Fa més de vuit mil·lennis que són aquí. Les pintures rupestres de la serra de Godall, a Ulldecona (Montsià), són unes imatges fràgils, pintades sobre les parets de roca de cingles, que s’han mantingut a l’aire lliure, veient passar els pobles, les cultures i les religions que han anat apareixent, morint i renaixent... Què ens diuen?

Conegudes com “els Abrics de l’Ermita”, ens diuen coses. Comuniquen un món de creences, relats mítics, relacionats amb la cacera, en què broten els possibles herois, o personatges llegendaris, les divinitats i els encarregats de dur a terme els rituals socials, i les diverses espècies d’animals pròpies de la zona. Ho podem veure en els gairebé 500 metres d’aquesta timeline de la vida: més de 400 pintures. Hi veiem arquers, diverses espècies animals, petjades, rastres, fletxes... i encara bocins, trossos, fragments, pinzellades indeterminades, per descobrir, per saber. 

Ahir, la pintura era un mitjà de comunicació de la prehistòria: marcava els punts més significatius, o llocs “sagrats”, on es duien a terme cerimònies i, a la vegada, permetia mantenir les tradicions, part de la memòria històrica, i els valors culturals dels pobladors d’aquest territori. Avui, és un conjunt excepcional de pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial. Un total de tretze abrics neolítics que configuren la zona arqueològica d’art llevantí més important de tot Catalunya... Però mil·lennis després, les petites pintures són grans interrogants, o grans respostes, que ens diuen, que ens fan saber, que ens comuniquem: continuem aquí.