“En nombrosíssimes poblacions de Catalunya estan organitzant-se mítings, vetllades, conferències. En Royo Villanova s’indignava perquè, a la Diputació de Barcelona, un expedient administratiu s’havia redactat en català. Doncs ara sabrà en Royo, i els que com ell pensen, que els catalans volem molt més que això. Volem que en català s’ensenyi als nostres fills, que sàpiguen el català aquells que hagin d’exercir càrrecs públics a Catalunya i que puguem usar lliurement la llengua pròpia en els actes oficials i privats. I tot això, senyors de Madrid, no és exclusivisme. És llibertat.” Clara i contundent, així s’expressa La Campana de Gràcia el desembre de 1915.

Intervencions del senador Antonio Royo Villanova, denunciant “la pràctica abusiva de la Diputació de Barcelona” de redactar en català els expedients administratius de caràcter judicial, han motivat una campanya en defensa de l’ús oficial del català

Diverses intervencions al Senat del senador liberal Antonio Royo Villanova, denunciant “la pràctica abusiva de la Diputació de Barcelona” de redactar en català els expedients administratius de caràcter judicial, han motivat una campanya de mobilització en defensa de l’ús oficial del català. La causa culmina en la primera Diada de la Llengua Catalana el dia de Cap d’Any de 1916. Hi participen entitats convocades pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que, reunides en assemblea, acorden crear una comissió per a “la defensa i nacionalització de la llengua catalana”. El primer Cap d’Any català: any de bé sia el començat aquest dia.

A la presidència de l’acte hi ha personalitats com Àngel Guimerà, Pompeu Fabra o Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, a més dels oradors. És dia de mítings organitzats en honor de la llengua catalana

El rellotge marca un quart i cinc d’onze del matí quan el comitè executiu de la Diada entra triomfalment, aclamat amb ovació a peu dret, al saló d’actes del CADCI, tot ple i adornat amb domassos i banderes catalanes. Avança segur, amb fermesa. A la presidència de l’acte hi ha personalitats com Àngel Guimerà, Pompeu Fabra o Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, a més dels oradors. És dia de mítings organitzats en honor de la llengua catalana. Parla Josep Puig i Esteve, pel CADCI, que elogia la presència del catedràtic de la Universitat de Saragossa José Moneva i Puyol, a qui agraeix la seva compromesa defensa de les aspiracions de Catalunya. Gran ovació. 

“Fent acatament a la gloriosa llengua catalana i exercint en nom de la ciutat l’alta missió que la seva capitalitat li imposa, proclama la seva més ferma i afectuosa adhesió a aquesta parla que és el patrimoni més sagrat i la força més potent de l’espiritualitat barcelonina”

Es llegeixen les adhesions a la Diada de l’alcalde Collaso en nom de l’Ajuntament de Barcelona; d’Enric Prat de la Riba en representació de la Diputació de Barcelona, primera entitat oficial on s’han redactat documents i presentat proposicions en català, i del secretari del Consell de la Mancomunitat. “Fent acatament a la gloriosa llengua catalana i exercint en nom de la ciutat l’alta missió que la seva capitalitat li imposa, proclama la seva més ferma i afectuosa adhesió a aquesta parla que és el patrimoni més sagrat i la força més potent de l’espiritualitat barcelonina”, solemnitza l’adhesió de l’Ajuntament. 

“No n’hi ha prou que perquè ens diguin que la nostra mare és lletja l’hàgim de creure que és la més hermosa de totes. La devem creure sempre hermosa la nostra mare, la nostra llengua”

Josep Corominas, de l’Associació Catalana d’Estudiants, recorda que “dels professionals dels atacs a Catalunya n’han sortit els actes d’avui”, i reivindica que els representants catalans a les Corts s’haurien de retirar quan s’aixequin a parlar: “A crits no aconseguirem res”. Ignasi Iglesias, del Foment del Teatre Català, lamenta que se celebri aquesta festa per l’incident ocorregut a Madrid, i diu que la llengua no s’ha de celebrar un dia a l’any, sinó que s’ha d’estimar sempre: “No n’hi ha prou que perquè ens diguin que la nostra mare és lletja l’hàgim de creure que és la més hermosa de totes. La devem creure sempre hermosa la nostra mare, la nostra llengua”.

“Alguns diuen: «No sabem escriure en català». Doncs bé, és precís que això acabi: és precís estendre a les escoles l’ensenyança del català, i això es lograrà amb l’acció oficial, però molt més amb la particular. No devem esperar l’acció de l’Estat”

Manuel Folguera i Duran, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, censura que “és de doldre que bastants catalans, fins sentint simpatia per actes com el d’avui, escriuen en altre idioma les cartes familiars, les notes de negocis, els documents íntims. Aquests, en un acte com el d’avui, han de fer acte de contrició i considerar que ocupen indignament el lloc on són”. “Alguns diuen: «No sabem escriure en català». Doncs bé, és precís que això acabi: és precís estendre a les escoles l’ensenyança del català, i això es lograrà amb l’acció oficial, però molt més amb la particular. No devem esperar l’acció de l’Estat. És precís crear els instituts de cultura catalana, tant si volen fora de Catalunya com si no volen. Tenim dret a fer-ho i si no ho fem és perquè no volem”, explana.

“Déu ha donat l’idioma als pobles: els mals homes el persegueixen. Hi ha qui no el vol conèixer i l’insulta: és un recurs propi dels polítics oblidats, per a sortir de la seva insignificança”

Josep Franquesa i Gomis, de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, adverteix que “a tot arreu és consagrada la cooficialitat dels idiomes, menys a Espanya”. Que “Déu ha donat l’idioma als pobles: els mals homes el persegueixen. Hi ha qui no el vol conèixer i l’insulta: és un recurs propi dels polítics oblidats, per a sortir de la seva insignificança”. La sala es fon en aplaudiments.

“Es gasten a Barcelona més quartos en pilotes de futbol que en llibres catalans”

Frederic Rahola, de la Societat Econòmica d’Amics del País, critica que “hi ha qui es queixa que bona part de la premsa de Catalunya és escrita en castellà, però cal dir que molts catalans prefereixen aquesta premsa i deixen la catalana. Es gasten a Barcelona més quartos en pilotes de futbol que en llibres catalans”. La seva intervenció provoca una ovació majestuosa, tot recordant que l’idioma és patrimoni de l’ànima, i l’ànima no pot morir mai.

“Tothom ha reconegut que la nostra llengua serva per a la poesia i per a la novel·la. Però no n’hi ha prou amb això. Una llengua que només servís per a això seria una llengua de farsants. El teatre ha d’ésser en català però també ho ha d’ésser la universitat”

Pere Coromines, de l’Institut d’Estudis Catalans, molt aplaudit en aixecar-se, parla que per damunt de tot l’alta cultura catalana es faci en català, i afegeix que “tothom ha reconegut que la nostra llengua serva per a la poesia i per a la novel·la. Però no n’hi ha prou amb això. Una llengua que només servís per a això seria una llengua de farsants. El teatre ha d’ésser en català però també ho ha d’ésser la universitat”.

Primer, que en les escoles públiques de Catalunya sigui obligatori l’ensenyament en català; segon, que en les universitats, instituts i escoles normals catalanes s’estableixin càtedres de llengua, història i literatura catalanes

Després dels parlaments, Puig i Esteve llegeix les conclusions de la Diada, aprovades amb un llarguíssim aplaudiment. Primer, que en les escoles públiques de Catalunya sigui obligatori l’ensenyament en català; segon, que en les universitats, instituts i escoles normals catalanes s’estableixin càtedres de llengua, història i literatura catalanes; tercer, que per exercir qualsevol càrrec públic a Catalunya sigui obligat conèixer perfectament la llengua catalana parlada i escrita, i quart, respecte i reconeixement oficial del dret dels catalans a fer ús del seu idioma en tots els actes de la seva vida pública i privada. Se senten molts “Visca Catalunya!” i “Glòria a la llengua catalana!”, i s’entonen algunes estrofes d’“Els segadors”. En abandonar l’edifici, un grup dedica una ovació ben sonora a Àngel Guimerà mentre els assistents van sortint per les Rambles.

Per l’ensenyança catalana

A les quatre de la tarda, al Palau de les Belles Arts, es dona principi al festival Cap d’Any Català, organitzat per la Joventut Catalanista de Barcelona, adherida a la Unió Catalanista, i l’Orfeó Gracienc, en benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. “Per l’ensenyança catalana, no hi manqueu!!!”, anuncia uns dies abans la premsa. Es reparteixen fulls de propaganda catalanista. L’Orfeó interpreta cançons catalanes. Es canta “L’emigrant” o “L’himne de l’arbre fruiter”. Amb la cobla La Principal de Cassà de la Selva, sona “La cançó nostra” i “La blavor del mar”. Corejats dues vegades a peu dret, “Els segadors” tanquen la segona part del festival, amb una audició de sardanes com a cloenda. 

Al saló d’actes del CADCI, es posa en escena, amb una decoració magistral, la tragèdia ‘Mar i cel’, de Guimerà, el qual, assegut en una de les butaques, és ovacionat en acabar el primer acte

Quan són les set, el comitè executiu de la Diada de la Llengua Catalana fa entrega de les conclusions aprovades al primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Duran i Ventosa, que els rep acompanyat de diversos tinents d’alcalde i regidors, i fins el cap de la Guàrdia Urbana. Aquell mateix vespre, al saló d’actes del CADCI, es posa en escena, amb una decoració magistral, la tragèdia Mar i cel, de Guimerà, el qual, assegut en una de les butaques, és ovacionat en acabar el primer acte. L’ovació es repeteix diversos cops durant la representació. Al final, surt a l’escenari per donar les gràcies. També es presenta l’escenificació de La fi d’en Serrallonga, del poeta Joan Maragall.

S’hi sumen nacionalistes de València, catalans nacionalistes de Perpinyà, catalans del Rosselló, i el Centre Català de Saragossa

Les adhesions a la Diada de la Llengua Catalana es van succeint amb continuïtat: associació catalanista La Falç, de Balaguer; nacionalistes d’Hostalric; Diputació Provincial de Tarragona; ajuntaments de Falset, de Capellades, de Tortosa, de Lleida, de Begur, de Canet de Mar, de Sitges; Consistori dels Jocs Florals de Barcelona; Lliga Regionalista; Unió Catalanista; Unió Federal Nacionalista; Obra del Diccionari de la Llengua Catalana; Casal Nacionalista Els Segadors de Sants; Cooperativa Mutual Catalana, o Escola Catalana Mossèn Cinto, entre tantes altres. També s’hi sumen nacionalistes de València, la Joventut Nacionalista Republicana de València, catalans nacionalistes de Perpinyà, catalans del Rosselló, i el Centre Català de Saragossa.

Nombroses entitats i poblacions celebren la Diada. A l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí s’interpreta el monòleg Mestre Oleguer, de Guimerà, i es llegeixen les conclusions, amb una selecció de sardanes interpretades per la cobla Barcino i puntejades pel jovent. A Blanes, el diputat a Corts Joan Ventosa fa una conferència d’enaltiment de la llengua catalana. Al casino de Granollers hi ha una vetllada durant la qual es llegeixen nombroses composicions en prosa i vers, es canten cançons catalanes i s’aproven unes conclusions que demanen a l’Ajuntament que usi i honori el català, les quals són lliurades per una comissió a l’alcalde.

Un individu crida contra la manifestació, la qual cosa fa necessària la intervenció dels agents de l’autoritat. També a Reus hi ha incidents amb un grup de reformistes i lerrouxistes

A Lleida, se celebra una manifestació presidida per la Diputació i la Paeria, amb assistència dels orfeons i de quasi totes les societats, i amb discurs del poeta Magí Morera i Galícia des del balcó de l’ajuntament, en què una comitiva entrega les conclusions. Un individu crida contra la manifestació, la qual cosa fa necessària la intervenció dels agents de l’autoritat. També a Reus hi ha incidents amb un grup de reformistes i lerrouxistes, que llancen visques a Lerroux. A Valls, es convoca una assemblea amb molt de públic, grans discursos i aprovació de les conclusions, i els balcons de les cases s’engalanen amb domassos. A València, la Joventut Valencianista fa un homenatge amb poesies i discursos.

A Mallorca, el setmanari popular La Veu d’Inca s’adhereix a la Diada i convida el poble mallorquí a signar el manifest “Per la dignitat de la llengua”, que s’enviarà a Barcelona... Així, la dignitat de la llengua ha passat a ser el primer desig de l’any. El primer Cap d’Any català es projecta sobre l’any que comença, amb esperances renovades. Bon any, bon guany.