Llocs que han perdut la seva identitat, la seva imatge, la seva essència, la seva mirada. Espais característics de la ciutat de Barcelona que han quedat capgirats, transformats, buits. Indrets que han perdut la seva vida, la seva energia, la seva quotidianitat. La plaça de la Catedral, la plaça de Catalunya, la plaça de Sant Jaume, el passeig de Gràcia, la platja del Bogatell... són un altre lloc. No són ja els llocs de tots, els nostres llocs. 

Llocs convertits en símbols de l’excepcionalitat, de la incertesa que viu Barcelona i tot Catalunya. Unes imatges que no retraten la ciutat per on circulem, on treballem, on passegem diàriament, on sentim. Una Barcelona d’uns llocs, d’uns espais, d’uns ciutadans que no hi són. Aquests llocs també lluiten, també desitgen, també confien. Aquests llocs també volen superar, vèncer el coronavirus, l’epidèmia de dolor, la malaltia de tristesa, el virus de la solitud. Aquests no-llocs volen tornar a ser Barcelona, volen tornar a ser llocs plens de vida.