Estornells, geòmetres del cel
Situats entre Castelló d’Empúries i la carretera de Sant Pere Pescador, ens endinsem al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Camino una estona mentre paro atenció i busco una bona ubicació. Encreuem els dits amb l’esperança de poder veure l’espectacle. L’estornell és un ocell originari d’Europa i Àsia, i fa uns vint centímetres. A l’hivern és habitual veure’l volar en estols de milers. D’aquesta manera es creu que es protegeixen, formant un espectacle majestuós i alhora espantant els possibles depredadors de l’entorn. Cada any migren a zones càlides, habitualment d’octubre a abril. S’instauren als aiguamolls de l’Empordà per hivernar-hi. Durant el dia s’alimenten dels conreus, la flora i la riquesa de la vegetació que abunda al parc natural. És per això que també se’ls considera com una plaga, ja que també s’abasteixen dels camps de conreu que hi ha al parc.
Comença a baixar el sol i el so dels estornells ens ajuda a situar-los. En podem veure alguns de posats als arbres, quasi com si fossin fulles, camuflats i en formació. És imprevisible saber per on aixecaran el vol, requereix paciència i una mica de sort. Mirant a l’horitzó es comencen a veure estornells, creant formes geomètriques i canviant de direcció sobtadament, amb molt soroll. D’aquesta manera es comuniquen, per tal d’evitar xocar entre ells i volar en sincronia. L’espectacle dura uns minuts, però ens adeliten amb unes imatges meravelloses dels aiguamolls de l’Empordà. Ens n’acomiadem contemplant una posta de sol que ens recorda un dels últims quadres del pintor holandès Vincent van Gogh. Els estornells marxen pel nord, en direcció a Roses, on segurament passaran la nit.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Martí Navarro Molina
Col·laborador de fotografia de LA MIRA
Comentaris
No hi ha cap comentari
Envia un comentari