Sí, aquesta, des de 1990, és la seu de la Fundació Antoni Tàpies. Però aquest és també el primer edifici de l’Eixample barceloní construït (entre 1880 i 1882) pel modernisme català que integra la tecnologia industrial, combinant el maó vist i el ferro, al centre de la ciutat. Barreja. Eclecticisme. L’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner assenyala el canvi dels temps i el futur. Ell el fa perquè sigui la seu de l’Editorial Montaner y Simón. L’edifici és la resposta als dubtes arquitectònics de Domènech i Montaner que per ell han de ser l’expressió també dels contextos socials i històrics d’un país. Per això, a LA MIRA hi entrem, perquè descobriu el modernisme de la Tàpies. No només a la seva fesomia, perquè a dins l’edifici és ple de detalls, petits i grans, que passen desapercebuts, que ens esperen per ser descoberts, d’un art que canvia el món. D’un modernisme català que és original, únic, singular i que enlaira un país i una cultura. D’una arquitectura que, gairebé un segle i mig després, continua fent obrir els ulls i l’esperit. D’un moment, d’un temps que mai passa, que sempre hi és.