El ioga fa un boom a casa nostra. En qualsevol ciutat o poble català hi ha algú que posa una màrfega (o estoreta) a terra i comença a bellugar-se com un cuc, sigui sol o en companyia d’altres cucs. Es practica a casa, al gimnàs, a l’escola, en centres cívics, en centres incívics, a la platja, a la muntanya, a l’empresa new-age,  a la casa ocupa del barri, a la casa de la tieta hippy... En qualsevol lloc es pot fer ioga. L’estudi més extens sobre la pràctica del ioga a Espanya el va fer l’institut Sondea l’any 2015. L’informe assenyalava que el 12% de la població espanyola practicava ioga de manera regular, mentre que un 28,9% reconeixia haver-ho provat alguna vegada. A Catalunya, el percentatge de practicants habituals augmentava fins al 15,96%, i hi ha 382 centres oficials de ioga, segons xifres de Yogosfera, un dels webs de referència del sector.

La paraula ioga prové del sànscrit, una llengua antiga de l’Índia, i significa literalment “unió”. Unió amb un mateix —cos, ment i esperit— i unió amb el cosmos, amb l’univers que ens envolta. Una unió que, si s’aconsegueix, porta l’individu a un estat superior de consciència que transcendeix el seu propi ego. A l’Índia, el ioga és una pràctica mil·lenària associada amb aquesta dimensió espiritual, així com amb el benestar físic i mental. Un benestar que s’obté a través d’unes tècniques físiques i psíquiques determinades. Per aquest motiu, el ioga és un dels sistemes de desenvolupament personal més antics que es coneixen.

Existeixen diferents varietats de ioga, com el hatha-ioga, el kundaliní, el vinyasa o el bikram. Aquest últim és el més nou de tots i es diferencia de la resta per dos motius principals: en primer lloc, perquè es practica dins d’una sauna a quaranta graus i amb una humitat del 40%; en segon lloc, perquè sempre es repeteixen les mateixes 26 postures (àssanes) concatenades per duplicat. Potser el lector n’ha practicat alguna vegada, però les probabilitats són poques perquè només hi ha tres centres on es faci bikram a Catalunya. Els tres són a Barcelona. N’hi ha un a Sarrià, l’altre al carrer Pau Claris i un al barri de Gràcia. Aquest és on vaig jo a bullir-me com un flam al bany maria. D’ençà que vaig començar a anar a aquest centre, ara farà tres anys, el nombre d’alumnes no ha parat d’augmentar. Però, per què s’hi apunta tanta gent? Quins motius tenen per venir a patir dins d’una sauna?

Per ser professor d’un d’aquests centres era necessari fer un curs intensiu de nou setmanes que només impartia ell i que costava 10.000 dòlars per persona

Algú en deu haver sentit a parlar gràcies a la pel·lícula Bikram: iogi, guru, predator, un documental que explica la història de Bikram Choudhury, el fundador d’aquesta modalitat de ioga. La pel·lícula retrata un personatge que va entrar als anys setanta als Estats Units i es va fer milionari creant 650 franquícies d’estudis de bikram arreu del país. Per ser professor d’un d’aquests centres era necessari fer un curs intensiu de nou setmanes que només impartia ell i que costava 10.000 dòlars per persona. En un d’aquests cursos el van denunciar per abusos sexuals i, l’any 2017, va escapar-se a Mèxic, fugint de la justícia nord-americana. En definitiva, el documental mostra la imatge d’un iogui que no té res a veure amb la de l’arquetip ascètic del nostre imaginari col·lectiu. Veient la pel·lícula me’n feia creus, d’estar practicant un ioga creat per un farsant tan polèmic. Amb aquest dilema rondant-me pel cap, concloc que aniré a l’estudi a parlar amb la Miranda, una de les dues sòcies del negoci, mànager de l’estudi i professora de bikram i de pilates.

Arribo al centre i veig la Miranda darrere de la taula de l’entrada. Li intento treure el tema del documental, però comença a entrar gent i decideixo comentar-li-ho després de la classe. Tot i que a les sessions de bikram es repeteix sempre la mateixa seqüència de moviments, cada classe varia en funció del professor. Avui la classe la fa el Gustavo, un professor seriós, però atent, que respecta el nivell i el ritme de cadascú. Després de canviar-nos al vestidor, un espai reduït amb dos bancs i una dutxa per a dues persones, entrem a la sauna, una sala diàfana amb capacitat per a unes quinze persones. La sala està dividida per tres columnes, hi ha un mirall que ocupa tota la paret frontal i una barra de gimnàs situada al llarg de la paret del darrere. La sala es manté a quaranta graus gràcies a un tub d’alumini situat al sostre que té uns forats per on surt l’escalfor A la classe del Gustavo som sis persones, quatre dones i dos homes. El bikram, com la majoria de iogues, és una pràctica més femenina que masculina; ho diuen les estadístiques i ho corrobora la meva pròpia experiència. L’interval d’edats oscil·la entre els vint i pocs i els cinquanta i molts, tot i que en alguna ocasió t’hi pots trobar gent més gran. Una altra dada sociodemogràfica que crida l’atenció d’aquest centre és el seu ambient internacional, amb poca representació catalana. De fet, les classes són en anglès o en castellà, ja que els professors són de Hong Kong, d’Argentina, dels Estats Units o de Madrid.

La sensació de calor augmenta de manera progressiva. Al principi no sembla que en faci gaire, però al cap de dos o tres moviments ja suem sense parar

A dins la sauna hi ha un silenci absolut i el llum està apagat. Els alumnes esperem el professor ajaguts a terra, sense parlar, introspectius, abstrets o fent petits estiraments. Tots anem amb poca roba. Els nois, amb banyador i samarreta de tirants, i les noies, amb malles i la part de dalt del banyador, o amb un top per fer gimnàstica. Cadascun estirat a la seva màrfega, que, a diferència de la resta de iogues, es cobreix amb una tovallola. Els que suem més en portem una altra de petita per anar eixugant-nos la cara, així com una cantimplora per no deshidratar-nos durant la sessió. El Gustavo encén els llums per començar la classe. Amb un to de veu greu i pausat dirigeix la sessió i fa un seguiment individual del procés de cadascun. Amb el mínim contacte físic, se’ns apropa un a un i, si cal, ens corregeix la posició. La sensació de calor augmenta de manera progressiva. Al principi no sembla que en faci gaire, però al cap de dos o tres moviments ja suem sense parar. Aquesta manera de suar toxines és un dels principals beneficis que destacaria del bikram. Altres beneficis que he notat personalment és que, si el practico regularment, millora la meva flexibilitat i em desapareix el dolor de lumbars, propi d’un oficinista de metre noranta.

El ‘bikram’ és apte per a tothom, perquè cadascú arriba fins allà on pot. L’única condició és tenir resistència mental

A la meitat de la sessió ens desplomem a terra per descansar uns minuts. Xavàssana, se’n diu, d’aquesta posició. El Gustavo repeteix com un mantra que el més important és la respiració conscient pel nas. No importa si no aconseguim fer totes les posicions, però cal mantenir sempre la respiració activa. En inhalar, prepares la posició i comences a realitzar-la. Quan exhales, estires al màxim el múscul que estàs treballant amb aquell moviment. A cada sessió s’enforteixen diferents parts del cos: tronc, abdominals, cames, braços, columna vertebral... Tots els moviments es fan primer des d’una part del cos i després des de l’altra. És curiós que sovint sigui fàcil realitzar-los des d’un dels hemisferis, però que, en canvi, des de l’altre resulti gairebé impossible. Aprendre a fer aquestes postures correctament des d’ambdues parts proporciona una sensació d’equilibri i de benestar corporal. Tot i que hi ha algun dels àssanes que encara no he aconseguit realitzar, considero que el bikram no és una activitat gaire complicada. És apta per a tothom, perquè cadascú arriba fins allà on pot. L’única condició és tenir resistència mental. Cal no posar-se nerviós, ni amb la calor, ni amb els moviments que no surten a la primera. L’aprenentatge de la resistència a la calor és inseparable de l’adquisició de l’equilibri i l’harmonia propis del bikram.

El ‘bikram’ és un exercici col·lectiu que s’ensenya per mimetisme, es practica de manera coordinada i es manté a un ritme comú

El bikram és un exercici col·lectiu que s’ensenya per mimetisme, es practica de manera coordinada i es manté a un ritme comú. Aquesta sincronització de moviments i la proximitat física dels participants provoquen una efervescència grupal que ajuda a perdre la vergonya i a concentrar-se en l’activitat. Cada participant fa de model a tots els altres, sobretot aquells amb més experiència. En una classe de bikram treballes la força, la resistència, l’equilibri i la flexibilitat. El nivell de cadascú es pot mesurar en relació amb aquests quatre eixos. Els que tenen més nivell són els que més practiquen, encara que sempre apareix algun client fugaç que ho prova per primera vegada i sembla que ho hagi fet tota la vida. Els més experts aconsegueixen fer totes les posicions com si fossin fàcils, amb elegància, plasticitat i sense perdre l’equilibri en cap moment. Aquests ioguis també acostumen a dominar els tecnicismes del bikram i desprenen aires d’espiritualitat. Una espiritualitat que es respira al llarg de la classe, ja que durant la sessió es genera un ambient de fe, de creença en la pràctica i en el professor, que esdevé una espècie de guia espiritual. Tothom confia en les seves paraules i en els efectes positius de la sessió.

“Si només volgués cansar-me, aniria a córrer o al gimnàs, però amb el ‘bikram’ el benefici és doble: fas exercici i notes els beneficis típics del ioga, com la relaxació i la respiració”

S’acaba la classe, el Gustavo apaga els llums i ens diu namasté (“adeu”) mentre surt de la sala. Tots ens quedem exhausts al terra recuperant l’alè. Quan ho aconseguim, anem cap a les dutxes, sempre netes i amb olor d’encens. Al passadís que porta al vestidor hi ha una tauleta amb un termos d’infusió. Alguns ens hi aturem per comentar la sessió i per fer baixar la temperatura corporal abans d’entrar a la dutxa. Aquestes converses d’aparença insubstancial són un pilar clau del currículum amagat del centre, perquè comuniquen el saber de la pràctica entre alumnes i professors. Allà em trobo amb l’Àngela López, una cardiòloga de l’hospital Vall d’Hebron, practicant i fidel defensora del bikram. Li pregunto per què fa bikram i em respon que és una persona molt activa, molt nerviosa, i que el fet de repetir les mateixes postures a cada classe li serveix com a meditació, perquè “entra a la sèrie i el seu cap descansa dels problemes del dia a dia”. Ha intentat canviar d’estil de ioga, però no ho ha aconseguit. Sempre torna al bikram perquè és l’estil que més la relaxa des de fa més de tres anys. “Si només volgués cansar-me, aniria a córrer o al gimnàs, però amb el bikram el benefici és doble: fas exercici i notes els beneficis típics del ioga, com la relaxació i la respiració. Aquí he après a respirar”, em comenta. A ella no la neguiteja ni la calor ni la humitat, motiu pel qual sempre aguanta els noranta minuts. “És com la vida, no pots sortir de la sauna, i ja està.”

“Aquí hi ve gent que està controlant dolors d’hèrnies discals. Com a metge hauries de dir: «Això no pot ser veritat!». Però jo em crec que els ajudi”

“I els teus col·legues metges, què en pensen, del bikram?”, li pregunto amb una certa sorna, conscient que els científics acostumen a desconfiar d’aquest tipus de teràpies alternatives. “Els metges que no ho recomanen és perquè no ho han provat”, em contesta convençuda. “Aquí hi ve gent que està controlant dolors d’hèrnies discals. Com a metge hauries de dir: «Això no pot ser veritat!». Però jo em crec que els ajudi, perquè fas un molt bon estirament corporal i els músculs es relaxen gràcies a la calor.” L’Àngela ho recomanaria a tothom: “Els meus pares són els primers a qui ho dic, i a totes les persones amb problemes d’ansietat, amb dolors musculars o amb la tensió alta”. Per a ella, el bikram és una forma més de cuidar-se i, alhora, un “gran repte mental”.

“Les postures es repeteixen de tal manera que pots veure quin dia les fas millor i quin dia les fas pitjor. Això et demostra si estàs en pau amb tu mateix. És un reflex de com estàs a la teva vida”

Al passadís també em trobo amb el Florian Martin, un jove alemany que viu a Barcelona i practica bikram habitualment. Aprofitant la meva dèria tafanera, li pregunto quins són els seus motius per venir a l’estudi. Em respon que el bikram “és un reflex del teu estat energètic i de la teva paciència. Les postures es repeteixen de tal manera que pots veure quin dia les fas millor i quin dia les fas pitjor. Això et demostra si estàs en pau amb tu mateix. És un reflex de com estàs a la teva vida”. Amb aquestes paraules filosòfiques s’acaba la conversa i entrem a les dutxes.

Ella el va conèixer en persona perquè va fer el curs oficial a Hawaii, pagant els 10.000 dòlars, que va haver de demanar a la seva família

A la sortida, em trobo la Miranda. Ella va néixer a Hong Kong però fa deu anys que viu a Granollers, casada amb un català. “Com ha anat la classe?”, em pregunta. “Bé, però volia parlar d’un tema... Tu has vist el documental de Netflix sobre...” “Ui sí”, em respon. “I què en penses?”, li pregunto. “Mai sabrem què va passar exactament.” Ella el va conèixer en persona perquè va fer el curs oficial a Hawaii, pagant els 10.000 dòlars, que va haver de demanar a la seva família. “És un violador sí o no?”, li disparo. Em diu que no està segura que posés el seu dick sense permís, però si ho va fer, hi està molt en contra. M’explica que algunes noies el veneraven com una divinitat, que el buscaven i es passaven el dia fent-li massatges a la seva habitació. Li dic que hi ha gent que passa mals moments, moments que els fan susceptibles de ser manipulats, sobretot en situacions en què hi ha una relació de poder. Es queda rumiant... Li pregunto si els meus diners van a parar a la butxaca d’aquest personatge. Em diu que no, que no li dona ni un duro, que cada franquícia treballa per separat i que ells van canviar el nom de l’estudi per distanciar-se més de la seva figura. Per això es diu Hot Yoga Barcelona. També em confirma que les postures de la pràctica no se les va inventar ell, però li reconeix el mèrit d’haver-les traslladat dins d’una sauna. “El bikram ajuda molta gent que té alguna lesió física o algun problema mental”, em comenta. Se sincera i m’explica que ella mateixa tenia depressió i que la va ajudar a superar-la.

La Miranda fa ioga des del 2003. N’ha provat tots els estils però diu que el millor que ha fet mai és aquest i que els seus clients pensen el mateix; “per això tots tornen”. Hot Yoga Barcelona va obrir l’any 2007 i, el 2018, ella i el seu soci es van quedar el negoci. El motiu pel qual va començar a fer bikram l’any 2007 va ser per deixar d’estar estressada. Quan vivia a Hong Kong estava molt atabalada treballant com a infermera d’animals. Li encantava la feina, però la deprimia perquè es passava el dia veient morir animals. “Hong Kong és una ciutat molt estressant, perquè és molt gran i la gent treballa moltes hores.”

“Una vegada et saps de memòria totes les postures, pots profunditzar més en la pràctica i posar el focus en el teu cos”

“Quins creus que són els principals beneficis del bikram?”, pregunto. “Mental health”, em respon a l’instant. Mentre practiques, la teva ment pot estar descansant perquè sempre fas el mateix. Per a algunes persones pot ser avorrit, però no per a ella, ja que “una vegada et saps de memòria totes les postures, pots profunditzar més en la pràctica i posar el focus en el teu cos”. La Miranda feia atletisme de jove i competia als 100 i 200 metres. Li pregunto si creu que el bikram és l’activitat dels esportistes retirats. Somriu i diu que potser sí, que en el seu cas la va ajudar molt, tant per superar una depressió com per recuperar els genolls, que estaven destrossats de tant córrer. “Per què creus que ve, la gent, a l’estudi?”, pregunto. “Per diferents motius... Alguns només tenen curiositat, d’altres volen veure quina diferència hi ha amb els altres iogues i d’altres venen a perdre pes. Es perd pes molt ràpid amb el bikram.” També em comenta que hi ha gent que ve perquè saben que amb la calor no t’has d’escalfar abans de fer l’exercici, que passes de zero a cent en un tres i no res. A més a més, amb la calor el cos guanya flexibilitat i disminueix el risc de lesions.

“Aquí la gent veu el ioga com una despesa, però a Hong Kong la gent ho considera una inversió per a la seva salut. La visió dels beneficis del ioga depèn de cada cultura, però si no tens salut no tens res”

“Diria que a Catalunya el ioga encara és molt nou. En els darrers anys molta gent ha començat a practicar-ne.” Diu que el ioga tindrà èxit a Catalunya, però que primer la gent l’ha de provar. “Quan ho provin, podran decidir quin tipus de ioga els va millor.” Em comenta que hi ha moltes diferències entre Catalunya i Hong Kong. “Aquí la gent veu el ioga com una despesa, però a Hong Kong la gent ho considera una inversió per a la seva salut. La visió dels beneficis del ioga depèn de cada cultura, però si no tens salut no tens res. La gent creu que té salut mentre poden caminar, menjar..., i mentre es veuen bé. Aquí, sense ofendre, el que veig és que la gent només es vol cuidar quan ja estan lesionats, no abans; però llavors és més difícil recuperar-se. Al meu país és molt normal cuidar-te el cos. S’ha de fer i punt, com anar a treballar.”

“No volem que sigui una activitat per a gent rica, volem que vingui tothom. Però el preu no es pot abaixar perquè, si no, no hi ha cap benefici”

Hi estic d’acord, però li retrec que les classes no són aptes per a totes les butxaques. Jo mateix no hi vaig amb més freqüència a causa del preu, més elevat que el d’un estudi de ioga sense sauna. Per exemple, un paquet de deu sessions en un estudi sense sauna ronda els vuitanta o noranta euros, mentre que aquí en val més de 120. “No volem que sigui una activitat per a gent rica, volem que vingui tothom. Però el preu no es pot abaixar perquè, si no, no hi ha cap benefici.” Ho comprenc; m’imagino que el lloguer d’un espai d’aquestes característiques al barri de Gràcia, més el manteniment de la sauna, el gas, l’electricitat i els sous dels professors, li ha de costar un ull de la cara. “A Barcelona, els negocis obren i tanquen, obren i tanquen. Ara que en tinc un, entenc el perquè... Perquè hem de pagar un 21% d’IVA a l’Estat!” Tot i queixar-se, entén que es paguin molts impostos perquè es veuen invertits en “una bona salut pública i un bon sistema educatiu”. A la Miranda li agrada viure a Catalunya. Pensa que “és un lloc molt bonic i que la vida és molt més relaxada que a Hong Kong”. Segons ella, aquesta és la raó per la qual “la gent d’aquí no necessita realment fer ioga. A més, el menjar és molt sa, no hi ha gaires problemes de sobrepès, ni de colesterol. El temps és bo i la gent va a nedar. Per aquest motiu el ioga no s’ha escampat per Catalunya tan ràpid com pels Estats Units, perquè no és tan necessari”.

“Em pots explicar alguna anècdota relacionada amb una classe de bikram?”, li pregunto per tancar aquesta entrevista improvisada.

“Quan es diu que el ‘bikram’ és només per a gent jove no hi estic d’acord; jo he vist gent de totes les edats practicant-lo. Hi ha gent, com la meva àvia, que no espera la mort. És gent que sempre fa el que sigui per millorar la seva vida”

“Tinc una àvia de vuitanta anys que m’estimo molt perquè és molt dolça i molt forta a la vegada. Era una persona molt activa fins que va tenir una embòlia. Algunes parts del cos no les podia moure gens, però és molt aplicada i va començar a fer bikram cada dia. Al principi, només les postures que podia, però al cap de tres mesos no necessitava ni el bastó per caminar. Ara està molt feliç perquè se sent independent, i quan estàs feliç, fas feliç la gent que t’envolta. Gràcies al bikram ja no necessita ningú ajudant-la a moure’s cada dia. Imagina’t l’alegria que té de poder ser independent altra vegada als vuitanta anys. Quan es diu que el bikram és només per a gent jove no hi estic d’acord; jo he vist gent de totes les edats practicant-lo. Hi ha gent, com la meva àvia, que no espera la mort. És gent que sempre fa el que sigui per millorar la seva vida.” I suar de gust.