Fa molts anys, com a regal de marxandatge, la cadena internacional d’hotels Hilton em va regalar una barretina que encara conservo amb el logotip de Hilton Barcelona. Vaig quedar de pedra. Anem bé, vaig pensar, si una cadena nord-americana d’hotels ha estat prou sensible per regalar barretines com a símbol del país. En canvi, ha passat el temps i la gran majoria de catalans, siguin de ruralia o de ciutat, ni en té, de barretina, o si en té, és perquè participa en un esbart dansaire, actua a Els pastorets, surt al pessebre vivent, acompanya un animal als Tres Tombs o es limita a anar amb el trabuc a fotre quatre trets a la Festa del Pi de Centelles.

I parlant de Centelles, me n’hi vaig perquè hi ha la seu de Barretina 100%, on m’espera el seu fundador, Xavier Corominas (Centelles, 1967), guanyador del Premi Nacional d’Artesania 2018 com la millor marca artesana del país. Entro a un petit taller. Els telers no paren. Parlem de maquinària de fa setanta o vuitanta anys. Relíquies que donen al producte un punt romàntic en el procés de producció.

De fet, ell és un romàntic del tèxtil, ja que li ve d’un antic negoci familiar de fabricació de gènere de punt que va haver de tancar el 2001 per la crisi del sector. Tot i així, gairebé sempre hi ha continuat vinculat d’una manera o altra. En Xavier atura els telers per poder conversar.

Vull conèixer el producte i trobar respostes sobre la sortida de la barretina en ple segle XXI. Hi ha esperança?

“Llana de carda a l’exterior; cotó pentinat i orgànic, perquè no provoqui al·lèrgies, a l’interior. Faig barretines que siguin còmodes i dolces de portar”

En Xavier n’agafa una. En palpar-la es veu clarament que és de molta qualitat, llana 100%, i que pot durar tota la vida. Són les de doble cairell, de doble bossa o doble cara, és a dir, com si portés un folre, per entendre’ns. “Llana de carda a l’exterior; cotó pentinat i orgànic, perquè no provoqui al·lèrgies, a l’interior. Faig barretines que siguin còmodes i dolces de portar.” 

Una barretina dolça de portar. Poesia pura. Em trec el barret. Tot i així, a Barretina 100% també se’n fabriquen de més senzilles, combinant llana amb acrílic, que la gent, en aquest cas moltes colles, sol comprar per a actes concrets, com un aplec puntual. Però el client que opta per la barretina com a complement o peça de vestir es decanta per la primera.

A Barretina 100% s’ofereix una gamma de colors ben àmplia, més enllà del clàssic vermell amb la gira negra. I la gira sempre ho és, de negra, però en Xavier ha actualitzat la barretina des de l’òptica cromàtica, intentant estar a la moda pel que fa a colors, i n’ofereix fins a dotze models. Color mostassa, morat, molsa, rosat, negre, gris cendra, foc, blau marí... “La indiscreció de la barretina vermella, per dir-ho d’alguna manera, fa tirar molta gent enrere i, en canvi, si ofereixes altres colors, no. Això ho he detectat molt anant a vendre en fires, i miro i escolto, i se la compren de colors més discrets quan és per vestir.” 

“Hem de saber inspirar la vestimenta contemporània amb trets puntuals de la nostra vestimenta tradicional sense necessitat d’anar vestits d’hereu o pubilla”

Si algú compra una barretina com a objecte de regal, compra la vermella, especialment per regalar a gent de fora, perquè s’identifica amb la iconografia del país. Me la jugo i goso preguntar-li si exporta barretines, a risc de semblar curt de gambals, i... oh, sorpresa! “I tant que en venc a fora! Deixa’m fer el fanfarró. Hi ha la barreteria South Pacific Berets a Wellington, a Nova Zelanda, on en venen de tot el món, i també me’n compren de la botiga de The Dalí Museum, a Saint Petersburg (Florida, EUA) i, en canvi, al Museu Dalí de Figueres, no.” Queda clar que ningú és profeta amb barretina a casa seva.

Les barretines d’ara són més curtes que no pas a l’època de mossèn Cinto, unes barretines molt més llargues que les actuals, molt pròpies del segle XIX. Per què? Segons en Xavier, pot ser tan senzill com una tendència, una moda de l’època. En Xavier diu que si li ho demanen, pot fer barretines com les d’aquella època, però que comercialment la que té sortida és la més curta, portable sense haver de fer gaires filigranes. “Hem de saber inspirar la vestimenta contemporània amb trets puntuals de la nostra vestimenta tradicional sense necessitat d’anar vestits d’hereu o pubilla”, considera en Xavier. “Algun voluntari per posar-hi?”, em pregunto quan l’escolto i em sembla mentida que en tot el país, entre tant de dissenyador de moda, no en surti cap. Encara en vindrà algun de fora i quedarem esmaperduts.

“Calen colors que combinin amb tot, i jo recomanaria tenir dues o tres barretines: una de discreta, que puguis combinar amb tot, i altres de més cridaneres, per a quan vas amb tons més neutres de roba”

Surto de Barretina 100% pensant que la barretina com a objecte de regal potser la cagarà el tió, però que el 99,9% dels compatriotes no té els tions suficients per anar a comprar o passejar amb barretina, especialment per les urbs catalanes, per por de ser observat com un personatge, pel cap baix, “singular”.

Per això penso que toca parlar amb algú del món de la moda i que m’ajudi a desgranar si la barretina té futur no com a tradició, sinó com un complement de vestir com qualsevol altre. Com es veu, tot plegat, des de l’òptica d’una estilista i assessora d’imatge? Toco el tema amb Mar Frigola (Girona, 1971), responsable de Sal de Mar, que es declara “antifashionitis”. Bé, penso. Ja veig que serà partidària de tenir barretines com a fons d’armari.

“Com a assessora d’imatge recomano la barretina. Pot quedar bé tant en un home amb pocs cabells com en una persona, home o dona, amb una bona mata de cabell”

“Com a assessora d’imatge la recomano. Pot quedar bé tant en un home amb pocs cabells com en una persona, home o dona, amb una bona mata de cabell, tot i que segons quines gorres o barrets no queden bé a tothom, començant per com té el front i quin calat ha de tenir. Els colors s’han de confrontar amb el rostre de la persona per veure quines sensacions provoca”, em fa veure la Mar.

“Una cosa és la funció que té allò que vestim, i l’altra, què explica. No és el mateix portar una jaqueta texana amb tatxes que un jersei de llana rosa. La barretina té una funció molt útil i vàlida com és la d’abrigar. I tant que es pot recuperar i fer servir moltíssim, però cal abordar de quin color exactament. Hem de buscar colors que combinin amb tot, i jo recomanaria tenir dues o tres barretines: una d’un color discret, que puguis combinar amb tot, i una o dues més de cridaneres, per exemple, precisament per a quan vas amb tons més neutres de roba.” 

“Portar barretina no ens hauria de fer cap vergonya, ben al contrari. Mira a França, si no, la quantitat de noies que porten la típica boina francesa i que queda ‘très chic’”

Ja m’ho estic començant a plantejar. No ho veig gens malament. Les reflexions de la Mar són aire fresc. Sembla que no només la barretina no té per què anar de davallada, sinó que fins i tot pot esdevenir el darrer crit si les seves tesis s’imposen. Ja hi hagué un intent de modernització de la barretina fa deu anys llargs, com va ser el de la Neobarretina del dissenyador Gerard Moliné, que multiplicava les seves prestacions lluint-la de noves maneres, fins i tot com a tapaboques, com proposa també la Bragatina.

“El caràcter català a l’hora de vestir és el de passar desapercebut, i la típica barretina vermella és massa cridanera, i ens afecta massa el què diran. Nosaltres mateixos l’hem connotat massa, començant per vincular barretina amb espardenyes de veta, quan la barretina és d’hivern i l’espardenya, d’estiu, i és evident que no quadra massa. Però portar barretina no ens hauria de fer cap vergonya, ben al contrari, ni implica que hagis de ser necessàriament independentista.” Ni culer, diria jo, quan penso en el llegendari Avi del Barça. “Mira a França, si no, la quantitat de noies que porten la típica boina francesa i que queda très chic.”