Sovint, quan passejo pel carrer i em creuo amb algú, no puc evitar preguntar-me com deu ser aquella persona. Qui és? Cap a on va? D’on ve? Estic segura que, per molt que m’imaginés tota la seva vida, mai l’acabaria d’encertar. De la mateixa manera, si un dia em creués amb Joan Proubasta, mai em passaria pel cap pensar que té una de les col·leccions més grans del món relacionades amb Sherlock Holmes. Sí, aquest home a qui ja li costa parlar i que viu en un discret pis ubicat al carrer de les Camèlies de Barcelona és un col·leccionista a qui no se li escapa res. Amb ell m’adono que ser un bon detectiu no és fàcil.

Assegut davant d’una taula plena de llibres relacionats amb el famós investigador britànic, en Joan m’espera per compartir una conversa. Som a la sala de casa seva, on destaca un gran mirall a través del qual es reflecteix el sol del matí. A les parets, prestatges plens de col·leccions de tasses i mussols adornen l’estança. Són de la seva dona, la Rosa Maria. Queda clar que aquesta és una casa de col·leccionistes.

Els seus més de 6.000 llibres, 1.500 còmics, segells, monedes, estàtues, jocs de taula, titelles i tota mena d’elements relacionats amb el detectiu es troben a la Biblioteca Arús

Curiosament, d’elements de Sherlock Holmes n’hi ha pocs, perquè des de fa un temps els seus més de 6.000 llibres, 1.500 còmics, segells, monedes, estàtues, jocs de taula, titelles i tota mena d’elements relacionats amb el detectiu es troben a la Biblioteca Arús. “Ja no hi cabíem, a casa, i no podia ni aparcar el cotxe al garatge perquè el tenia ple de llibres”, m’explica. Fins que un dia fa una exposició de còmics relacionats amb Holmes en aquesta biblioteca del passeig de Sant Joan i li agrada tant l’espai que pregunta si hi pot deixar tota la seva col·lecció. És aleshores que la coincidència fa la feina: Arthur Conan Doyle era maçó, igual que la biblioteca i el seu fundador, Rossend Arús. “En cinc minuts ens vam entendre”, afirma.

Però, com comença aquesta dèria pel famós detectiu privat? Nascut a Barcelona el 1944, a Joan Proubasta l’envien a estudiar francès en una escola dels Alps. Té tretze anys i els pares volen que perfeccioni l’idioma perquè en un futur pugui estudiar la carrera d’enginyeria a França. Un dia, el jove compra un llibre d’un tal Conan Doyle al quiosc del costat de la residència. No sap de què va ni qui n’és l’autor, però resulta que és Estudi en escarlata d’Arthur Conan Doyle. “Em va agradar tant que me’ls vaig comprar tots”, explica.

Quan torna a Barcelona es compra tota la col·lecció de l’Editorial Molino i arreplega els llibres en anglès que té el seu pare de quan havia estudiat a Anglaterra. Des d’aleshores no ha parat d’adquirir llibres i tota mena d’objectes d’arreu del món. Sobretot amplia la col·lecció quan, un cop graduat en enginyeria, treballa per a una empresa de filatures i ha de viatjar. “A cada país que anava comprava un llibre en el seu idioma”, m’explica.

“Hi havia setmanes que m’arribaven quaranta llibres”, recorda. Entre familiars i amics corre la veu que Proubasta es dedica a recopilar tot el que estigui relacionat amb Sherlock Holmes

D’altra banda, el director de la feina on treballa la seva cosina germana, que viu als Estats Units, resulta ser el president de l’associació Sherlock Holmes Baker Streeters. Aquesta casualitat li permet adquirir peces úniques de diferents col·leccionistes de l’Amèrica del Nord i del Japó. “Hi havia setmanes que m’arribaven quaranta llibres”, recorda. Entre els seus familiars i amics també corre la veu que Proubasta es dedica a recopilar tot el que estigui relacionat amb el detectiu. L’engranatge mai deixa de funcionar: tothom li aconsegueix nous elements per a la col·lecció, sobretot quan fan viatges a l’estranger.

“Ho he remenat tot. Fins i tot un dia em van trucar d’Avinyó dient que es tancava un puticlub que es deia Sherlock Holmes i que si en volia el cartell. I jo: «Vinga, va, porta’l»”

“Ho he remenat tot. Fins i tot un dia em van trucar d’Avinyó dient que es tancava un puticlub que es deia Sherlock Holmes i que si en volia el cartell. I jo: «Vinga, va, porta’l»”, riu. La seva col·lecció sempre està viva, perquè de material mai en falta. “És el personatge de ficció que més sortida té a les llibreries. En surten llibres diàriament”, m’explica. El cas és que Conan Doyle va escriure 4 llibres i 56 relats curts sobre el detectiu. Són el que els seguidors anomenen “cànon” o “sagrades escriptures”. Però després que morís l’autor, i en veure l’èxit del personatge, molts escriptors s’aventuren a fer-ne “pastitxos” per continuar creant històries al voltant del detectiu. I així fins avui.

N’hi ha de tota mena: des d’aventures de Sherlock Holmes a l’Himàlaia, novel·les eròtiques o fins a situar el detectiu a Barcelona, on arriba per resoldre un cas. “Allà li agrada el pernil i la migdiada i després no vol marxar”

N’hi ha de tota mena: des d’aventures de Sherlock Holmes a l’Himàlaia, novel·les eròtiques o fins a situar el detectiu a Barcelona, on arriba per resoldre un cas. “Allà li agrada el pernil i la migdiada i després no vol marxar”, riu. Per descomptat, totes aquestes històries també les col·lecciona, per això sempre té feina. També guarda objectes com gorres, barrets, pipes, xeringues hipodèrmiques (“Quan Holmes no tenia cap cas per resoldre es tornava mig boig i s’havia d’injectar cocaïna al 7%”) i fins i tot un microscopi antic. Aquest últim objecte havia estat regal del seu avi, Joaquim Renart, antic president de l’Orfeó Català. “Era pintor i col·leccionista. Em penso que aquestes fílies de col·leccionar ens les ha passat a tota la família”, continua.

A tot el món existeixen més de 200 associacions dedicades al detectiu anglès

I no només recopila tot el que troba del detectiu anglès, sinó que també és un dels fundadors del Círculo Holmes de Barcelona. De fet, en tot el món existeixen més de 200 associacions dedicades al personatge literari. Però, què és el que agrada tant de Sherlock Holmes?, li pregunto. Proubasta reflexiona uns segons i de seguida em diu que el secret és el seu dot d’observació. “La primera vegada que veu el doctor Watson, li diu: «Vostè ha anat a la guerra de l’Afganistan». I quan Watson li pregunta com ho ha sabut, Holmes li contesta: «El curs del meu raonament seria: heus aquí un cavaller amb aspecte de metge, però amb aire castrense. Es tracta, doncs, d’un metge militar. Acaba d’arribar del tròpic, perquè té el rostre bru i aquest no és el to natural de la seva pell, ja que els seus canells són blancs. Ha patit infortunis i malalties, com mostra clarament el seu rostre macilent. L’han ferit al braç esquerre. El manté rígid i en una postura poc natural. En quin lloc del tròpic ha pogut passar moltes calamitats i ser ferit al braç un metge de l’exèrcit anglès? Òbviament a l’Afganistan» [Estudi en escarlata].”

Hi ha seguidors que fins i tot es creuen que és un personatge real. “Hi havia molta gent que m’escrivia i em deia que volia parlar amb ell”

Aquesta ciència de la deducció de Holmes sempre ha estat molt present en la vida de Proubasta. “L’he fet servir modestament per conquistar els clients”, somriu. No és casualitat que existeixi la frase “Ets un Sherlock Holmes”. Hi ha seguidors que fins i tot es creuen que és un personatge real. “Hi havia molta gent que m’escrivia i em deia que volia parlar amb ell”, riu. I als anys trenta, al número 221B de Baker Street de Londres, on suposadament viu el detectiu, molta gent hi enviava cartes. El que no sabien és que aquestes arribaven a la sucursal d’un banc, situat al mateix número. Una de les seves secretàries s’encarregava de respondre totes les missives, una tradició que s’acaba quan es tanca el banc i s’erigeix un museu dedicat a Holmes a la mateixa adreça.

“Vaig escriure una carta [al 221B de Baker Street] i em van dir que estava molt ocupat i que no em podia respondre”

“Vaig escriure-hi una carta i em van dir que estava molt ocupat i que no em podia respondre”, somriu. “Fins i tot hi ha la tomba de Sherlock Holmes a Escòcia, i hi posen flors!” El col·leccionista creu que, quan una persona descobreix un personatge que li agrada molt, el considera com de la família i necessita saber-ho tot, com per exemple on va néixer, qui eren els seus pares o què va fer durant la infància. I pobre de l’autor, si se li acudeix matar-lo! “Conan Doyle va matar el Sherlock perquè es volia dedicar a la novel·la clàssica, però els lectors es van enfadar tant que el van obligar a ressuscitar el personatge”, afegeix.

I, mentrestant, moltes generacions de lectors es pregunten si tot el que li passa a Sherlock Holmes és real. “Una de les nostres aficions és analitzar les dades que esmenta a les novel·les i verificar-les”, explica Proubasta, que mai ha pensat que l’investigador anglès fos de debò. “Penso que Holmes està inspirat en el detectiu francès Auguste Dupin, creat per Edgar Allan Poe, però sobretot en el metge i professor universitari que va tenir Conan Doyle, el doctor Joseph Bell. Aquest home, només mirant el malalt, ja sabia el que tenia”, afirma.

“Per cert, sabies que la frase «Elemental, estimat Watson» no la va escriure mai Conan Doyle?”

“Per cert”, afegeix, “sabies que la frase «Elemental, estimat Watson» no la va escriure mai Conan Doyle?”. Es queda uns segons deixant que assaboreixi la sorpresa i continua: “Als seus llibres sí que es diuen paraules com «elemental», però aquesta frase va sortir per primera vegada a la pel·lícula Les aventures de Sherlock Holmes, del 1939”.

Parlant amb Proubasta, em queda clar que la seva vida i la de l’univers del detectiu anglès estan estretament relacionades. Una relació que confessa que l’ha ajudat molt en la vellesa. “Jo no m’he gastat cèntims en el bingo, però sí en Holmes, i pensa que un col·leccionista ha de tenir «les tres P»: puesto, paciència i pessetes”, subratlla.

I una de les joies de la corona: la primera edició anglesa d’‘El gos dels Baskerville’, que li va regalar un home anglès. “Per menys de 3.000 euros no la trobes”, remarca

Mai ha deixat d’ampliar la col·lecció, on es troben rareses com un Sherlock Holmes de papiroflèxia, caganers, nines russes, baralles de cartes, cromos, daus, llibres en braille o textos taquigrafiats. I una de les joies de la corona: la primera edició anglesa d’El gos dels Baskerville, que li va regalar un home anglès. “Per menys de 3.000 euros no la trobes”, remarca.

I són precisament aquests regals i donacions de la gent el que més l’il·lusiona. “Soc feliç perquè cada objecte és una cosa més que disfruto, és com rebre un gran regal”, confessa aquest home, que m’ensenya part del seu llegat a la taula que té al davant. Una petita mostra de llibres del detectiu, col·locats amb cura, com petits tresors. Qui ho diria?, torno a pensar. Qui s’imaginaria, caminant pel carrer, que aquest home té una de les col·leccions més grans del món de Sherlock Holmes? Elemental, estimat Proubasta?