Aristòtil, Plató, Sèneca, Kierkegaard, Kant, Schopenhauer... Tots els filòsofs ens han donat molt, però només un ens ha donat casa pròpia: Francesc Pujols (1882-1962).

El filòsof català va crear la religió catalana i també li va construir una residència: el torrisme. Paraula inventada per aquest “xòfer de Déu”, segons Pompeu Fabra. El torrisme ens condueix a la filosofia total. Sota el seu sostre habiten l’estètica i la pràctica. La raó i el sentiment. La ciència i la moral. El tot. El torrisme és viure la vida. El carpe diem català. Xerrar, menjar, beure, badar, pensar... Viure! Al temple: la torre. La casa -física i anímica- pròpia. Per això Pujols passava els estius a la Torre de les Hores, a Martorell. I a partir de 1926 s’hi queda a viure.

La torre és el somni català que Catalunya ofereix al planeta: el cel a la terra. La felicitat de l’entremig. Aquí, a la capital del torrisme, de la religió catalana, a Martorell, on gràcies a una torre Pujols va canviar un país, el món i a si mateix. Entrem-hi.