Les banderes catalana i occitana onegen dalt d’un cel immaculat de principis d’agost. Després de dues hores de camí, arribem a dalt del port de Salau, un pas de muntanya situat a 2.100 metres d’altitud entre el Pallars Sobirà i l’Arieja d’Occitània. És aquí, en aquest espai simbòlic i ple d’història, on avui els caminants procedents dels dos vessants de la muntanya venen a celebrar l’amistat entre els seus pobles. Molts ho fan des del 1988, l’any que el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) comença a organitzar aquesta celebració, que compta amb centenars d’adeptes.

Alguns d’ells pugen per retrobar-se amb els seus amics i veïns. D’altres venen a cercar un bri d’història, a trepitjar el mateix camí que durant segles havia estat una de les principals vies de comunicació entre Catalunya i Occitània. Des de les antigues cavalleries fins als exiliats republicans o els exiliats jueus durant la Segona Guerra Mundial. Una autèntica autopista d’històries, drames i fugides que avui roman en silenci. Tan sols cada primer diumenge d’agost reviu el seu passat i celebra la germanor entre dos pobles que, quan ha calgut, sempre s’han ajudat. I ho fan amb música, danses tradicionals i amb entrega d’obsequis: els occitans porten formatge; els catalans, vi i galetes. Una trobada que finalitza amb el cant dels adeus i que torna a deixar el port, un any més, en el silenci de la seva història.