Dissabte 22 d’abril de 1933, Diada del Llibre. Una alenada de primavera embriaga l’ambient de Barcelona, després de la nit plujosa. La Llibreria Espanyola, del vell senyor López, s’engalana convertida en una locomotora gegant de llibres. Un grup de dones artistes agilitza les comandes a les taules de l’antic establiment: les germanes Neus Aliaga (Miss Teatre 1933) i Emília Aliaga; les sopranos Cecília Gubert, Cora Raga i Empar Miguel Angel, i les actrius Mercè Mireya, Pepeta Melià, Cándida Suárez, Lydia Francis, Aurora Redondo i Amalia de Isaur. Totes elles serveixen llibres, amb la sorpresa evident que genera la seva presència entre el públic. Miss Catalunya despatxa amb deler a la Llibreria Villan, de la rambla de Canaletes, i les primeres figures femenines de l’esport venen volums al local social dels Amics dels Esports.

“Avui no em parleu de política. La significació de la festa és prou ferma perquè hàgim de dir altres coses que no facin referència a llibres”

De bon matí, el president del Parlament, Lluís Companys, es deixa veure a la llibreria del senyor López, on signen Lluís Capdevila, Domènec de Bellmunt, Clapera i Opisso. Companys mira i remena els llibres d’actualitat. “Avui no em parleu de política. La significació de la festa és prou ferma perquè hàgim de dir altres coses que no facin referència a llibres”, declara als periodistes. Abans, ha visitat la Llibreria Catalònia i altres establiments, on els autors li han ofert llibres, igual que la llibreria del senyor López, on també ha adquirit alguns títols pel seu compte.

Aquest cop la festa ha ultrapassat el centre de Barcelona, i l’assortiment de llibres s’ha estès profusament a les barriades obreres, també les més extremes

Al bell mig d’una Rambla plena d’estands, crida l’atenció la caravana decorativa de la Llibreria Verdaguer. Els llibreters de vell del mercat de Santa Madrona venen exemplars a uns preus molt mòdics. Les parades de llibres omplen la plaça de Catalunya, i el passeig de Gràcia llueix amb tota esplendor les seves llibreries provisionals. Els paradistes guarneixen una vorera sencera de la plaça Universitat. Però aquest cop la festa ha ultrapassat el centre de Barcelona, i l’assortiment de llibres s’ha estès profusament a les barriades obreres, també les més extremes.

“Els que més llibres han comprat aquest matí són les dones, i han comprat més que res novel·les incolores. Es ven, però, més català que castellà”

El senyor López diu que el llibre que més es ven avui és el català. Ho confirmen, també, la Llibreria Catalònia i el gerent de la Llibreria Francesa, alhora que incideixen en el fet que la venda és lleugerament superior a la de l’any anterior. La gent ha començat a comprar més d’hora que altres anys. Un quiosquer de la Rambla dissenteix, però, del balanç positiu de vendes dels llibreters: “Més malament que altres anys, i és que aquest any no s’ha llançat cap llibre anomenat. Els que més llibres han comprat aquest matí són les dones, i han comprat més que res novel·les incolores. Es ven, però, més català que castellà”.

El llibre més demanat la Diada de 1933 és ‘El vagabund’, de Prudenci Bertrana, segona novel·la de la trilogia ‘Entre la terra i els núvols’

El llibre més demanat la Diada de 1933 és l’obra El vagabund, de Prudenci Bertrana, segona novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols, precedida per L’hereu, Premi Crexells 1931, protagonitzades per Innocenci Aspriu. “I res no feia sospitar que aquell hereu fracassat, home d’acció, ben avingut amb la vida de salvatge i amb els gaudis cruents de caçador, arribés a fer-se remarcar per les seves disposicions literàries i fos transformat en director d’un diari polític. El canvi, però, no s’havia pas realitzat sense el concurs d’una tremenda crisi moral. Aspriu caigué en un abatiment llòbrec. Defugí amistats i tota mena de tractes. Cercà la solitud”, narra Bertrana.

I molt a prop, i des del vessant de la no-ficció, el reporter Domènec de Bellmunt també despunta entre els més venuts el Dia del Llibre de 1933. L’obra és Figures de Catalunya, amb biografies de Lluís Companys, Gaziel, Pere Coromines, Lluís Duran i Ventosa, Eugeni Xammar, Francesc Pujols, Josep Tarradellas i Francesc Cambó, entre d’altres. Un títol que, des del periodisme, descriu, narra, interpreta les principals “figures” del nostre país. 

I Domènec de Bellmunt continua a dalt el dia de Sant Jordi. Tenim entre les mans un altre dels seus llibres, que també és dels més venuts. Es tracta de Senyoreta, desitja casar-se… Obrim-lo. “Senyoreta culta i agraciada desitja casar-se. Tracte directe”, llegeix en Joan Balaguer en un anunci a la premsa. Encisat pel misteri i la urgència de l’enigmàtica senyoreta, en Joan sent l’impuls d’escriure: “Senyoreta. Tinc unes ganes de casar-me terribles. El seu anunci m’ha obert tot un món d’il·lusions i esperances, car si per casar-me m’hagués de sotmetre als amoïnadors procediments tradicionals he de confessar que em quedaria solter tota la vida”. Com deu continuar?

“Senyor Joan Balaguer: Vulgui passar aquesta tarda de 7 a 8 per casa meva, carrer de Rosselló, núm.… pis tercer. Seva afectíssima, Paquita”

En Joan espera. La resposta es dilata fins a sis dies. “Senyor Joan Balaguer: Vulgui passar aquesta tarda de 7 a 8 per casa meva, carrer de Rosselló, núm.… pis tercer. Seva afectíssima, Paquita.” Però la Paquita no és qui ell creu que és; la senyoreta Paquita es dedica a crear coneixences prematrimonials, és un mer enllaç. Amb el seu beneplàcit, coneix l’autèntica senyoreta que desitja casar-se: Maruchi. Si voleu saber com acaba, l’heu de comprar i... llegir, és clar. Continuem.

Sobresurten ‘L’hereu’, del mateix Prudenci Bertrana; el llibre de versos ‘El veire encantat’, de Josep Carner, o ‘Té la paraula el senyor…’, un recull de cròniques del Parlament de Catalunya del periodista Lluís Capdevila

Dins la llista de llibres més demanats, buscats, comprats, sobresurten L’hereu, del mateix Prudenci Bertrana; també el llibre de versos El veire encantat, del poeta Josep Carner; Té la paraula el senyor…, un recull de cròniques del Parlament de Catalunya del periodista Lluís Capdevila, director del diari La Humanitat, amb pròleg de Lluís Companys; La parada, de Joaquim Ruyra, publicat per primera vegada el 1919, i L’ermità Maurici, de Josep Roig i Raventós, de 1923.

I més llibres del dia. Amb força es venen, també, les Confessions de sant Agustí; la novel·la curta Al marge, de Rosa Maria Arquimbau; la reedició de La llengua catalana, amb el discurs de la defensa del català que va pronunciar Jaume Bofill i Mates en una sessió del 22 de febrer de 1916 a l’Ajuntament de Barcelona; Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i Macià. Trenta anys de política catalanista, de Lluís Aymamí i Baudina.

La venda del ‘Diccionari general de la llengua catalana’, de Pompeu Fabra, és digna de ser remarcada. El llibre de reportatge i la novel·la excel·leixen com els més venuts. El llibre d’actualitat política, en canvi, es troba en decadència

El que és clar és que tothom fa notar la predilecció envers el perfeccionament de la llengua, amb una venda del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra, digna de ser remarcada. I si fem una anàlisi de la jornada, el llibre de reportatge i la novel·la excel·leixen com els més venuts. El tractat polític i el llibre d’actualitat política, en canvi, es troben en decadència, mentre que el consum de biografies i llibres de versos es manté. Les novel·les d’aventures tenen bona venda i les amoroses assoleixen un gran èxit. I els llibres de cuina es venen més que cap altre any. Fins i tot a la Rambla hi ha una parada dedicada a l’art culinària, que ven nombrosos exemplars de L’art de ben menjar, El restaurant a casa i Menage.

El 1933, la Festa del Llibre i la Diada de Sant Jordi se celebren en dies diferents perquè la segona s’esqueia en diumenge. Aquell any, però, en virtut del laïcisme aprovat per les Corts de la República, la Generalitat no organitza cap acte oficial ni el tradicional ofici a la capella de Sant Jordi. Amb tot, com d’habitud, per Sant Jordi es manté l’entrada de visitants a l’edifici gòtic del Palau de la Generalitat, i les floristes segueixen venent roses i roselles, banderoles i llaçades catalanes, a les parades del carrer del Bisbe. A la nit, hi ha ballada de sardanes a la plaça de Sant Jaume. I després de deixar-se les mans, aquestes agafen els llibres del dia per anar tots junts a casa.