Hi són tots... Gallines: flor d’ametller, empordanesa, del prat, penedesenca, pairal, paradís. Coloms: enreixat o xorrera, vol català, figuereta, refilador ull de peix, ull de maduixa, ull o flamenc. Ovelles: aranesa, ripollesa, xisqueta, queralbina. Vaques: alberesa, bruna dels Pirineus, pallaresa. Ase català. Cavalls: pirinenc català, tir català. Cabres: blanca de Rasquera, catalana de l’Albera, catalana. Conills del Penedès. Gall fer. Indiot mallorquí... Tots els Països Catalans representats per les seves races autòctones. Fan, un cop a l’any, la trobada a Banyoles, a la Fira de Sant Martirià. Patrimoni, vàlua, diversitat... Són moltes les paraules que es podrien dir sobre aquests animals naturals des de fa anys i panys i que, és clar, formen part dels mateixos països i de la mateixa llengua pròpia: quiquiriquic, cloc-cloc, beeeee, parrup, muuuu, bub-bub...