Un desert. La costa catalana és un desert. Deshabitada, desolada, erma. Desert de sorra, desert de ciment. Del Maresme a la Costa Brava. A LA MIRA sortim de Sant Pol de Mar, saltem a Lloret i després a Calella de Palafrugell: la costa desèrtica. El coronavirus fa desaparèixer tothom: a la platja, als passeigs, als carrers, a les botigues, als restaurants... Només el mar continua immune a tot. Segur, fidel, omnipresent, omniscient, immutable, magnètic, viu com sempre. Ell, esperant-nos, més ple, absolut, total, infinit que mai.