, com L’Esquella de la Torratxa, el Papitu o La Tuies, entre d’altres. L’almanac de 1932 de L’Esquella de la Torratxa anuncia a tota pàgina l’Erotyl com el “producte magne i insubstituïble per a recuperar la perduda felicitat conjugal”. Els anuncis de l’Erotyl, a La Vanguardia Española, per exemple, duraran, pel cap baix, fins a la dècada dels cinquanta. Aquella Catalunya grisa, ennegrida pel franquisme, necessitava més que mai alguna cosa més que la voluntat per trempar una mica.

En un acudit, una parella de viatge; la dona pregunta a l’home què rumia, i ell respon: “Que m’he deixat el flascó d’Erotyl i haurem fet el viatge en va!”

Per la seva banda, el setmanari La Tuies, publicat entre 1923 i 1927, és un vertader tresor, només de pensar com els catalans del moment devien frisar perquè arribés el dijous per afartar-se, bé en públic o hipòcritament en privat, de la lectura dels acudits i relats picantons. Senyors contents. I les senyores, també. Tothom content. Amunt i crits! De fet, el doctor Dutrem va ser un avançat, perquè molts dels anuncis convencionals de l’Erotyl van acompanyats d’un acudit sobre el producte. Màrqueting de continguts!

En un d’aquests acudits, una parella de viatge; la dona pregunta a l’home què rumia, i ell respon: “Que m’he deixat el flascó d’Erotyl i haurem fet el viatge en va!”. O un altre cas, en el qual ell proposa a ella de jugar al dòmino per distreure’s, i ella, que el veu a venir, li retreu que s’hagi oblidat de prendre’s l’Erotyl.

El doctor Trempera, però, més enllà de tenir la competència per convocar ereccions generals, tenia una gran inquietud política. Llibertari com era, ni fent de viatjant amb el maletí ple de les potingues elaborades pels Laboratoris Farmacològics W. Dutrem del número 50 del carrer de Sant Pere Més Alt de la Ciutat Comtal, deixava de banda la seva tasca d’agitació política i intel·lectual. Dutrem havia anat acompanyat en alguna ocasió de l’anarquista Mateu Morral —l’autor de l’atemptat de 1906 contra els reis d’Espanya a la Calle Mayor de Madrid— a les tertúlies que es muntaven a l’Horchatería de Candela, de la Calle Alcalá, amb l’assistència de clàssics com Azorín, Ricardo Baroja, Valle-Inclán... Però Dutrem Solanich es feia passar per polonès, com Dutrem Semovich. Si fa no fa, ja és això. Què era Dutrem Solanich —que parlava rus i alemany—, sinó un “polaco”? Pío Baroja, germà de Ricardo, recorda a les seves memòries que precisament sobtava que un anarquista fos propietari d’un laboratori farmacèutic i pogués guanyar diners!

L’historiador Joan Valls i Pueyo, recollint els testimonis familiars, explica que l’èxit de l’Erotyl arribava a totes les capes de la societat, incloses aquelles per a les quals, en teoria, trempar ni sortia a la seva particular piràmide de Maslow. La filla de Dutrem, Marta, recorda que la seva mare li explicava una anècdota que ja ho diu tot: “Estaven dinant i tocava la campaneta de la farmàcia, el meu avi baixava, i a vegades el sentien cridar, perquè era un capellà d’aquells que venien a comprar Erotyl. Venia de civil el capellà, però ell els reconeixia”. Dutrem, l’ateu, no estava per salvar el vigor sexual de membres que, paradoxalment, no estaven gaire catòlics. Dutrem, el promotor del fornici que no ajudava els capellans. Segur que Déu no li ho ha perdonat.