Hi ha llocs que no es veuen. Hi passes per davant, però no els veus. Com si no hi fossin, però hi són. La Biblioteca Pública Arús hi és des de 1895. Discreta, formal, silenciosa, gairebé invisible, però amb aquella missió permanent: instruir el poble de Barcelona. És el somni del seu promotor: Rossend Arús. Home de lletres, maçó, filantrop, lliurepensador. Darrere l’afany hi ha una biblioteca especialitzada en maçoneria, moviment obrer, anarquisme i l’univers de Sherlock Holmes.

Pot semblar que aquest sigui un lloc d’un altre temps. Que s’hi respirin altres aires, altres idees. Pot semblar que sigui un espai llunyà, però sempre és present en la història de Barcelona: des del xup-xup de set cultural interclassista, intergeneracional, dels inicis, a les classes clandestines de català durant el franquisme, fins als debats dels nostres dies i del demà. Perquè, com xiuxiueja a l’orella immortal Rossend Arús: “Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”. És clar que la biblioteca continua tenint la mateixa missió al segle XXI que al XIX. Per això hi és.