L’elabora i la fon, seguint tècniques de l’edat mitjana, el mestre campaner Abel Portilla a Os de Balaguer. I, finalment, la campana emprèn el primer vol. Ja ressona al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Des d’aquest punt d’arreplegament i reunió repicarà el so més etern. A LA MIRA us n’ensenyem tot el procés: l’elaboració, la fosa i la seva col·locació. Perquè mostrar la singularitat d’una peça especial i única vol dir explicar com sonen les nostres contrades, precisament, en un lloc on sempre ressonen la història i les històries. 

L’any 1240 els monjos del monestir de Bellpuig de les Avellanes van fundar el priorat de Bellpuig d’Artà, i aquests dos indrets van restar annexats fins al 1425. Aquesta campana (batejada com a Sant Marcel·lí Champagnat) simbolitza la unió, set segles després, entre el monestir noguerenc i el mallorquí. Des de dalt de tot del campanar, repicarà els dies de festa i alegria. La seva musicalitat caracteritzarà, per sempre més, la vida del monestir. Sentir-la és el millor regal per als maristes i pelegrins. Que repiqui des de les Avellanes fins a Artà. Dos indrets agermanats pel so d’una campana.