Des de l’anonimat, i sense publicar mai cap dels seus treballs fotogràfics, un botiguer del barri de Gràcia va anar documentant com pocs la Catalunya d’entre els anys vint i els cinquanta. Ho va fer amb discreció, captant escenes quotidianes d’aquell principi del segle XX, però també els moments que li va tocar viure en primera persona i que formen part de la història del país: l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, la proclamació de la Segona República Espanyola, el “Desfile de la Victoria” de l’exèrcit franquista pels carrers de la capital catalana...

Rossend Torras Mir (Barcelona, 1907-1996) va ser d’aquelles persones de qui no es coneix el nom fins anys després de la seva mort. Concretament, tretze. Va ser gràcies a una crida del MNAC per recollir fotografies inèdites de la Guerra Civil, l’any 2009, que va sortir a la llum la seva obra, totalment desconeguda fins llavors. I l’exposició resultant va fer emergir el llegat d’un fotògraf que, malgrat no dedicar-s’hi, tenia un talent innat per al fotoperiodisme i un gran domini de tècniques fotogràfiques com l’estereoscòpia i l’autocromia.

Torras va viure sempre de les seves activitats empresarials, primer a la rellotgeria familiar al barri de Gràcia i després encapçalant la Casa Torras, dedicada a la venda de material d’òptica i de fotografia. Fora dels negocis, va formar part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va coincidir amb fotògrafs contemporanis com Joaquim Pla Janini, Antoni Campañà o Agustí Centelles.

Al seu arxiu, un fons de gran valor fotogràfic i documental format per plaques de vidre estereoscòpiques, autocroms i negatius de vidre i de plàstic, hi trobem des d’imatges de la Catalunya més rural fins a d’altres de Barcelona, passant per retrats, actes religiosos, carnavals o festes com Sant Jordi i Sant Antoni. Un extens testimoni d’una època a través d’un botiguer que sempre anava carregat amb càmeres i que va ser, però no es va fer dir, fotògraf. Gaudiu-ne un tastet!