Al carrer del Pont, número 13, de Balaguer, hi reparen bicicletes des de 1925. Amb el riu Segre corrent davant com a testimoni, Josep Maria Badia Perna ens obre les portes blaves del seu taller per entrar a veure un espai que poc ha canviat des de principis del segle XX. De fet, és un dels locals més antics de la ciutat. “Pocs en queden, així de vells”, diu en Josep Maria, que explica que moltes persones que passegen per la vora del riu s’aturen a fer fotos d’una estampa pròpia de fa cent anys. Vestit amb una granota blava, és la viva imatge del mecànic de bicis de tota la vida. Va aprendre l’ofici del seu avi, Francisco Perna Panicello, que va ser qui va obrir el taller.

Arreu del local hi trobem records del pas del temps. Fotos de família de diverses generacions del Club Ciclista Balaguer, que avui encara pedala, decoren una de les parets. Alguns dels que hi apareixen degueren participar en la cursa ciclista que anuncia un cartell de 1951 penjat en un altre racó. Memòries gravades a l’ànima d’aquest negoci familiar, de la mateixa manera que mai oblidem com anar en bici. Amb 73 anys, de curses ja no en fa, però el mecànic balaguerí encara pedala. No ho ha deixat de fer des que l’avi li va regalar la seva primera bici per Reixos. Quan era petit, passava moltes estones al taller, envoltat de bicis i, des de fa 52 anys, aquest és el seu paisatge quotidià. Diu que des que està jubilat treballa més a gust. “Ara m’ho passo molt bé, abans era per força”, confessa.

Durant la pandèmia, des dels negocis més petits fins a les superfícies més grans van viure un esclat de vendes de bicicletes. També en van créixer les reparacions: després de setmanes tancats a casa, vam treure la pols a les bicis oblidades en garatges i trasters. Molts balaguerins van anar a buscar les mans expertes de l’amo de Cicles Perna, que en sap molt, de donar segones vides a les dues rodes. Després d’aquell 2020, però, és un desastre, diu en Josep Maria, que, malgrat tot, continua reparant, plat a plat, pinyó a pinyó. Avui més que fa dècades: les bicicletes no s’escapen de l’obsolescència programada d’un sistema que prefereix comprar, llençar i tornar a comprar. “S’espatllen més ara; el material el fan perquè duri un temps, igual que amb les neveres”, explica. La clau està en el manteniment, en les reparacions, en la cura. “Si la cuides, una bicicleta pot durar molts anys.” A Cicles Perna en són l’exemple.