Les mans, plenes de tatuatges, perfilen amb energia els cabells d’un jove que seu expectant davant del mirall. S’està fent un pentinat d’estil viking, amb els cabells del mig llargs i els extrems del cap rapats. Amb molta cura i atenció, el barber li eixuga els cabells mentre li explica de quina manera se’ls pot cuidar perquè li quedin millor. L’objectiu és que sembli que estigui despentinat i amb efecte d’acabar-se de llevar. Sembla simple, però aconseguir-ho i que quedi bé no és fàcil. El barber li apuja el volum dels cabells de la part frontal amb els dits i l’apunta amb l’assecador per donar-hi el toc final. “Me mola muchísimo”, diu el noi quan en veu el resultat. L’Hèctor, amb rostre seriós, el mira satisfet.

El cabell i la barba d’un home són com un llenç en blanc. Un full on, a través dels cabells, es poden crear infinitat de dissenys, com obres d’art

Aquest jove barber, nascut a Sabadell el 1994, ja fa uns anys que ha descobert que el cabell i la barba d’un home són com un llenç en blanc. Un full on, a través dels cabells, es poden crear infinitat de dissenys, com obres d’art. M’ho explica mentre treballa a La Barberia de Gràcia, un negoci familiar que des del 1964 ofereix aquest servei masculí a Barcelona. Un local on els sons dels assecadors i les màquines d’afaitar impregnen un ambient hipster amb música electrònica de fons. En una de les cadires per afaitar, d’estil vintage, un home espera ser atès mentre cuida d’un nadó. En una altra cadira, a un noi li està fent un decapatge una jove barbera que duu el cabell rapat i arracades esfèriques de mides diferents.

Ser barber avui és cool; tanmateix, és un ofici tradicional bàsic per als homes. Fer una bona tallada i afaitada no és una tasca qualsevol. Cal pràctica, paciència i moltes hores de feina, em diu Hèctor Lillo mentre escombra els cabells del seu últim client. El jove, que duu el cos ple de tatuatges i un cabell perfectament estudiat, remarca que antigament hi havia el concepte que tallar els cabells a un home era un acte més aviat pràctic i funcional. Per això les barberies acostumaven a ser considerades com una cosa rònega i poc professional.

“Hi ha molts homes que han entès que anar a la barberia és una manera de cuidar-se, i estan disposats a pagar més diners”

Un concepte que ha canviat molt els últims anys: “Hi ha molts homes que han entès que anar a la barberia és una manera de cuidar-se, i estan disposats a pagar més diners”, assegura. Fins i tot atenen dones que busquen un pentinat masculí que no saben fer a les perruqueries. “És com quan els homes amb cabells llargs van a una perruqueria, on fan talls rodons que queden bé a les dones, però no als homes. Per això molts venen a la barberia, perquè els fem talls més quadrats, que els queden millor”, posa d’exemple Lillo.

“Ara hi ha moltes acadèmies de barberia, però abans tot eren cursos de perruqueria femenina i, dins d’aquella formació, tenies una petita part que era sobre el sector masculí”

A l’exterior del local, el pal blanc, blau i vermell que indica que hi ha una barberia gira hipnòtic i incansable. A dins, l’Hèctor em segueix explicant la seva història, que comença des de ben jove a casa. La mare és perruquera i l’Hèctor observa sovint com talla els cabells als altres. Un dia, un amic li demana si li pot tallar els cabells. “Jo no tenia ni idea ni de com s’agafava una màquina ni res, però com que no era el meu cap, vaig provar”, riu el barber. L’experiència li agrada i s’acaba convertint en l’encarregat de tallar els cabells a tot el seu grup d’amics. És així com, de manera autodidàctica i mirant tutorials a YouTube, l’Hèctor comença a aprendre sobre el món de la barberia. “Aleshores o ho feies així o tenies la sort de conèixer algú que t’ensenyés l’ofici. Ara hi ha moltes acadèmies de barberia, però abans tot eren cursos de perruqueria femenina i, dins d’aquella formació, tenies una petita part que era sobre el sector masculí”, continua.

Un dia, un amic li demana si li pot tallar els cabells. “Jo no tenia ni idea ni de com s’agafava una màquina ni res, però com que no era el meu cap, vaig provar”

I a mesura que va “provant, provant, provant i desgraciant caps”, un dia li arriba la seva primera feina en una barberia. Té vint anys i moltes ganes d’aprendre en un lloc professional. Des d’aleshores, mai ha deixat de treballar en aquest sector, un món que precisament comença a despuntar quan ell hi arriba. M’ho explica Jordi Pérez (1968), responsable i hereu de La Barberia de Gràcia, que ara s’uneix a la conversa. Ell és testimoni de com l’ofici de barber, que gairebé havia desaparegut i estava molt mal considerat, es posa de moda arran de la crisi immobiliària del 2008.

“Quan no es té un present bo i el futur es veu negre, l’únic que t’aporta seguretat és el passat, l’època en què estàs protegit pels teus pares i et sents més segur”, afirma Pérez, que en el seu moment va fer un estudi de tendències de mercat. Per això creu que l’estètica vintage que ofereixen les barberies era perfecta en uns moments com aquells. Una moda que encara és vigent i que ha fet que s’arribi a una saturació de l’oferta. “Abans, l’ofici més cutre era el de barber. A les pel·lícules, quan hi surt una perruquera, és una xoni; si surt un perruquer, és un gai amb molta ploma, i quan hi sortia un barber, era l’home amb el puro i la bata blanca, que representava que era el que menys nivell i tècnica tenia”, descriu.

“A les pel·lícules, quan hi sortia un barber, era l’home amb el puro i la bata blanca, que representava que era el que menys nivell i tècnica tenia”

“Els mateixos perruquers no coneixien les tècniques de barberia, i depèn de quins pentinats els demanessis, si no tenien formació específica, no els podien fer”

I de tècnica, al món de la barberia, n’hi ha molta. El que passa és que fins fa poc no existien estudis específics i només es podia aprendre dels més veterans. “Els mateixos perruquers no coneixien les tècniques de barberia, i depèn de quins pentinats els demanessis, si no tenien formació específica, no els podien fer”, torna a parlar l’Hèctor. És així com la barberia es reconverteix en un nou espai on predominen nois com ell, que, amb la seva estètica plena de tatuatges, arracades i barbes llargues i cuidades, agrada molt al públic jove. Un públic que mai ha conegut la part més decadent de la barberia. Ara ser barber té un prestigi que fa uns anys era impensable, i són molts els joves que en volen aprendre. Hi ha competència.

A les cadires, de la marca Takara —“El Rolls-Royce de les cadires de barber”— s’hi asseuen els clients, que observen pacients com els canvia el pentinat. “Aquí hi ve gent de tota mena, des d’homes grans que no han deixat d’anar mai a la barberia fins a joves que ho acaben de descobrir i volen un pentinat concret”, explica l’Hèctor. Molts busquen pentinats degradats i cabells naturals i despentinats. “Semblen espontanis, com acabats de sortir de la dutxa, però són uns pentinats que tenen molta feina al darrere”, assegura.

“De vegades et penses que el més jove serà el més atrevit i després és el més clàssic, o a la inversa”

“Els estàs tallant els cabells, la seva imatge depèn de tu. Han de deixar-se guiar pel barber. Si no hi confien, malament”

Sovint li arriben clients amb fotografies del pentinat que volen. És aleshores quan l’Hèctor ha de valorar si el seu cabell permet fer aquest model o si cal orientar-lo perquè esculli una opció més adequada. Precisament és aquesta la feina que més li agrada: explicar i arribar a un acord amb el client sobre quin pentinat s’acabarà fent. “De vegades et penses que el més jove serà el més atrevit i després és el més clàssic, o a la inversa”, diu el barber, a qui li agrada poder tallar els cabells a un home gran i continuar amb un nano de quinze anys el mateix dia. Amb alguns fins i tot hi acaba tenint una relació d’amistat que perdura en el temps. I, sobretot, una relació de confiança: “Els estàs tallant els cabells, la seva imatge depèn de tu. Han de deixar-se guiar pel barber. Si no hi confien, malament”, admet.

“L’home és molt més fidel que la dona. Ella és possible que vagi una vegada a una perruqueria i, si no li agrada, no hi torni mai més. L’home, en canvi, és més de pensar que potser el barber tenia un mal dia”

De fet, assegura que a la barberia reben molta fidelitat per part dels seus clients. “Ens passa molt que ve una persona i, si no hi ha el barber que vol, s’espera, encara que n’hi hagi un altre que estigui lliure”, diu l’Hèctor satisfet, afegint que fins i tot té clients d’altres llocs de Catalunya que venen expressament perquè li tallin els cabells. “En això l’home és molt més fidel que la dona. Ella és possible que vagi una vegada a una perruqueria i, si no li agrada, no hi torni mai més. L’home, en canvi, és més de pensar que potser el barber tenia un mal dia”, compara.

“Tenim clients de tota la vida que en sa vida han trepitjat una altra barberia”

I encara més: el barber assegura que si un client veu un amic que duu un pentinat que li agrada, va al seu barber de confiança i li demana un pentinat igual. La dona, en canvi, sol preguntar a l’amiga quina és la seva perruqueria per anar-hi. “Tenim clients de tota la vida que en sa vida han trepitjat una altra barberia”, afegeix Jordi Pérez.

“No hi ha una única manera de treballar, hi ha la teva manera. Que el resultat sigui bo o dolent és una cosa, però l’important és que tu sàpigues què estàs fent”

Per a l’Hèctor, l’ofici de barber és una vocació. Li agrada anar provant i descobrint nous pentinats cada dia i posar en pràctica els seus coneixements. Perquè una cosa té clara: encara que sigui necessari tenir una bona base teòrica, al final el més rellevant és la pràctica constant. “No hi ha una única manera de treballar, hi ha la teva manera. Que el resultat sigui bo o dolent és una cosa, però l’important és que tu sàpigues què estàs fent”, remarca l’Hèctor, a qui li acaba d’entrar un nou client. Amb un somriure s’acomiada de mi i observa el cabell de l’home. Les seves mans s’han de posar a crear art. Un art efímer fet a tall de tisora.