Són els nou mesos més llargs. El front del Segre: des del Baix Segre fins als Pirineus. El tiralínies més transversal i sanguinari de la guerra dels tres anys. Entre l’abril de 1938 i el gener de 1939 batega un dels capítols més interminables, desconeguts i decisius del conflicte. El front com un ganivet que no para de tallar. Desenes de quilòmetres, trinxeres, nius de metralladores, hospitals, fosses... Mai la guerra es pot veure, entendre, com aquí. Cada centímetre és una llàgrima d’una geografia de plors. Un riu que s’esmuny a les mans amb més terra que pell. El front del Segre és un país dins de la guerra. Però el front no s’afronta. Massa lluny, massa dolor... Massa de tot. 

A LA MIRA us ensenyem el front del Segre com mai s’ha vist. El trepitgem. L’olorem. L’intentem pair. Caminem amb el Centre Excursionista de Lleida i la plataforma Lleida 1936, que reclamen un centre d’interpretació de la guerra i la postguerra de Lleida, de Ponent. Aquest és un primer viatge: de Massalcoreig a Camarasa. Veiem les ferides vives, dempeus; punxa la baioneta de la memòria. Aquesta és la guerra, aquest és el front; aquesta és la cara que no es veu, no es vol veure. Aquí, des de la plana horitzontal fins a les muntanyes verticals, la vida s’agenolla: els morts viuen a la terra i ens miren a la cara.