Hi ha un prat que parla. No podia. Entre el 16 i el 17 d’abril de 1938 deu persones són assassinades per l’exèrcit franquista. Són d’aquí: Isavarre, Borén, Àrreu (Pallars Sobirà). Almenys a vuit d’ells els van matar al Prat de Fuster, a Sorpe (municipi d’Alt Àneu). Fins al 2020 no se’n van recuperar part de les restes. La Generalitat va excavar la fossa. Sí, el seu forat letal. El que van haver de cavar obligatòriament aquells pallaresos. Els van afusellar. Els van tirar allà. Després, el silenci. 

La memòria és també un gran prat fet cementiri. Emmudit. Oblidadís. La memòria és el que queda entre el record i l’oblit. I aquí és on es poden, com un tresor, trobar veus, música. L’actriu Sílvia Bel i el cantautor Roger Mas tornen la memòria al Prat dins el festival de present continu Dansàneu, que és una capital de la cultura i la memòria. Al Prat, que ja no mor, com una banda sonora, un pentagrama, unes paraules. Desperta el silenci. Dialoga amb els morts, amb nosaltres. Torna a ressuscitar. Torna a parlar i a caminar pel Prat.