Això s’acaba. Però els tres germans de la família Huguet continuen fent el mateix dia a dia. Barca, pescar, peix. Des de les quatre de la matinada fins a les cinc de la tarda. Del mar al moll. En Pau, en Xavier i en Toni són tres dels últims d’una dinastia familiar de pescadors que des de 1740 pesquen en aquest Mediterrani barceloní. Són, popularment, “els Paus”. 

Ells són peixos humans petits enmig d’una mar de grans bèsties marines: iots de luxe i transatlàntics de turistes. Ells són una espècie amb els dies comptats. Ells són els darrers pescadors, el darrer ofici, però ells són també una Barcelona que engoleix uns barcelonins que ara són pescats pels temps, pels canvis. Ells són l’últim plat a taula d’un mar que ja no hi és.