Sembla que aquí l’espai i el temps viuen l’eternitat. Ho sembla? Mireu, mireu, perquè a LA MIRA entrem a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquí, els científics catalans porten des de 1764 descobrint, presentant, discutint els avenços científics de tot el món. Aquí neix l’espai i el temps. Des d’aquí, el 15 de desembre de 1891, es va establir el Servei Horari Oficial; vaja, es posava tots els rellotges barcelonins a la mateixa hora. Des de dalt de tot, des de les cúpules, es veia i es vigilava el misteriós espai amb telescopis del futur i s’espiava la terra i l’aire amb tot tipus d’aparells sismològics i meteorològics. Quan la ciutat creix (edificis, soroll, contaminació...), l’Acadèmia, el 1904, va fundar l’Observatori Fabra. Aquí tothom ho ha vist tot. 

Des d’aquí George Orwell va veure com els Fets de Maig de 1937 convertien la Rambla en sang d’ideologia poc científica. I aquí també es pot veure la càmera que el 10 de novembre de 1839 va fer la primera fotografia de tot l’Estat, a la plaça de la Constitució de Barcelona, l’actual Pla de Palau. Aquí podreu llegir un dels exemplars, comptats amb els dits d’una mà mundial, d’obres com Il Saggiatore, de Galileo Galilei, de 1623. Aquí Albert Einstein va fer una de les seves conferències, el 27 de febrer de 1923, sobre la teoria de la relativitat. Aquí hi ha més de 100.000 obres científiques. Més de tres quilòmetres de llibres, documents, informes, memòries...

Moltes respostes i moltes preguntes sobre la vida: la que es veu i la que no es veu. Aquí, enmig de la Rambla, el riu de Barcelona, on sempre passa tot i on sempre ens ho mirem tot des d’una de les grans bases del mètode científic etern: l’observació, la mirada, perquè per l’ull coneixem el món.