“Quan se n’assabenti el papà…!”, es diu a si mateixa. “Per al concurs de Miss Catalunya”, escriu la Gaby, amb bona lletra. Hi afegeix l’adreça. Redacció d’El Día Gráfico: plaça de Catalunya, 9, 2n. La Gaby tanca el sobre, en el qual ha inclòs una fotografia seva, requisit de les bases del certamen de bellesa de 1933, al qual s’ha presentat animada per unes amigues. Les mateixes amigues que l’han acompanyat al fotògraf a fer-se la instantània per al concurs, ja que no tenia cap més fotografia que una de quan tenia quatre anys.

La Gaby va a recollir la fotografia a la redacció del diari, creient que no ha estat escollida entre les 102 participants. Quan li diuen que ha estat elegida, sent una gran alegria, però al mateix temps un cert disgust per no haver dit res a casa

El dissabte previ al certamen, la Gaby va a recollir la fotografia a la redacció del diari, creient que no ha estat escollida entre les 102 participants. Després d’haver-s’hi presentat, n’està penedida. Quan li diuen que ha estat elegida, sent una gran alegria, però al mateix temps un cert disgust per no haver dit res a casa.

Les vint noies no eliminades en la selecció fotogràfica són convocades per desfilar individualment amb vestit de carrer, d’esport o de nit

El dia de l’elecció, un diumenge 12 de febrer gèlid d’hivern, les vint noies no eliminades en la selecció fotogràfica són convocades per desfilar individualment amb vestit de carrer, d’esport o de nit, davant d’un jurat format pel president del Cercle Artístic de Barcelona, el director d’El Día Gráfico, un periodista del diari madrileny Ahora, un pintor, un escultor i un crític musical. Molta gent s’aglomera a la porta de la redacció del diari per veure arribar les participants. La desfilada arrenca a les dotze del matí, fins a les dues, i es reprèn a les sis per escollir la guanyadora entre les que han assolit la puntuació màxima després d’una segona selecció i una tercera. 

“Estic molt emocionada. Quina alegria, Déu meu! Però pateixo molt per les altres noies, tan maques!”

Fet el recompte de punts, a dos quarts de nou, Gabriela Rigoberto Rodríguez és proclamada Miss Catalunya 1933 per unanimitat. “Estic molt emocionada. Quina alegria, Déu meu! Però pateixo molt per les altres noies, tan maques!”, declara. Atrapada com està enmig dels flaixos dels fotògrafs, la Gaby s’obre pas entre la multitud per dirigir-se cap a la seva mare, que riu i plora, tot alhora, orgullosa de la seva filla, de dinou anys. 

“Encara em dura l’emoció. Els aplaudiments i els visques… I després, que l’alegria també rendeix”

Miss Catalunya sopa a la Maison Dorée amb els membres del jurat, la mare, un advocat, el director d’El Día Gráfico i dos periodistes. Menja poc. Els seus ulls reflecteixen el cansament d’un dia agitat: “Encara em dura l’emoció. Els aplaudiments i els visques… I després, que l’alegria també rendeix”.

La Gaby pertany a una família benestant, té professor de francès i anglès, sap dactilografia i mecanografia, comptabilitat, dibuix, fa versos, toca el piano, balla, neda, juga a tennis. Comenta que no té xicot, que no n’ha tingut mai ni li interessen ara “aquests maldecaps”. “Però l’home que a vostè li agradi, com ha de ser?”, li adreça un dels comensals. “Mai no havia pensat en això, però crec que és imprescindible que reuneixi les condicions següents: ser treballador, honrat i senzill. És el mínim que es pot demanar, però a mi amb això ja em deixaria satisfeta…”, etziba, sensata, clarament. Havent sopat, assisteix a una representació al Teatre Novetats. Bona nit, i fins demà.

La Venus moderna

“Ell no en sabia pas res, que la nena s’hagués presentat al concurs, i se li ha hagut d’explicar tot. Primerament hi ha hagut un reny, després conformitat i a la fi la prometença d’una abraçada”

El timbre! La Gaby surt a obrir, fa passar al menjador el periodista i els fotògrafs de La Humanitat, que han anat a interviuar-la. Des del balcó de la llar familiar, situada al passeig de Sant Joan de Barcelona, es veuen els nens jugar als jardins que comencen a l’estàtua de Verdaguer. La mare disculpa la jove: “És que la nena ha anat a dormir tard, sap? Ella ja hauria estat llesta, però ha volgut parlar per telèfon amb el seu pare, que és a Sevilla”. La mare contextualitza: “Sí; ell no en sabia pas res, que la nena s’hagués presentat al concurs, i se li ha hagut d’explicar tot. Primerament hi ha hagut un reny, després conformitat i a la fi la prometença d’una abraçada, a Madrid, on ell anirà a veure-la”. I és que el diari Ahora ha convidat la Gaby a passar una setmana a Madrid, on es verificarà l’elecció de Miss Espanya. La noia elegida haurà de competir, més tard, aquesta vegada de nou a Madrid, pel títol de Miss Europa. 

“Sabeu què haig de dir-vos? Que jo mai hauria cregut que això d’ésser Miss Catalunya portés tant d’enrenou. I pel que veig ara comencem”

“Ara estic per vós. Que també heu de fer fotografies?” “No, senyoreta; jo vinc perquè em concediu uns moments de conversa.” “Amb molt de gust. Però, sabeu què haig de dir-vos? Que jo mai hauria cregut que això d’ésser Miss Catalunya portés tant d’enrenou. I pel que veig ara comencem.” “Però aquest és un trasbals que suportareu amb gust, no és veritat?” “Ara ja soc al ball i haig de ballar.”

“M’agrada la poesia: Maragall, Verdaguer, Marquina i la literatura russa. També m’agrada Azorín, Pío Baroja, Pérez de Ayala… Però ja li he dit que ho llegeixo tot”

La Gaby estudia idiomes, li agrada molt, tant o més que llegir: “Llegir és per a mi una vertadera obsessió”. Llibre que li cau a les mans, no el deixa fins que l’ha llegit tot. “M’agrada la poesia: Maragall, Verdaguer, Marquina i la literatura russa. També m’agrada Azorín, Pío Baroja, Pérez de Ayala… Però ja li he dit que ho llegeixo tot.” És devota del cinema de René Clair, Pabst i Eisenstein, i del teatre de Benavente, malgrat que sigui “tan monàrquic”. 

“Cal que les dones tinguem ben present la necessitat d’intervenir en la política, ja que, d’aquí poc, la nostra intervenció en el govern del poble serà un fet. Per arribar a això, cal que abans la dona sàpiga fer ús del seu vot”

“I vós què sou, Gabriela?” “Jo, republicana fins al moll dels ossos. El meu pare m’ha inculcat les idees republicanes. Sento admiració per Azaña i venero Macià.” “Aleshores sou partidària que la dona intervingui en la política”... “Naturalment. Cal que les dones tinguem ben present la necessitat d’intervenir en la política, ja que, d’aquí poc, la nostra intervenció en el govern del poble serà un fet. Per arribar a això, cal que abans la dona sàpiga fer ús del seu vot.” 

“Les dretes no poden facilitar de cap manera el ressorgiment de la nostra independència liberal i avançada”, conclou taxativa la Venus moderna. Una Venus republicana, amb ideals polítics i sòlides conviccions

Quan se li pregunta de quina mena de República és partidària, reitera que Azaña i Macià són els seus ídols polítics i que amb això creu que ja ha dit prou. “Les dretes no poden facilitar de cap manera el ressorgiment de la nostra independència liberal i avançada”, conclou taxativa la Venus moderna. Una Venus republicana, amb ideals polítics i sòlides conviccions.

Ara, el seu pròxim repte és obtenir el títol de Miss Espanya. Ella desitjaria guanyar el certamen “per Catalunya i per les dones catalanes”

Mentre el seu mandat de representació de la bellesa catalana duri, farà el que li facin fer. “Després de tot, continuaré com fins avui. Jo, a casa meva amb els meus llibres, el piano i les meves aficions.” El cinema li agrada, però com a espectadora, com li agrada el teatre; no té aspiracions fotogèniques. Li agrada tant veure treballar Marlene Dietrich o Greta Garbo, com la Xirgu o Lola Membrives, desenvolupa. Ara, el seu pròxim repte és obtenir el títol de Miss Espanya. Ella desitjaria guanyar el certamen “per Catalunya i per les dones catalanes”.

Al despatx presidencial, i en presència d’un gran nombre de periodistes i fotògrafs, Macià obsequia la Gaby amb un ram de flors naturals. El president acompanya la Miss i la mare a la Casa dels Canonges, per saludar l’esposa i la filla de Macià

Miss Catalunya és rebuda pel president de la Generalitat, Francesc Macià. Al vestíbul, ja l’espera el president del Parlament català, Lluís Companys, que conversa amb la Gaby durant uns instants. Una gran quantitat de públic observa els moviments des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. Al despatx presidencial, i en presència d’un gran nombre de periodistes i fotògrafs, Macià obsequia la Gaby amb un ram de flors naturals. El president acompanya la Miss i la mare a la Casa dels Canonges, per saludar l’esposa i la filla de Macià. En sortir, entren a veure l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader.

Exprés cap a Madrid

A la tarda, visita el Congrés dels Diputats, i saluda el cap de govern, el president de la cambra baixa i els diputats de la minoria catalana

El seu debut al certamen de Miss Espanya és a tocar. Així que la Gaby se’n va cap a Madrid l’endemà, amb l’exprés de nit. El matí següent, a l’estació de Madrid hi ha molt públic, periodistes i reporters gràfics, i una nodrida representació de la colònia catalana. A la tarda, visita el Congrés dels Diputats, i saluda el cap de govern, el president de la cambra baixa i els diputats de la minoria catalana, entre els quals Ventura Gassol i Pi i Sunyer, i segueix la sessió des de la tribuna.

Totes les Miss pugen a l’escenari, assegudes en cadirals vermells, al centre dels quals, més elevat que els altres, hi ha el de Miss Espanya. El conductor de l’acte estripa el sobre que conté l’acta del jurat. “Miss Galicia, Emilia Docet!”, crida

El 20 de febrer a la nit, hi ha un gran ball per presentar les candidates a Miss Espanya, organitzat al Teatro de la Comedia de Madrid pel diari Ahora. La Gaby porta un vestit de soirée d’allò més bonic. La seva presència elegant i la seva simpatia impressionen l’auditori. L’endemà a la tarda, a la redacció del mateix diari, les setze candidates desfilen repetidament davant un jurat, que tria les quatre finalistes i, finalment, la guanyadora, que és proclamada a la nit, al Teatro Metropolitano. Totes les Miss pugen a l’escenari, assegudes en cadirals vermells, al centre dels quals, més elevat que els altres, hi ha el de Miss Espanya. El conductor de l’acte estripa el sobre que conté l’acta del jurat. “Miss Galicia, Emilia Docet!”, crida. 

Hi ha molta gent als voltants de l’estació i les andanes són plenes per veure les representants d’Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, França, Hongria, Escòcia, Itàlia, Bèlgica, Noruega, Romania, Turquia, Iugoslàvia i la russa Tatiana Marlow, futura Miss Europa 1933

Miss Europa

El dissabte 20 de maig, Barcelona acull l’arribada de les altres tretze candidates de diferents països que es disputen el títol de Miss Europa, que venen amb l’exprés de París, de pas cap a Madrid. La nit abans, ho ha fet Emilia Docet: la Gaby l’ha anat a rebre a l’estació de França. Hi ha molta gent als voltants de l’estació i les andanes són plenes per veure les representants d’Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, França, Hongria, Escòcia, Itàlia, Bèlgica, Noruega, Romania, Turquia, Iugoslàvia i la russa Tatiana Marlow, futura Miss Europa 1933, que afirma que, sota el cel blau de Barcelona, se li han tornat més blaus els ulls.  

La Miss italiana vol fer carrera cinematogràfica: “Tinc una finalitat, una ambició: Hollywood. Cal que Itàlia també arribi a Hollywood”. La francesa pregunta: “Quan veurem toreros? Que no hi ha toreros pels carrers? Encara no he vist cap torero…”

Diversos cotxes condueixen les catorze Miss al Ritz, on són rebudes amb aplaudiments. Els fotògrafs retraten el moment al vestíbul, mentre Miss Catalunya exhibeix els seus dots diplomàtics i fa algunes presentacions en francès. Miss Hongria admet que Barcelona és bonica, “molt europea”, que “no hi ha riu com a Budapest, però aquests carrers rectes i senyorívols i les muntanyes plenes de vil·les —tot això vist des del tren i des de l’automòbil— em recorden Budapest”. “Quanta llum té la vostra Barcelona!”, exclama Miss Bèlgica. La Miss italiana vol fer carrera cinematogràfica: “Tinc una finalitat, una ambició: Hollywood. Cal que Itàlia també arribi a Hollywood”. La francesa pregunta: “Quan veurem toreros? Que no hi ha toreros pels carrers? Encara no he vist cap torero…”.

De nit, els jardins del parc de Montjuïc s’omplen de gent, en una festa popular amb jocs d’artifici i un ball amb mantons de Manila al Palau Nacional, al qual assisteixen totes les representants de la bellesa europea

Durant el matí, l’estol de noies visita l’estudi de Ràdio Associació de Catalunya. Seuen en diverses cadires posades en semicercle, amb el micròfon al mig, i parlen en els seus respectius idiomes. De nit, els jardins del parc de Montjuïc s’omplen de gent, en una festa popular amb jocs d’artifici i un ball amb mantons de Manila al Palau Nacional, al qual assisteixen totes les representants de la bellesa europea. 

Durant la sobretaula, les noies ballen amb alguns joves que han dinat allà, i després se’n van directes cap al Liceu per veure ballets russos

El diumenge 21, el mal temps fa alterar el programa previst i les Miss descansen a l’hotel fins al dinar, a La Font del Lleó, restaurant on es va rodar una pel·lícula. Durant la sobretaula, les noies ballen amb alguns joves que han dinat allà, i després se’n van directes cap al Liceu per veure ballets russos, amb excepció de Miss Espanya i Miss Bèlgica, que s’hi afegeixen més tard, ja que, abans, acompanyades per Miss Catalunya, atenen una recepció amb ball al Centre Cultural Gallec, en honor de la Miss Emilia Docet, de Vigo. A última hora, prenen un te al Ritz i a la nit hi ha sopar d’honor amb ball.

Les Miss surten d’excursió a Sitges, en un autocar adornat amb les banderes dels seus països. La pluja i el fort vent frustren els seus plans de bany. Prenen un còctel i dinen al Casino Restaurant, on comparteixen l’àpat amb el president del Parlament català, Lluís Companys

El dia es lleva, i les Miss surten d’excursió a Sitges, en un autocar adornat amb les banderes dels seus països. La pluja i el fort vent frustren els seus plans de bany. Prenen un còctel i dinen al Casino Restaurant, on comparteixen l’àpat amb el president del Parlament català, Lluís Companys; el seu fill Lluís; el cap de cerimonial, Dalmau Costa, i amb famílies de Sitges i de Barcelona. Les Miss signen els menús dels assistents. A la tarda, te i ball a l’hotel Terramar Palace.

Fan una aturada al Palau de la Generalitat, on són rebudes pel president Macià i per tots els consellers al seu despatx. Macià els agraeix la visita amb toies 

Tornant de Sitges, fan una aturada al Palau de la Generalitat, on són rebudes pel president Macià i per tots els consellers al seu despatx. Macià els agraeix la visita amb toies. També visiten la casa de la ciutat. Sopen en una taverna basca i després les porten a una festa andalusa a Can Llibre, amb actuació de la dansarina Nita de Alba. 

L’última aparició barcelonina de les aspirants a Miss Europa 1933 és en una cursa de braus en honor seu que es fa el 23 a la tarda a la plaça de La Monumental. Les Miss europees, i amb elles la Gaby i la Miss catalana Teresa Daniel, que fou Miss Espanya 1932, desfilen en quatre carruatges encerclant la plaça, llançant flors a un públic efusiu, fent ostentació del poder de la bellesa, que al seu pas encisa mirades, en una il·lusió efímera. 

Fins al moment d’arrencar el tren, les Miss europees signen autògrafs. En l’adeu a l’estació també hi ha la Gaby, estrella amfitriona de les joves a la capital catalana. La Venus moderna somriu, satisfeta

Els dies de turisme s’han acabat per a les Miss europees. A la nit, surt el seu exprés amb destí a Madrid. El tinent d’alcalde Antoni Vilalta reparteix rams de flors a les Miss. Fins al moment d’arrencar el tren, les Miss europees signen autògrafs. En l’adeu a l’estació també hi ha la Gaby, estrella amfitriona de les joves a la capital catalana. La Venus moderna somriu, satisfeta.