5 de gener de 1932. Immensa jornada en la vida d’una República plena de nens i nenes esperant l’arribada dels Reis republicans. Com cada any, la vigília de Reis, les cavalcades han omplert de màgia els barris de Sants i Gràcia i el carrer Nou de la Rambla de Barcelona amb joguines i dolços. El matí següent, als soterranis de la plaça de Catalunya, comença una de les festes benèfiques més reeixides, organitzada per l’Ateneu Fènix, amb un repartiment de fins a 8.000 joguines. L’acte el presideixen el tinent d’alcalde, Ernest Ventós, en representació del batlle, i el general López de Ochoa. Molts infants, acompanyats dels seus familiars, decideixen quedar-se gaudint del joc a la mateixa plaça de Catalunya.

L’Associació de l’Arbre de Nadal distribueix 800 lots amb joguines i roba d’abric per als nens i nenes dels menjadors de l’Hospital de la Creu Roja en una festa a l’Hotel Ritz

Paral·lelament, l’Associació de l’Arbre de Nadal organitza una festa a l’Hotel Ritz, on es distribueixen 800 lots amb joguines i roba d’abric per als nens i nenes dels menjadors de l’Hospital de la Creu Roja, que es clou amb una exhibició de jocs de mans. A la tarda, al Centre Autonomista de Dependents del Comerç (CADCI), es prepara una altra festa infantil. Hi ha una actuació còmica protagonitzada per l’home de goma, ventrílocs, pallassos musicals, un sorteig amb dues joguines com a premi i, fins i tot, una funció de titelles.

La Casa de la Caritat celebra, la mateixa tarda, una festa al teatre privat de la institució per als seus 150 asilats, amb una magnànima combinació de danses regionals. La visita del Pare Noel és la principal atracció, juntament amb el repartiment de joguines a càrrec de Ses Majestats, els Reis d’Orient. Tot, sota la presidència de Francesc Macià, i amb la presència de les esposes de Macià i Ventura Gassol, així com de diverses famílies de Barcelona.

Diverses entitats commemoren el dia de Reis amb celebracions significatives. Pro Infància, una institució benèfica que finança les colònies d’estiu per als fills de famílies vulnerables, distribueix abrics, roba i llibres entre les noies que van participar en les colònies l’estiu anteriors. A més, l’Ateneu Democràtic Republicà del Districte Primer organitza una festa per als nens i nenes desafavorits del barri, en la qual ofereix generoses quantitats de joguines i vals. La xarxa de solidaritat perdura al llarg dels anys de la República fins a la Setmana de l’Infant durant la guerra. I la il·lusió dels infants i el desig dels seus pares de satisfer-los es mantenen inalterats.

“Els pares es privaran de menjar i de vestir, abans de regatejar el goig del present de Reis als seus fills”

“La crisi no es deixa mai sentir en aquesta ocasió. Els pares es privaran de menjar i de vestir, abans de regatejar el goig del present de Reis als seus fills. Aquest any, fins ara, portem venut més que l’any passat”, declara l’encarregat d’uns grans magatzems de Barcelona a La Humanitat el 1933. I això? Surt a la conversa l’incendi dels magatzems El Siglo el dia de Nadal de 1932: “Sí. Aquesta dissort pot haver fet créixer la venda en molts altres establiments. Venia molt, El Siglo”. L’encarregat estima que Barcelona gasta més de cinc milions de pessetes en joguines per a Reis: “I potser em quedo curt. A Barcelona passen de 5.000, les botigues que venen joguines…”.

La joguina preferida de 1933 no és ben bé una joguina, però es ven massivament. “Em refereixo al joc del parxís. Es veu que hi ha una afició boja. Quant a les joguines, els patinets de quatre rodes són els predilectes per als nens, i les cuines encara són les preferides de les nenes”, detalla.

Allò de vendre timbals, vestits militars, sabres, escopetes i canons ha passat a la història. Si es ven, encara, alguna joguina de caràcter militar, la compra la classe obrera

Els articles més venuts inclouen cotxes de pedals, billars, mecanos, jocs d’arquitectura, estoigs de pintura i nines. Es ven de tot, llevat de les joguines bèl·liques. “Allò de vendre timbals, vestits militars, sabres, escopetes i canons, ha passat a la història. Els soldats de plom es defensen, però amb tendència a baixar. Un detall curiós: si es ven, encara, alguna joguina de caràcter militar, la compra la classe obrera”, explica.

Com a alternativa, el periodista Màrius Vives proposa els llibres com a joguina ideal per als infants, i destaca l’èxit de les llibreries en la seva iniciativa. “Enguany, més que altres anys, les llibreries han muntat a les voreres els seus taulells. Les llibreries celebraven aquests dies una Festa del Llibre de l’Infant. També les hem vist més concorregudes que altres anys. El poble no vol que els seus fills es vegin en la seva situació, i vol que ara, mentre hi ha temps, quan el cervell de l’infant comença a pensar pel seu compte, tingui el que ell no tingué”, és a dir, llibres d’on extreure coneixements. “Compreu llibres”, reivindica en una “Estampa ciutadana” de 1933 a La Humanitat.

Reis de la tradició

La premsa de l’època destaca els Reis d’Orient com a únics monarques tolerats pel poble, ja que els considera una part inherent de la tradició. Màrius Vives ressalta la paradoxa de la seva popularitat encara que siguin percebuts com a anacrònics. J. M. Cugat, a Esplai, suplement d’El Matí, exposa: “Encara que molts dissentim del caire que ha pres aquesta República, no vol dir això que no siguem ben republicans; però aquest republicanisme nostre és perfectament compatible amb la cordial rebuda que hem fet als Reis d’Orient, que són uns reis adornats de qualitats tals que, si tinguéssim la certesa que amb monarquia el sobirà havia d’assemblar-se als Màgics d’Orient, no ens preocuparia gens ni mica l’esdevenidor de la República”.

“Als carrers i a les places, a les botigues i a les parades de Barcelona, no hi havia, la nit de Reis, homes de dretes o d’esquerres. Hi havia catalans, hi havia ciutadans. Hi havia una personalitat col·lectiva que està per damunt de les picabaralles dels partits, que és més forta que tots ells. Hi havia Catalunya, la pàtria, la tradició”

Segons La Veu de Catalunya, la nit de Reis transcendeix les divisions partidistes. La veneració cap als Reis d’Orient perviu com una tradició valorada: “Als carrers i a les places, a les botigues i a les parades de Barcelona, no hi havia, la nit de Reis, homes de dretes o d’esquerres. Hi havia catalans, hi havia ciutadans. Hi havia una personalitat col·lectiva que està per damunt de les picabaralles dels partits, que és més forta que tots ells. Hi havia Catalunya, la pàtria, la tradició”. 

I així, la tradició continua, i el 1933, al Palau de les Belles Arts, l’Ateneu Fènix continua repartint il·lusió i joguines, més de 20.000, entre els infants en situació de vulnerabilitat. Aquestes joguines han estat adquirides gràcies a una subvenció de l’Ajuntament i un donatiu de l’entitat organitzadora. Cap a les dotze del migdia, el president Francesc Macià, acompanyat del seu secretari, Joan Alavedra, fa la seva entrada al saló, on és aclamat amb entusiasme per part d’un públic nombrós.

A Macià, els Reis no li portaran res, ja que té el millor que pot tenir-se: “L’amor i la confiança de tot un poble”. Pel que fa a Catalunya, els Reis portaran “treball, cultura i República”

Aquell any, el segon sense monarquia, La Humanitat es pregunta: “Què ens portaran aquest any els Reis? Què ens portaran, ara que no en tenim?”. La pregunta s’adreça a una de les figures dels Reis d’Orient del pessebre. El rei de fang prediu que els Reis portaran a Manuel Azaña “la mateixa energia de l’any passat, que no anirà gens malament a la República”. A Francesc Macià no li portaran res, ja que té el millor que pot tenir-se: “L’amor i la confiança de tot un poble”. Pel que fa a Catalunya, els Reis portaran “treball, cultura i República”.

Els Boy Scouts de Barcelona han fabricat les joguines amb gran enginy, i n’han convertit algunes en autèntiques meravelles mecàniques

Més de 600 joguines s’exposen al Pati Gòtic de la Generalitat el dia de Reis de 1934. Amb els bons rebuts, els nens tenen l’oportunitat de participar en un sorteig, extraient d’una bossa el número assignat a una joguina. Els Boy Scouts de Barcelona han fabricat les joguines amb gran enginy, i n’han convertit algunes en autèntiques meravelles mecàniques. Mentrestant, la secció femenina d’una destacada entitat de la Lliga a l’Eixample barceloní, el Casal Català Prat de la Riba, coordina una vetllada de tarda amb les famílies i els infants del barri. Els tres Reis Mags reparteixen roba i joguines, i hi ha sessió de putxinel·lis, recital de poemes infantils i pallassos.

El dia de Reis també es promociona a la premsa. El 1935, la confiteria-pastisseria Miquel Brunells, del carrer Provença, 22, anuncia la seva diada dels Reis amb un gran assortiment de tortells amb sorpresa. La Llibreria Gràcia, al carrer Astúries, 8, es presenta com el dipòsit general de la popular barriada gracienca. “Els Reis saben que cal ensenyar als infants l’amor als llibres”, diu l’anunci. A més, ofereix un extens assortiment de capses de pintura, llapis de colors, compassos, material escolar i quaderns per pintar.

“Tingueu present que els infants us agrairan tota la vida que els doneu escrits en català els llibres d’ofrena de Reis”

La Publicitat fa dues recomanacions per a Reis: “Ben il·lustrats, són dos llibres que heu de posar a les mans dels vostres infants”. Es tracta de L’illa del tresor, de Stevenson, i Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll, les quals, a més de ser actualitat cinematogràfica, han estat editades en català per l’editorial Joventut. La primera, traduïda per Joan Arús, i la segona, per Josep Carner. “Tingueu present que els infants us agrairan tota la vida que els doneu escrits en català els llibres d’ofrena de Reis”, valora La Publicitat.

Per Reis, les voreres dels carrers es transformen en parades de joguines amb les seves extenses col·leccions de bicicletes, patins i automòbils de pedals, de joguines com cavalls o elefants, perfectament alineats uns al costat dels altres. I els aparadors de les botigues i dels grans magatzems es converteixen en un món d’encanteri, ple de joguines que captiven la mirada dels qui passen. Renoven, així, l’esperança del dia de Reis, el dia que els infants són Reis.

Els nois es fixen especialment en els castells amb molts soldats, els Mickeys de roba, els tres porquets i les ‘jazz-bands’. Les noies escullen nines de roba. També es venen força els cavalls, els autos, els patins, els telers de teixir, els teatres de putxinel·lis i els King Kongs

Als Magatzems Jorba, els nois es fixen especialment en els castells grans amb molts soldats, els Mickeys de roba, els tres porquets i les jazz-bands, d’acord amb els dependents consultats per La Publicitat. Les noies escullen nines de roba. En general, a més, es venen amb força els cavalls, els autos, els patins, els telers de teixir, els teatres de putxinel·lis i els King Kongs. Les bicicletes i els tricicles són, també, un clàssic d’èxit garantit.

Enguany, les joguines de Reis, que normalment s’exhibeixen a la tercera planta, han envaït la planta baixa, plena de cavalls, que formen un autèntic ramat. L’aparador de l’entrada, a mà dreta, està ple de Mickeys de tots colors. Al centre, una bola del món gira sense parar, mentre, dalt d’una bicicleta, un Mickey negre la recorre en sentit contrari.

Els tres pisos dels magatzems El Siglo, situats al carrer Pelai, 54, des de 1933, estan atapeïts de patinets, autos, aparells de cinema, joguines mecàniques, pilotes de futbol, “dragaboles”, teatres de putxinel·lis, castells, cinemes, trens, camions, tramvies de fusta i metall, i vaixells. Les joguines instructives, la nina torrada al sol i la nina esportiva —aquesta última, molt de moda— són les preferides d’aquest establiment.

Una simpàtica nina Betty treu el cap per darrere d’un teatre de putxinel·lis. Només li falta aclucar l’ull

Els Magatzems Alemanys, també a Pelai, ofereixen una àmplia varietat de joguines, incloent-hi les dels altres establiments i algunes més, com molts violins i pianos. A L’Àguila, els aparadors estan replets de màquines de teatre de guinyol, nines de roba i jocs de construcció. A la secció de joguines, s’hi veuen pianos, cotxes de turisme, camions i tramvies, a més d’una variada selecció de teatres. Una simpàtica nina Betty treu el cap per darrere d’un teatre de putxinel·lis. Només li falta aclucar l’ull.

Destaca, també, l’exposició d’una joguina feta amb fusta, de boles i articulada, de la Casa Pladner, que no estarà disponible fins l’any següent

La Casa Foyé, la botiga més antiga de Barcelona especialitzada en joguines, al carrer dels Banys, ofereix joguines mecàniques innovadores, com trens, locomotores i altres vehicles. La Casa Segura, al passeig de Gràcia, ven nines de goma, i uns cotxes de paper desmuntables que són novetat. Destaca, també, l’exposició d’una joguina feta amb fusta, de boles i articulada, de la Casa Pladner, que no estarà disponible fins l’any següent. S’atia, així, la flama de la il·lusió d’un any a l’altre, de Reis a Reis.

Són els últims Reis abans que la pau s’esvaeixi. Però ells, petits monarques d’una República de somni, no ho saben. Amb bona lletra, els infants continuaran escrivint la seva carta als Reis Mags d’Orient

El 6 de gener del 36, l’últim abans de l’embat de la guerra, l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona celebra el seu tradicional festival benèfic. En acabat, els infants asilats acomiaden amb melangia els artistes del Circ Olympia i els pallassos. Són els últims Reis abans que la pau s’esvaeixi. Però ells, petits monarques d’una República de somni, no ho saben. Amb bona lletra, els infants continuaran escrivint la seva carta als Reis Mags d’Orient.