Què faria si tingués un milió de pessetes? “Això pregunteu? De moment, el primer que faria seria penjar d’un clau aquesta refumuda tercerola, que és l’estri que odio més”, delata Ambrosio Golbano, guàrdia de seguretat en una de les estacions del Metro Transversal. “Després, segurament, donaria mig milió per als hospitals, per als pobres, etcètera. Amb la resta, prendria la família i aniríem cap a un poble on no hi hagués vagues ni anarquistes, i si fos possible ni eleccions, i col·locaríem el capitalet en una cosa segura, que no em representés massa maldecaps.” Amb els beneficis, es faria una casa amb hortet i un corral per a quatre gallines i quatre conills.

Desembre de 1933. El diari La Publicitat publica una enquesta als ciutadans barcelonins, preguntant què farien amb un milió, inspirada en l’argument d’una pel·lícula de la Paramount, titulada Si jo tingués un milió. I així de desperts responen els barcelonins.

“Voldria aconseguir un taller on tots els obrers fossin ben amics i fessin la feina animats per un noble esperit de superació, i d’aquesta manera ens asseguraríem el treball, ja que la feina que sortiria de les nostres mans seria de primera qualitat. No hi hauria ni tiranies ni despotismes”

Claudi Aguiló, encarregat de les caixes d’una impremta i litografia, continuaria al peu del canó: el fet de ser milionari no voldria dir que hagués de deixar de treballar. La seva aspiració màxima seria instal·lar uns immensos tallers gràfics per col·locar tots els treballadors d’impremta que ara estan sense feina. “Voldria aconseguir un taller on tots els obrers fossin ben amics i fessin la feina animats per un noble esperit de superació, i d’aquesta manera ens asseguraríem el treball, ja que la feina que sortiria de les nostres mans seria de primera qualitat. No hi hauria ni tiranies ni despotismes i faria els possibles que tots visquessin els uns pels altres”, fantasieja.

“Això d’anar a Hollywood només és per pura curiositat. Després de casada, procuraria fer vida de gran senyora. Em compraria un cotxe…” “Un Rolls!”, exclama el fotògraf. “No, senyor. Protegiria la indústria nacional, adquirint un Hispano”

Pepeta Garcia, una pantalonera que treballa en un taller del carrer de Calàbria, assegura que, si tingués un milió, se n’aniria a Hollywood. No a fer cinema, sinó per conèixer-ne personalment els artistes. Després, tornaria a Barcelona per casar-se amb el seu promès. “Això d’anar a Hollywood només és per pura curiositat. Després de casada, procuraria fer vida de gran senyora. Em compraria un cotxe…” “Un Rolls!”, exclama el fotògraf. “No, senyor. Protegiria la indústria nacional, adquirint un Hispano.” També es faria fer un xalet als afores de Barcelona. “És costum, en la nostra enquesta, dir que es farien caritats”, deixa anar el reporter. “Home, si és costum, poseu-ho! Com que ningú no m’ho podrà exigir…!”

Cada vespre, a la redacció del diari, es fa el sorteig eliminatori. Als guanyadors els donen una participació de 133 pessetes del número 7388, que en cas de sortir premiat a la rifa donarà dret a un milió de pessetes

El diari ha adquirit un bitllet sencer de la rifa de Nadal, que fracciona en quinze participacions. Durant quinze dies, el diari publica tres entrevistes diàries. Cada vespre, a la redacció, es fa el sorteig eliminatori de dos dels tres concursants. Als guanyadors els donen una participació de 133 pessetes del número 7388, que en cas de sortir premiat a la rifa donarà dret a un milió de pessetes. Els concursants els han triat a través del cens, de manera aleatòria, com ho fa el vell milionari del film de Paramount, repartint un xec d’un milió de dòlars a cada desconegut que selecciona d’entre les pàgines d’un anuari, per atzar, deixant-hi caure una gota de tinta que va a parar damunt el nom d’algú. El dia de Nadal, a la nit, al cinema Coliseum, el setmanari Mirador presenta al públic barceloní la pel·lícula Si jo tingués un milió, i n’exhaureix totes les entrades.

Nombrosos grups de ciutadans s’aglomeren davant les pissarres i els altaveus per seguir les incidències de la rifa als punts habituals. Amb el llapis a la mà, van anotant els números afavorits per la sort en les seves llibretes de notes, esperant els premis grossos

La Publicitat treu la seva darrera enquesta el 21 de desembre. L’endemà, dia de la rifa de Nadal, l’expectació és màxima a les Rambles de Barcelona. Avui va bola! Nombrosos grups de ciutadans s’aglomeren davant les pissarres i els altaveus per seguir les incidències de la rifa als punts habituals. Amb el llapis a la mà, van anotant els números afavorits per la sort en les seves llibretes de notes, esperant els premis grossos. Mentre no surten, apunten els premis petits amb parsimònia i una certa indiferència.

La que més bitllets ha venut a la ciutat és la popular i afortunada administració de loteries número 35, de Maria Illa, a la Rambla, 26: ella sola ha venut prop d’onze milions de pessetes de la rifa de Nadal

Els barcelonins esperen que la Grossa es reparteixi a Barcelona. Enguany, la venda de bitllets a Espanya ha estat inferior respecte a anys anteriors. Barcelona juga més fort que mai a la rifa, amb uns 25 milions. La que més bitllets ha venut a la ciutat és la popular i afortunada administració de loteries número 35, de Maria Illa, a la Rambla, 26: ella sola ha venut prop d’onze milions de pessetes de la rifa de Nadal; les següents són l’administració de Miquel Valdés, que en porta venuts prop de cinc milions, i la número 32, de plaça de Catalunya, que ha ingressat mig milió. Des de 1819, la Grossa ha tocat 29 vegades a Madrid i 19 a Barcelona.

La Grossa sitgetana

El primer número surt a dos quarts d’onze. Les pissarres anuncien el número del gran premi: el 7139, que s’ha venut a Sitges, Bilbao i Alzira. “Diable! Com s’acosta al que La Publicitat repartia entre els responents a l’enquesta”, exclama el rotatiu. Una aproximació de la Grossa, el número 7140 —els correspon, per tant, aproximació i centenar, premiat amb 100.000 pessetes—, s’ha repartit entre el personal de la secretaria particular i política del president de la Generalitat.

Filomena Clemente xerra que xerra, donant explicacions aquí i allà. Lamenta que els habitants de Sitges tinguin el costum de comprar els bitllets de la rifa a Barcelona, i diu que és la primera vegada que li toca un premi dels grossos

Filomena Clemente regenta l’única administració de loteria de Sitges, que ha venut bona part del primer premi. La botiga, annexa a l’estanc que Antoni Clarà té al carrer de Jesús, número 17, és plena de clients, curiosos i representants de la premsa que s’hi han apropat. Clemente xerra que xerra, donant explicacions aquí i allà. Lamenta que els habitants de Sitges tinguin el costum de comprar els bitllets de la rifa a Barcelona, i diu que és la primera vegada que li toca un premi dels grossos. Atribueix l’èxit al Crist de Lepant, a qui va prometre que si li portava sort invertiria en obres de caritat una part dels guanys posteriors: “Dic posteriors perquè aquesta vegada no em tocarà pas, puix que res no hi he jugat”. “En canvi, jo he tret 6.000 duros!”, reprèn una germana de Clarà, amo de l’estanc.

Dels deu vigèsims del número premiat, Clemente només en va poder vendre sis a Eulàlia Puig, propietària d’un establiment de queviures al carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia, número 9; els altres quatre, com que no es van vendre, es van haver de retornar la tarda anterior al sorteig a la Delegació d’Hisenda.

El seu fill, Joan Ramon, un xicotàs campió del Club Natació Sitges, encara no ha paït la notícia: “Està clar que mai no m’hauria pensat treure la Grossa”, reflexiona des del darrere del taulell de la botiga. “Però, de totes maneres, aquest número em va fer sempre bona espina…”

Puig atribueix la seva sort a la seva parenta, la germana Ràfols, de Vilafranca, beatificada recentment: “En saber la nova he dipositat els vigèsims a la sucursal del Banc de Biscaia d’aquesta localitat”. El seu fill, Joan Ramon, un xicotàs campió del Club Natació Sitges, encara no ha paït la notícia: “Està clar que mai no m’hauria pensat treure la Grossa”, reflexiona des del darrere del taulell de la botiga. “Però, de totes maneres, aquest número em va fer sempre bona espina…” Entre ell i la seva mare hi juguen tretze pessetes. La seva promesa n’hi juga tres. Fora de la botiga, pletòric, hi ha un noi que hi juga dues pessetes que vocifera i gesticula exageradament. “I què fareu, ara, amb tots aquests diners?” “Què voleu que faci...? Casar-me!”, reacciona determinat. Al seu costat, una noia d’ulls blaus s’enrojola. 

L’Agustinet d’El Prado ha convidat tothom a cafè, copa i cigar, per celebrar les 4.500 pessetes que li han tocat

Entre els afavorits de les participacions venudes a la botiga hi ha el cunyat d’Eulàlia Puig, Lluís Carbonell, propietari de l’Hotel Sitges, i gent de classe mitjana i humil, com el veí Milan, la seva esposa i els seus fills; la telefonista de Sitges; el barber Roca, que rep la bona nova navalla en mà, mentre afaita la barba del crític d’art Miquel Utrillo; l’empleat de la companyia de ferrocarrils, que no sap encara quina quantia li correspon cobrar: “És que jo, sabeu, passant de cent pessetes, no em veig pas amb cor de fer números”; obrers; minyones de servei; pagesos... L’Agustinet d’El Prado ha convidat tothom a cafè, copa i cigar, per celebrar les 4.500 pessetes que li han tocat.

Part del segon premi, de sis milions, cau a Figueres amb el número 18343. Un comerciant ganiveter aconsegueix 75.000 pessetes del premi, i un altre comerciant confiter hi jugava un vigèsim. Els obrers tapers del poble d’Agullana es reparteixen participacions d’un altre dels vigèsims, així com el poble de Sant Pere Pescador, que també es reparteix un vigèsim. Tres vigèsims més van al Port de la Selva, i altres vigèsims al Rosselló i a Perpinyà.

El tercer premi de la rifa no entra a Catalunya. Però el quart premi, el 2493, dotat amb un milió, es ven sencer a Barcelona, a l’administració de loteries número 42 de la ronda de Sant Pere, 4, propietat de Joana Giménez. El número es ven íntegrament a Rosario Vilariño, propietària d’un estanc al Saló de García Hernández.

Al Palau de Justícia, un home coix, que ven diaris davant la porta del jutjat de guàrdia, ha despatxat tres vigèsims del quart premi adquirits a l’estanc. L’home, que ha revenut equivocadament cinquanta pessetes més de les que podia vendre, ingressa als calabossos del jutjat de guàrdia

D’aquest bitllet, onze vigèsims els adquireix la casa comercial Blasi, Sagué i Pallàs, que té una fàbrica de gomes al carrer Roger de Flor. Dos vigèsims més els adquireix la societat anònima Muniera i Matesanz, repartits entre els dependents del seu comerç d’ous del carrer de Casp. Al Palau de Justícia, un home coix, que ven diaris davant la porta del jutjat de guàrdia, ha despatxat tres vigèsims del quart premi adquirits a l’estanc. L’home, que ha revenut equivocadament cinquanta pessetes més de les que podia vendre, ingressa als calabossos del jutjat de guàrdia.

Part del número l’ha venut Joana Giménez, administradora de loteria a la ronda de Sant Pere. Giménez ha donat l’última participació, de dues pessetes, al fill del propietari de la casa, un infant dolç i innocent de cinc anys

Poc després del quart premi, ha sortit un altre número venut a Barcelona: el setè premi, dotat amb 150.000 pessetes. Part del número l’ha venut Joana Giménez, administradora de loteria a la ronda de Sant Pere. Giménez ha donat l’última participació, de dues pessetes, al fill del propietari de la casa, un infant dolç i innocent de cinc anys. La sort somriu, mentre el poble tempteja l’atzar, imaginant la possibilitat d’una vida milionària, de somni, tot esperant la Grossa.