Tothom el coneix com a Gitano. El Gitano de Balaguer. És el seu nom artístic, però ell realment és en Joan Porta Salse. Aquell xiquet de Balaguer que al·lucinava mandonguilles siderals amb la música i va somiar ser músic. Entre una realitat de paleta de dia i cantautor de nit. Músic inclassificable com la vida. La seva música s’escapa de tot i de tothom. S’esmuny. No saps si riure o plorar. Comèdia i tragèdia... Tot és qüestió de temps, que deien als orígens de l’entrepà existencial.

De gravar una primera maqueta als anys noranta va passar a ser una mena de rock star pop i sui generis en l’àmbit català i espanyol. Escolteu-lo. No són només les lletres; és la veu, el rostre, els moviments. Porta els tatuatges, les cicatrius de la vida a les cordes vocals. El noi que volia ser músic canta a les seves malalties mentals, al cabàs d’addiccions, a les decepcions, tristeses... La música pot ser una redempció, una salvació. Mireu-li els ulls, el serrell, la pell i com s’aferra a la guitarra i el que en surt, com si només el pogués rescatar el que no es veu però se sent.