Primer comencen barrejats. Mixtos, en deien: homes i dones. Comunitats dobles fundades per Ramon de Vallbona abraçant la regla de sant Benet. Era el 1153. Però el 1175 es passa de Vallbona a Vallbona de les Monges. Els homes marxen i ja tenim el monestir cistercenc més important de Catalunya. 

Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges, l’Urgell) és filla d’aquesta Corona catalanoaragonesa real, reial i espiritual on qualsevol punt del país era ple de vida. El rei Alfons I el Cast i la reina Sança estableixen la cort itinerant a Vallbona. El seu net, Jaume I, i el gendre d’aquest, Alfons el Savi, tenen Vallbona com a casa reiterada per reposar-hi al llarg dels seus viatges. Els trobadors també troben il·luminació en aquest monestir pentinat per la serra del Tallat i els xiuxiuejos de la riera de Maldanell. Vallbona és inspiració, alenada, vena, musa dels segles que sempre s’enlairen.