Sentir la força del vent, la velocitat; veure el paisatge passar de pressa al voltant; comptar amb la companyia d’amics amb qui compartir riures i moments inoblidables. El so principal de l’escena: el petar del motor. Un rugit únic i perfectament identificable pels entesos. És d’una de les motos més icòniques de la marca Montesa: la Impala. Aquesta escena la protagonitzen sempre que poden en Santi Ruiz i en Pep Itchart, dos “impaleros” que viuen la moto intensament des de ben joves i que, gràcies a aquesta, han construït una forta amistat. Un biòleg que treballa com a professor d’escola i un dissenyador gràfic aficionats i encisats pel món sobre dues rodes. Es mouen a una velocitat única.

“Amb la Impala no pots anar sol, has d’anar amb amics”

El color vermell característic de la Impala és la metàfora perfecta per a en Pep i en Santi; per a ells, la moto és “pura sang”. Així ho explica en Santi, que afegeix que “amb la Impala no pots anar sol, has d’anar amb amics”. En Pep confirma l’afirmació i explica que “és una conjunció entre amistats que coneixes que saps que van bé en moto i que, a més, la seva moto també anirà bé”. Així neix la seva connexió, quan en un curset sobre com fer un ral·li de regularitat, es troben i comencen a xerrar. Això era a principis del segle XXI. Des d’aleshores han fet excursions, ral·lis, viatges, i han viscut moltíssimes experiències junts. Sempre sobre rodes. I és que “la Impala atrapa”, resumeix en Santi. Però què fa de la Impala una moto tan especial?

“Si ara mateix fas una foto de qualsevol aparcament de motos, tot són escúters i no saps si aquesta foto és d’aquí o de París. En el moment en què hi poses una Impala, o una Vespa, podràs saber si això és Barcelona o és Roma”

“Si ara mateix fas una foto de qualsevol aparcament de motos, tot són éscuters i no saps si aquesta foto és d’aquí o de París. En el moment en què hi poses una Impala, o una Vespa, podràs saber si això és Barcelona o és Roma”, explica en Pep. És una moto que es considera d’identitat barcelonina. Neix l’any 1962, quan el dissenyador industrial Leopoldo Milà s’inventa un motor en què tot està integrat en un mateix bloc (monobloc), el qual és un atribut de la Impala. La moto és èxit de vendes abans inclús de sortir al mercat, perquè es construeix tota una operació publicitària al seu voltant: “l’operació Impala”. El seu protagonista és l’aventurer, empresari i promotor cultural Oriol Regàs. Ell travessa tot Àfrica, de sud a nord, amb una Impala mentre retransmet el viatge diàriament a través dels mitjans de comunicació. Supera tempestes de sorra, inundacions i tota mena d’obstacles. Això crea una expectació increïble envers la moto. Curiosament, i en línia amb la filosofia de la Impala —una moto per a tothom i per als amants de l’esport i la velocitat—, la primera Impala que es ven, la número u que es produeix, la compra Gregorio García, el cap de muntatge de motors d’Impala, a tall de reconeixement per la feina feta.

Amb tot això, doncs, la Impala adquireix un renom que la converteix en icona de Barcelona. Tenir una Impala és el somni de tot jove, ja sigui per estètica, per comprensió de la seva vàlua o per enveja dels amics. Ara, quan en Pep i en Santi agafen la moto per la ciutat, semàfor rere semàfor reben peticions de fotos, comentaris enyorats de la gent que recorda la seva joventut sobre dues rodes, persones encuriosides que pregunten... “I fa quinze anys et preguntaven quant en demanaves, per comprar-te-la”, explica en Santi. Si una cosa és ben clara és que, sobre la Impala, mai passen desapercebuts.

En Pep té seixanta anys i sempre ha viscut a Malgrat de Mar. Recorda que, quan ets jove, “la moto és sinònim de llibertat. Quan tens una moto pots anar a tot arreu sense haver de demanar que ningú et porti”. Per això, amb setze anys, quan “la moda eren les motos de trial”, adquireix una Cota 74. Explica que un cop a la universitat, quan es pot permetre el luxe de triar, busca allò que li agrada de veritat i és llavors que compra la seva primera Impala, la Sport. La compra de segona mà i la posa a punt per fer-la circular. Amb ella va a la universitat cada dia. La primera vegada que hi munta, en Pep sent que ha “conquerit una fita. Tenia motos de muntanya però no tenia cap moto de carretera”. En especial, recorda el so del petar del motor, un que encara avui en dia el transporta a aquella època i que és incomparable a cap altre so de motor.

“Tinc més motos però la «Impala dos i mig Sport» sempre serà la meva moto”

En Santi, en canvi, arriba a la Impala d’una manera força diferent. Té 62 anys. De jove, per a ell, “la moto és camp”; està acostumat, per tant, a “motos més tranquil·les”. Un dia, gairebé sense voler, troba una Impala abandonada, rovellada i deixada en un paller; li crida tant l’atenció que fa una oferta per comprar-la. “Estava sense llums, feta caldo, però hi vaig posar benzina i es va engegar. El motor anava, i la vaig portar fins a casa”, explica. La frase que li diu el seu germà quan el veu arribar per una recta a tota velocitat és: “¡Esto es un cañardo!”. I és que “corria una barbaritat!”, assegura en Santi. La velocitat alliberadora que sent en aquell moment encara fa que somrigui en recordar-ho. Ara, aquesta Impala Sport 250, més coneguda com a “Impala dos i mig Sport”, és la seva moto identitària: “Tinc més motos, però aquesta sempre serà la meva moto”.

El fet que encara en circulin tantes “és un orgull, perquè vol dir que està molt ben feta, que fa més de seixanta anys que està feta i que resisteix”

Segons els càlculs imprecisos i a grans trets d’en Pep, “a Barcelona, probablement, hi ha 3.000 Impales, 300 que poden funcionar i 30 que circulen normalment. Això és per dir alguna cosa”. En Santi considera que el fet que encara hi hagi un interès tan gran per aquesta moto i que encara en circulin tantes “és un orgull, perquè vol dir, entre altres coses, que està molt ben feta, que fa més de seixanta anys que està feta i que resisteix”. De fet, una de les frases que tots dos repeteixen més vegades és: “És que va molt bé!”. En Santi resumeix la Impala amb tres paraules clau: “Estètica, eficaç i esportiva”. Remarca que es relaciona sempre amb la joventut i amb l’atreviment, però és que “els atrevits són els que fan moure el món”, assegura.

En Pep i en Santi són atrevits. Han fet ral·lis junts, excursions; han viscut l’esportivitat, i organitzen cada any la Impalada, una ruta en què més de 400 persones que munten en Impala es troben per gaudir de la moto; són uns apassionats. Tots dos contagien l’esperit motorista al seu entorn. La dona d’en Santi li regala una Impala 2 per un aniversari, reconeixent la visió que té el seu marit d’aquesta moto. En Pep, per la seva banda, compra amb molta antelació una Impala per al seu fill, el qual, amb setze anys, la comença a portar, i ara, amb vint, és company de viatges del seu pare, que confessa que aquestes sortides “són el millor record que tinc amb la Impala”. Aquest fet demostra que, la Impala, és una moto generacional.

“Els avis la van comprar i la van gaudir. Els fills després l’han heretat i la conserven, i els nets ja pregunten quan els la deixaran”

“Els avis la van comprar i la van gaudir. Els fills després l’han heretat i la conserven, i els nets ja pregunten quan els la deixaran. És una moto que ja té, en molts casos, fins a tres generacions a sobre”, explica en Santi. El seu ús no és només circulatori, sinó que també és esportiu. Per tot això, els records que recupera la imatge de la Impala són incomptables per a molts, i per a la ciutat que li dona vida. És patrimoni industrial català i està reconeguda com a tal. La Impala, però, també s’exporta, sobretot als Estats Units, on té un èxit aclaparador.

Als seus inicis, la Impala es relaciona amb els alts estaments socials. Avui en dia hi ha tants tipus d’“impaleros” com es puguin imaginar

En Santi i en Pepe expliquen que als seus inicis, la Impala es relaciona amb els alts estaments socials, les persones adinerades, els “pijos”. No només perquè el preu dels últims models era més car, sinó perquè l’entorn esportiu es relacionava amb l’alt nivell de la societat. Però expliquen que evoluciona i acaba sent una moto de família. De fet, en Pep recorda una foto que ha vist recentment d’una família formada per un matrimoni i tres fills viatjant tots junts en una moto, en aquest cas una Brio. La parella, al seient principal, i els fills, en un sidecar; a més, un afegit de fusta per a l’equipatge. “Això no és pijo”, diu en Pep. De fet, avui en dia hi ha tants tipus d’“impaleros” com es puguin imaginar. Des d’aficionats del món del motor, fins a esportius que fa molts anys que ho són, passant pels “pijos”, els col·leccionistes, els fanàtics, els estudiosos, i una llarga llista d’estereotips. Però, si hi ha alguna cosa que tots ells comparteixen, segons en Pep, és que “tothom qui té una Impala la fa funcionar”.

En Pep i en Santi són part de la junta del Moto Club Impala, que organitza activitats i, sobretot, forja amistats entre persones amb esperit i passió per aquesta moto. Ells la viuen tant que sense les seves Impales no serien ells. Són part seva, de qui són, de la seva identitat. És el que els agrada i els motiva, la seva afició i el que els ha fet trobar-se. Fins i tot, han estat els comissaris d’una exposició sobre Montesa al Palau Robert de Barcelona. En aquesta, hi queda reflectida tota la història de l’empresa, en la qual la Impala té un paper destacable com a primera moto de carretera i un dels primers èxits de la marca. Tots dos es mostren molt agraïts per les instal·lacions cedides i per la implicació dels dirigents i d’Honda per aconseguir donar el reconeixement que consideren que mereix la marca Montesa.

Emocions. Records. Joventut. Aventura. Amistat

Emocions. Records. Joventut. Aventura. Amistat. La Impala és molt més que un motor sobre dues rodes, és una forma de vida que ha atrapat en Pep Itchart i en Santi Ruiz. Amb els anys, han entès tot el que envolta la Impala, allò de què a l’inici no eren conscients: és una icona. Durant molts anys la Impala ha estat part fonamental de la imatge de la ciutat de Barcelona i, ara, persones com en Pep i en Santi en preserven la identitat i la posen en valor. Amb una vida plena de grans èxits, de grans històries i de records per a tantes persones que sobre aquesta moto han crescut, forjat amistats i après tantes lliçons. La Impala és una moto humana.