De capelletes n’hi ha de modernes, d’antigues, de molt antigues, de precioses joies modernistes —l’estrella de la col·lecció—, d’austeres —ja siguin de fang,  de cartró o amb una senzilla foto emmarcada— i de tots els gustos i colors, però totes tenen un origen comú que cal buscar segles enrere: petites imatges que els ermitans portaven de masia en masia perquè la gent les pogués venerar. És d’allà d’on prové una tradició que encara es manté viva en moltes contrades del país, on diferents grups de pregària, anomenats cors, es passen d’una persona a l’altra aquestes petites imatges portàtils recloses dins d’una caixa de fusta de manera que cada dia passen la jornada a casa d’una de les persones que formen el cor. Aquesta és la funció de les capelletes de “visita domiciliària”: que els diferents membres del cor en puguin gaudir una vegada al mes; així, es teixeix una xarxa associativa entre aquelles persones que no es podien permetre una capella particular a dins de casa.

Aquí podeu veure unes capelletes que, més enllà de l’aspecte purament religiós, són una viva mostra d’art popular que s’ha mantingut fins als nostres dies. Són a la Casa de la Sardana de Barcelona, l’entitat on treballa en Víctor Rodríguez Íñigo, un jove politòleg i gestor cultural propietari de la col·lecció que des de fa anys es dedica a buscar, comprar i conservar les imatges d’una tradició que a poc a poc s’apaga entre els signes dels temps.