Des del seu mas al cor del Penedès, en Carles Llarch ha donat vida amb les seves mans a milers de peces de ceràmica repartides arreu del territori. Les àmfores gegants per emmagatzemar-hi el vi, el seu producte estrella, li han donat notorietat, però darrere s’hi amaga una filosofia de treball que pocs coneixen.

En Carles refusa els encàrrecs grans i, com a artesà ceramista, crea peces exclusives des d’una perspectiva holística, en què cada part del procés afegeix una pinzellada que en marcarà el resultat final. Del tipus de fang a la forma de les peces, fins al lloc on seran dipositades, cada etapa del procés en defineix el resultat, conseqüència directa de treballar amb materials vius. És per això que sempre procura mantenir una relació estreta amb aquells qui li fan encàrrecs, i teixir sinergies amb enòlegs i viticultors.

Amb una idea molt clara que sura al voltant del que fa, en Carles reivindica la vida de pagès al Penedès, on els masos esdevenien exemples d’economia circular en què tot s’aprofitava, en contraposició a l’expansió del monocultiu actual, més a prop del que podríem anomenar indústria del camp, i que està abocant els pagesos a la precarietat en un context de crisi climàtica i econòmica.

A més de treballar-ne els recipients, en Carles també fa vins de “mínima intervenció”, procurant cenyir-se als mètodes tradicionals i perfeccionant-los; abasta, així, pràcticament tot el procés de l’elaboració del vi.

Les seves obres gegantines, tornejades en un equilibri fràgil, però destre, són el record d’una manera de treballar pretèrita i malauradament menystinguda, que forma part d’un patrimoni oblidat que sovint és més reconegut fora de les nostres fronteres que a casa nostra.