Apareix, així, del no-res. Com un miracle. Entre vinyes. I entre moltes coses, perquè l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (Alt Camp) és filla inspiradora del monestir de Montserrat i de la Sagrada Família, però sobretot de la terra. Perquè la seva història comença aquí.

Des del segle XIX la gent de Montferri, cap a l’octubre, després de la verema, sempre feien el mateix: peregrinaven fins a Montserrat. Objectiu: agrair a la mare de Déu la collita de l’any. Aquí hi ha una llavor. Perquè el jesuïta i fill de Montferri Daniel Maria Vives va tenir la idea de fer un santuari com el de Montserrat, però a domicili, perquè els veïns no haguessin de pujar fins a la muntanya sagrada. I clar, l’encàrrec havia de ser a algú de la terra i que també entengués el cel. 

Josep Maria Jujol, tarragoní i gran deixeble d’Antoni Gaudí, és l’escollit. Les obres comencen el 1926. I la gent del poble s’hi aboca. Físicament i anímicament. Fent pedres, construint amb les seves mans... Però als anys trenta s’atura tot per falta de diners. I després ve la guerra. Aquell santuari orientat cap a Montserrat queda atrapat pel seu entremig permanent. 

Als anys vuitanta rebroten la llavor i l’església, i el poble també s’hi torna a arremangar. Les obres que queden les fa l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, també d’arrels gaudinianes, i la fi de l’inici arriba el 1999. Popular, i també coneguda com “l’altra Sagrada Família”, perquè la tuteja arquitectònicament i amb la mirada, la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, amb la seva Moreneta i amb el seu empelt amb l’art de la natura, amb la vinya, amb la modernitat de la vellesa que dona el fruit de la bellesa, ens espera com tot miracle enmig del no-res que ho és tot: aquí.