Aquesta història comença en una llibreria. Entre prestatges i lectors, entre recomanacions i vendes. Una història que, amb anys de maduració i aprenentatges, ens conduirà fins a L’Altra Editorial. Però entrem-hi a poc a poc, no ens en descuidéssim cap detall. L’Eugènia Broggi va estudiar Filologia Romànica i en acabar la carrera va decidir anar a viure fora per guanyar-se la vida, per conèixer altres realitats. Va aterrar a la llibreria Foyles, una de les més mítiques de Londres. Llavors, l’Eugènia encara no sabia que un somni de joventut esdevindria el seu propi projecte. “Vaig començar a fer de llibretera a Londres i quan vaig tornar aquí vaig treballar a la Casa del Llibre. Llavors se’m va acudir la idea de muntar una editorial. Vaig posar-me en contacte amb en Jordi Herralde d’Anagrama, de seguida ens vam entendre bé i vaig començar a fer de lectora per a ells. Finalment, em va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me a l’editorial Empúries”. Necessitava uns anys de rodatge abans de llençar-se a la piscina, de fer el salt definitiu, de crear la seva editorial.

“Sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats”

Per això, els anys treballant a Empúries van ser decisius. Per conèixer el sector, per entendre dinàmiques o per identificar aquelles que no volia reproduir. “Jo havia llegit tota la vida, de nena ja era una lectora molt compulsiva. I sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats. De fet, jo ho compleixo a la perfecció perquè em vaig adonar que no tenia cap talent per escriure però, en canvi, vaig descobrir un criteri a l’hora de llegir”, comenta l’Eugènia, satisfeta. Adonar-se de les pròpies limitacions i desenvolupar les virtuts no sempre és fàcil. I segueix explicant com els anys de llibretera van ser també transcendents en aquest camí: “Em van ajudar a entendre el mecanisme comercial i a valorar un llibre no només per la qualitat i l’ambició, sinó també per la possibilitat d’arribar al màxim de lectors. Fer de llibretera és una cura d’humilitat i una dosi de realitat. Trepitjar el terreny sempre t’ensenya moltes coses”.

“El que més em motiva és descobrir un nou autor. És un moment d’excitació absoluta, llegir una veu que no coneixies”

Sembla tan pragmàtica com apassionada. Les paraules estan impregnades de realisme, però parla de la seva feina amb vehemència. “El que més em motiva és descobrir un nou autor. És un moment d’excitació absoluta, llegir una veu que no coneixies, i es desperta un instint perquè creus que agradarà a molta més gent. Aleshores es comença a generar un entusiasme, literari però també comercial, per aquella lectura.” Aquesta sensació la va començar a experimentar quan va entrar a Empúries, on va treballar deu anys, però també es va adonar de les inèrcies del món editorial: “Vaig aprendre moltes coses, però també cantarelles, màximes o teories que em desesperaven. Per exemple, que els llibres que acaben amb la protagonista morta no es venen. Jo tenia la sensació que si ho feia sola podria fer-ho a la meva manera i demostrar que també podia funcionar”. I va anar acumulant moments que la van ajudar a fer el clic, que la van empènyer a fer el pas. “Vaig comprar El noi del pijama de ratlles amb un avançament de 2.000 euros. Un dia, abans d’una reunió i quan ja en portàvem més de 125.000 de venuts, el meu cap em va dir: «T’imagines que això ho haguessis fet tu a la teva editorial? Saps els milions que tindries ara?». Aquella frase la recordo molt. És cert que això no passa gaire. De fet, és bastant inusual, però havia passat. Fets així em van fer acabar de decidir”.

I al juny del 2013 va posar punt final a la seva etapa d’editora a Empúries. És l’any que el comptador es posa, de nou, a zero. O quan tot pren una altra direcció. Perquè la motxilla ja estava farcida de coneixements i experiències. “Marxo per muntar L’Altra Editorial, però llavors ja coneixia a tothom: periodistes, llibreters...” Sabia que no seria fàcil, però ja havia teixit una xarxa de complicitats. Alhora, reconeix que el naixement de l’editorial va coincidir amb un moment especial de l’univers llibreter: “Es va produir una eclosió de llibreries petites i això també va enriquir el panorama. Elles ens han ajudat a visibilitzar-nos i nosaltres també hem fet promoció o clubs de lectura”. Amb pocs minuts de conversa, t’adones que l’Eugènia sempre té bones paraules per als llibreters. Recorda amb agraïment els anys que ella s’hi va dedicar, però també perquè sap que només treballant de manera coordinada es poden tirar endavant projectes petits però atrevits en els continguts.

“Els meus fills creixeran amb els llibres que jo publico; per tant, he de ser fidel al meu criteri”

Ha fet de llibretera i d’editora i, evidentment, és una gran lectora. No podria ser de cap altra manera. Potser és òbvia, però no defujo la pregunta: què és un bon llibre? “Primer caldria discernir què vol dir un bon llibre. Hi ha llibres que són indiscutibles, tots els que publico per mi ho són. Però cal que a més puguin arribar a molta gent, que es puguin vendre, que puguin tenir lectors. Sempre faig dues valoracions: la literària, que per a mi és innegociable, i després que no em traeixi a mi mateixa, que el pugui defensar, que sigui ambiciós”. Abans que tingui temps de repreguntar hi afegeix un matís clarificador: “Els meus fills creixeran amb els llibres que jo publico; per tant, he de ser fidel al meu criteri. A Empúries publicava més literatura comercial, i no vull semblar purista, però no em sentia tan còmoda”.

“Si fas unes inversions de màrqueting increïbles, la venda haurà de pujar per cobrir aquells costos. Si segueixes una estratègia de picar pedra, com fem nosaltres, no cal facturar tant”

I en tot aquest engranatge sempre hi ha un element que condiciona: els números. Però l’Eugènia explica, amb la seva naturalitat, com s’ho fa perquè les peces encaixin: “Hi ha diferents maneres de remenar els números. Et pots estrènyer el cinturó de moltes maneres. No tot passa per la facturació, sinó també per com gestiones la feina i l’equip. Si fas unes inversions de màrqueting increïbles, la venda haurà de pujar per cobrir aquells costos. Si segueixes una estratègia de picar pedra, com fem nosaltres, no cal facturar tant. Cal convèncer els llibreters, els periodistes, perquè parlin dels nostres títols; utilitzar les xarxes socials; crear clubs de lectura”.

“L’ambició de qualsevol editor és que la gent compri els teus llibres a cegues, només perquè són teus, per fidelitat”

Assegura que el més important és trepitjar el carrer i apropar-se als lectors. L’objectiu de qualsevol editor, i autor, és que un llibre sigui estimat i apreciat pel gran públic. I entre el dubte i el pressentiment, formulo la pregunta: les editorials petites tenen un públic més fidel? “L’ambició de qualsevol editor és que la gent compri els teus llibres a cegues, només perquè són teus, per fidelitat. En una editorial petita és més fàcil tenir una coherència. De vegades passa que algú et diu: «El compro perquè és de L’Altra». És la satisfacció més gran del món”. Aquestes paraules poden generar l’alegria més immensa i completa, però necessiten moltes hores de treball i constància.

L’Eugènia ho reconeix al mateix temps que admet haver estat una lectora molt fidel: “Jo vaig créixer llegint Anagrama i Quaderns Crema, com la majoria de la meva generació. I quan anava a una llibreria m’era indiferent l’autor o si n’havia llegit o no una ressenya. Els comprava i així vaig descobrir moltes coses, confiava en l’editorial”. Creia en un criteri, en una manera de fer i de publicar. Per això, s’emociona quan troba lectors que es refien del seu.

“Cal trobar el punt d’enamorament, un punt irracional de l’editor envers un llibre. De vegades, un llibre et toca la fibra i el publiques; en canvi, un amb característiques semblants no t’arriba i el refuses”

Ella ha d’escollir bé i descartar aquelles propostes que no la convencen. “Cal trobar el punt d’enamorament, un punt irracional de l’editor envers un llibre. De vegades, un llibre et toca la fibra i el publiques; en canvi, un amb característiques semblants no t’arriba i el refuses. Jo he dit: «Ho sento, però no m’he enamorat». Soc una lectora molt emocional. Per tant, escollir pot ser una cosa molt instintiva”. Potser això explica que sempre hagi publicat més novel·les que llibres d’assaig. Tot i així, gaudeix acompanyant els autors en tot el procés: “Sovint vas veient com es crea una novel·la, hi ha autors que te l’envien capítol per capítol. M’agrada moltíssim ajudar-los. No soc intervencionista però si veig alguna proposta, la faig. Hi ha autors consolidats, però també d’altres que comencen i que tenen certes inseguretats, dilemes, i compartim el procés creatiu”.

“Tot el que publico no tinc cap problema de defensar-ho on sigui. No soc immune a les males crítiques, però no em fan mal. Simplement estic convençuda dels llibres que faig”

L’Eugènia se sent còmoda i satisfeta amb aquesta part de la feina. Perquè és inspiradora i permet arrodonir els textos. En canvi, assegura que la part de promoció li fa “mandra”. Però també s’hi arromanga: “Tot el que publico no tinc cap problema de defensar-ho on sigui. No soc immune a les males crítiques, però no em fan mal. Simplement estic convençuda dels llibres que faig”. Enraona amb aplom i ho fa revelant també les seves mancances: “Em costa molt trobar títols. Cadascú és bo en alguna cosa. Sé reconèixer els que m’agraden, però soc incapaç de proposar-ne”. La seva franquesa li permet no defugir l’autocrítica.

“Si et vols dedicar al món editorial, primer has de llegir molt. Però també has de dominar diferents llengües, perquè t’obren moltes portes i et permeten llegir en l’idioma original”

Els anys de bagatge li donen seguretat. Per això, també s’atreveix a enumerar alguns consells: “Si et vols dedicar al món editorial, primer has de llegir molt. Però també has de dominar diferents llengües, perquè t’obren moltes portes i et permeten llegir en l’idioma original. És bàsic per jutjar les traduccions que publiques i per relacionar-te amb editors estrangers”. I explica que ella té una espina clavada, perquè no domina l’alemany: “El dia que em jubilaré, em posaré a estudiar-lo”.

Tot i així, encara té molts llibres per publicar. Diu que la seva és una feina vocacional i que no es veuria fent-ne una altra. Pel to i el discurs, no dubtes que és així. Aquell somni de joventut es va fer realitat gràcies a les hores invertides, la persistència i el gust literari. L’Altra Editorial és el seu projecte professional i vital. L’Eugènia treballa perquè els lectors valorin la seva feina i confiïn en el seu criteri. Busca la complicitat i la fidelitat del públic. Aquell que estima la feina ben feta i gaudeix comprant llibres. Perquè moltes històries comencen en una llibreria.