Són les dotze del migdia d’un diumenge. Sota un sol primaveral i una brisa agradable entrem al camp municipal de futbol Nou Sardenya, on juga a casa el Club Esportiu Europa contra la Unió Esportiva Sants. Els primers, de blau-i-blanc; els altres, de verd-i-blanc. Abans de començar el partit ruixen amb aigua el camp mentre els jugadors s’esperen al túnel del costat dels vestidors, s’animen entre ells i s’abracen: “Som poble, orgull, tradició. Som coratge, constància i llegenda”. 

Quan els jugadors surten a la gespa es despleguen pancartes i sonen tambors; punys al cel i un crit unànime des de la grada d’animació de l’Europa: “Un gust per mi patir al teu costat”. 

I comença el partit i la versió de la cançó “Un giorno all’improvviso”, de Righeira, sembla ressonar per tot el camp: “Un dia de cop i volta em vaig enamorar, el cor em bategava quan veia blau-i-blanc. A la Vila de Gracia la glòria tornarà. I avui, demà i sempre animo l’Europa”.

Famílies amb infants, jubilats seguint el joc fent-se ombra amb el diari, la cua del bar que mai disminueix mentre els joves fan torns per anar a buscar cervesa... Un ambient alegre i distès mentre se segueixen les jugades dels equips. 

Ens acostem al grup dels Eskapulats, la grada d’animació antifeixista del CE Europa. Un noi amb un megàfon anima tothom a alçar les mans i aplaudir seguint el ritme del tambor. Es passen tot el partit enllaçant càntics per mostrar el suport al seu equip, abraçant-se amb les bones jugades i cridant quan perilla la victòria. 

Segona part, gol. Gol de l’Europa, i Escapulats crida, salta i celebra: “Ser de Barcelona és molt fàcil, ser de Gràcia és molt millor!”. Acaba el partit i els jugadors s’acosten a saludar la seva grada, toquen mans i s’agraeixen entre ells una victòria més: “I com que hem animat, hem guanyat!”. L’Europa és alguna cosa més que un equip de futbol. L’Europa és una victòria de la Vila de Gràcia.