Amb el tir perfectament centrat des de l’1 de maig de 1929. Després de veure la República, resistir la Guerra Civil i de recuperar la llicència al gener franquista de 1939 amb un escrit que comença dient: “Liberada por el Ejército Nacional, la capital de Barcelona...”, l’Armeria J. Pujol baixa la persiana. Com si es tractés del canó d’una arma, la peça clau de l’armeria, el propietari, es queda sense successió i decideix enfundar.

A Barcelona, al carrer Gran de la Sagrera número 184, tres generacions de la família Pujol han donat ànima a una de les set armeries encara actives a Barcelona. Només entrar a les vitrines s’exposen escopetes, rifles, armes curtes, d’aire comprimit, de foc, i complements de tot tipus. Un paradís per al tirador o caçador. A la rereguarda s’hi troba el taller, un espai únic que sembla extret d’una pel·lícula. Desbaratat, però perfectament ordenat a ulls de qui hi ha de trobar les llimes de ferro o de fusta,  les peces de recanvi, les eines d’autocreació per solucionar els problemes de les reparacions, fins i tot una llima de dentista. Els anys fan l’enginy.

En Sam Pujol, el propietari, viu la caça com un esport i coneix de ben a prop la dificultat del tir, una passió que transmet a l’ensenyar els petits tresors de l’armeria. Un d’ells, és l’arma que utilitzava el seu avi per caçar que data de 1880 aproximadament. L’Armeria J. Pujol ha resistit durant 90 anys i cada un dels seus racons n’és un reflex, com marques de les bales del temps.