“De ben petit ja deia que en un futur volia ser monitor i director de l’esplai”, diu rient en Miguel Gómez, monitor de l’Esplai Arrels, dels Salesians de Sant Boi. “Ho deia de broma, i sempre ho recordem. Tenia molt clar que seria monitor. Estava tan bé a l’esplai... i vaig fer el clic. Jo també vull ser referent d’algú, vull donar el que m’han donat a mi. Ho tenia claríssim, sabia que volia ser monitor.”

I així va ser. En Miguel és d’aquelles persones que va entrar a l’esplai molt petit, amb quatre anys, i des de llavors l’ha acompanyat sempre. Nen, adolescent, jove, premonitor i monitor. Ha passat per tot l’arc, i l’esplai ha tingut molta incidència en la seva vida. Nascut l’1 d’octubre del 1999, va trobar la seva vocació en l’educació i el teatre. Per això va estudiar teatre a l’escola El Timbal de Barcelona i, amb un amic, ha creat la seva pròpia companyia de teatre familiar i infantil, Embroutats. Però anem al principi de tot, on tot comença. Com va entrar l’esplai en la seva vida?

“No anava més enllà, però amb el pas dels anys em vaig adonar que hi ha molt més al darrere que no només passar-s’ho bé”

“La meva germana gran va començar a l’esplai i en teoria només s’hi podia entrar a partir dels cinc anys, però si tens germans o germanes podies fer-ho amb quatre. Vaig entrar-hi i ja m’hi vaig quedar”, diu amb una rialla. “Tenim l’escola, on fem l’esplai, just davant de casa. Sortim al balcó i veiem el pati, i els meus pares van voler apuntar-nos per socialitzar, per estar els dissabtes a la tarda ocupats, fer amics... Com una cosa lúdica, era la idea inicial. Jo no anava més enllà, però amb el pas dels anys em vaig adonar que hi ha molt més al darrere que no només passar-s’ho bé”, comenta.

Des de llavors, en Miguel no ha deixat mai l’esplai. Només un any que es va canviar a un altre de la mateixa ciutat, però el curs següent tornava a ser al mateix lloc. Dels quatre anys als setze, com a nen; als setze, premonitor, i als divuit, monitor. Però anem pas a pas, com van ser els seus primers anys en el món de l’esplai?

“Va ser un monitor que em va marcar molt. Crec que era la manera de transmetre l’alegria, sempre estava per nosaltres”

“Recordo molt les colònies, els caps de setmana. I un monitor que era molt referent per a mi, en Bernat; m’hi portava molt bé. Jo tenia uns set o vuit anys i volia que em pentinés igual com anava ell. En unes colònies m’ho va fer. Va ser un monitor que em va marcar molt. Crec que era la manera de transmetre l’alegria, sempre estava per nosaltres, i si havia de marcar límits, ho feia, però sense ser agressiu; era un diàleg assertiu. Hi havia alguna cosa en ell que et transmetia molta confiança i seguretat. Era un exemple a seguir dins i fora de l’esplai.”

Les persones. Al final elles són les que ens marquen gran part dels nostres records. També les experiències que vivim amb elles. Què feien a l’esplai? “De tot: esports, manualitats, tallers, gimcanes... Per mi, anar a l’esplai era com un moment de desconnexió. Quan era adolescent, em passava la setmana pensant a anar a l’esplai. També m’agradaven molt les colònies. Les primeres colònies, quan ets petit, són: «On són els meus pares?». I quan ets més gran és: «Un cap de setmana fora de casa!». És molt diferent i ho aprofites molt.”

Suposo que t’emportes moltes coses de tants anys. Maneres de fer, valors, experiències... “Una de les coses que més he après és compartir. És dels valors que més em quedo com a nen, es treballa molt aquí. Compartir la tarda, el berenar, moments, com em sento jo en el meu grup... Compartir entre tothom. I la solidaritat. Dins l’esplai treballem molt en diferents projectes socials per ajudar i donar un cop de mà als que ho necessiten. Tenim el recapte d’aliments, la campanya de Reis... La solidaritat és un valor que treballem des de petits.”

“Considero que tots els valors que tinc, com soc jo, és gràcies a l’esplai i a tots els monitors que he tingut. Això també és el que m’ha fet continuar tants anys, perquè jo volia poder transmetre a altres infants i joves el que a mi em van transmetre”

I afegeix: “En aquell moment, no era conscient de què hi havia darrere de tot allò. Per mi era jugar i estar amb els amics, ja està. Però amb els anys m’he adonat que tot el que feia de petit i tot el que m’ha aportat l’esplai ha estat molt. Considero que tots els valors que tinc, com soc jo, és gràcies a l’esplai i a tots els monitors que he tingut. Això també és el que m’ha fet continuar tants anys, perquè jo volia poder transmetre a altres infants i joves el que a mi em van transmetre”. Per què?

“Estic molt agraït, de l’esplai i dels monitors que vaig tenir, perquè crec que m’han format. Soc com soc gràcies a això i vull també que altres infants i joves tinguin aquesta oportunitat, de poder créixer a l’esplai. Igual que jo ho he tingut, ara em toca a mi donar-ho”, sintetitza. Així doncs, determinat a retornar tot el que li havia ofert l’esplai en la seva infància, en Miguel va fer setze anys i va començar el camí a l’equip de monitors. L’educació en el lleure és l’eina clau per avançar.

“Crec molt en l’educació en el lleure. L’educació formal la valoro moltíssim, però crec que en el lleure es pot arribar molt ràpid i de manera molt dinàmica i lúdica als infants”

“Sempre m’he sentit molt cridat vocacionalment per l’educació. Crec molt en l’educació en el lleure. L’educació formal la valoro moltíssim, però crec que en el lleure es pot arribar molt ràpid i de manera molt dinàmica i lúdica als infants. Pots transmetre valors a través del joc i crec molt en el model que tenim als Salesians”, comenta. I això, com s’organitza dins l’equip i com es transmet com a monitor?

“Com a monitor intento, quan entro a l’esplai, ser-hi present. Intento oblidar tot el de fora i, per tres hores, estar pendent dels infants. Que ells sàpiguen que jo soc allà, per ells”

“Tot comença a l’inici de curs. Fem la programació; repartim tasques, comissions i grups. Decidim també el fil conductor del trimestre, les fitxes d’activitat..., i al llarg de les setmanes ho preparem. Com a monitor intento, quan entro a l’esplai, ser-hi present. Intento oblidar tot el de fora i, per tres hores, estar pendent dels infants. Que ells sàpiguen que jo soc allà, per ells. És el meu espai, però no. Quan soc amb ells és el seu, i jo els estic acompanyant”, comença.

I continua: “Per mi és oferir un acompanyament, de soc aquí, i per a tu. Fer activitats sempre treballant valors, tenir molt clar el que volem treballar. Estem treballant la cohesió de grup? Aprenent a gestionar conflictes? Juguem, però amb aquests objectius. Si hi ha algun problema, o hi ha un nen que està sol al pati..., acompanyem-lo. I que ells ho sàpiguen”, acaba.

Acompanyar infants, però no només això. Entre monitors, com es plantegen la seva tasca? “Només són tres hores els dissabtes, però amb la gent que continua cada any hi ha molta convivència i crees el teu propi grup. Al final, sabem que anem a l’esplai per passar-nos-ho bé i deixem els problemes a fora. Tothom va allà amb un altre xip. Pots tenir problemes fora, pots tenir molt estrès, feina, però quan arribem allà és com fum, tot marxa i et focalitzes en l’esplai. Tothom té dies millors i pitjors, evidentment, però quan ets amb els nens tot se t’oblida i et focalitzes en ells. És un altre ambient, una bombolla que et dona felicitat”, explica.

“És necessari tenir moments de compartir per tenir una visió general. Si hi ha algun problema, hi som tots. Al final, tots els monitors som monitors de l’esplai, no només de la teva secció”

En aquest sentit, dins l’equip de monitors, els moments d’avaluació són també molt importants. “Al llarg de la tarda estàs només amb la teva secció i a vegades et focalitzes en la teva part, i no saps com va la resta de l’esplai. És necessari tenir moments de compartir per tenir una visió general, perquè així saps com van els altres i ens podem ajudar mútuament. Si tens un problema i ho comentes a la reunió d’avaluació, potser un altre monitor d’una altra secció et pot ajudar. Si hi ha algun problema, hi som tots. Al final, tots els monitors som monitors de l’esplai, no només de la teva secció”, comenta.

I de la mateixa manera que poden sorgir problemes en la secció, en poden sorgir dins l’equip de monitors. Com gestioneu aquests aprenentatges? “Passem moltes hores junts i això fa equip, que estiguem cohesionats. Pots tenir el teu grup de l’esplai, però la resta són companys i companyes. Estem treballant amb el mateix objectiu i, de cara als nens, estem treballant de bracet. Tenim clar que som un, per molt que hi hagi diferències. Una vegada al trimestre, fem un grup de reflexió, on es prepara una dinàmica per parlar entre nosaltres, saber què preocupa a cadascú, com et trobes a dins l’esplai... Va molt bé perquè ens trobem tot l’equip, però fora de l’esplai i sense nens. És un moment per a nosaltres i l’aprofitem. Tenim molt clar que quan hi ha un problema el millor és parlar-ne”, explica.

“Jo crec que la nostra essència neix a partir de la bondat de donar a la resta. El nostre model parteix d’això, del bon tracte des de dins, cuidar la gent. S’ha de viure per saber què és”

Noves fornades de monitors segueixen entrant a l’Esplai Arrels. En Miguel té clar que ell és monitor gràcies a haver estat nen abans. Tot i això, no tots ho han estat. Això sí, ell té molt present que forma part d’una cadena que es passa el relleu any rere any, i ens explica per què creu que és important mantenir-la viva. “Crec que és important no perdre l’esperit i els valors que hi ha darrere del nostre centre. Tots els que es dediquen a l’educació en el lleure en tenen, però hi ha un estil, hi ha alguna cosa de casa nostra que s’ha d’intentar mantenir, encara que cada any tot evolucioni i vagi creixent. No perdre l’essència que hi ha darrere. No perdre el model salesià, el de Don Bosco. És una cosa que està viva i s’ha de cuidar. Jo crec que la nostra essència neix a partir de la bondat de donar a la resta. El nostre model parteix d’això, del bon tracte des de dins, cuidar la gent. S’ha de viure per saber què és”, resumeix.

“Ser una persona d’esplai o de cau et fa viure d’una altra manera. Aprens a veure les coses amb una altra perspectiva. Tens una altra visió, l’ajudar, el compartir”

Aquesta essència és la que transmeten dissabte rere dissabte a tots els nens i nenes que van a l’esplai. Quin impacte creuen que té en tots ells? “Per mi aporta moltes coses. Jo ho recomanaria a tothom. En el meu grup d’amics, es veu molt qui ha passat per un esplai i qui no; en tonteries, si vols. Pel fet de compartir, pel fet de donar les gràcies... Crec que l’esplai t’aporta uns valors i una educació molt diferent que si no hi vas. Per mi és un afegit. Ser una persona d’esplai o de cau et fa viure d’una altra manera. Aprens a veure les coses amb una altra perspectiva. Tens una altra visió, l’ajudar, el compartir”, comenta.

“Un dels projectes socials que tenim actius és la campanya de Reis. Amb serveis socials, agafem famílies que estan en situació de risc, d’exclusió social, amb problemes econòmics, etc., i que no poden fer regals als seus fills el dia de Reis”

I tot això, aquest compartir, aquests valors, es tradueix en accions. En Miguel ens ho explica. “Un dels projectes socials que tenim actius és la campanya de Reis. Amb serveis socials, agafem famílies que estan en situació de risc, d’exclusió social, amb problemes econòmics, etc., i que no poden fer regals als seus fills el dia de Reis. Nosaltres busquem padrins que apadrinin les seves cartes, que els comprin regals, i després ens disfressem de Reis i els portem els regals a casa seva. Va haver-hi un any que portava joves i ells mateixos van decidir de col·laborar en la campanya. Volien ser-hi. Va ser un moment en què vaig veure que tota la feina que fèiem estava servint d’alguna cosa.”

Anem acabant. Quan en Miguel era petit, i anava a l’esplai, deia que volia ser monitor i director de l’esplai. El primer objectiu ja l’ha aconseguit, ser monitor. I l’altre? Sembla que també. Si tot va com ha d’anar, l’any 2023 en Miguel agafarà la direcció de l’esplai. “Agafant aquesta responsabilitat, em comprometo tres anys més i crec que a l’acabar serà un punt final. Sempre estaré lligat a l’esplai, però me’n començaré a desvincular. S’ha de deixar pas a noves generacions, i per mi és una manera molt bonica de tancar una etapa, dirigint l’esplai els tres anys i després quedar-me en un segon pla. És important deixar pas, que la gent que puja se senti valorada, agafi responsabilitats, i comenci a tenir un pes”, acaba.

En Miguel pot explicar tota la seva vida a partir d’experiències i aprenentatges viscuts a l’esplai. Sempre es podrà explicar des d’aquí, des del compromís d’haver passat cada dissabte a la tarda als Salesians de Sant Boi, d’haver-ho viscut com a nen i, després, d’haver-hi invertit hores i hores com a monitor. També d’haver creat una companyia de teatre que barreja arts escèniques amb educació. L’esplai l’explica i ell explica l’esplai. I em temo que continuarà així, perquè els valors que ha collit al llarg d’aquests anys, i el fet de formar part de l’Esplai Arrels, l’acompanyaran sempre.