És capital de moltes coses des de la prehistòria. Ho rubriquen els més de quinze nuclis arqueològics de tota mena. Però és clar que fins al segle XXI ha estat en mans de totes les cultures i famílies, siguin protomallorquines o genuïnament mallorquines. Avui és de tots, de la humanitat. La finca Galatzó (Calvià), des del 2006, és en mans de l’Ajuntament de Calvià. És una de les finques més grans de Mallorca (uns 14.013.500 metres quadrats de terreny total). L’escenografia irrepetible és la serra de Tramuntana. I la llibertat, per a tothom, és passejar (quinze quilòmetres de rutes per fer senderisme), badar, sentir, tornar i tornar... 

Galatzó ho té tot a mà i als ulls. Es pot dialogar amb boscos d’alzines, pinedes i garrigues, zones de cultiu amb oliveres, garrovers, ametllers i horta. També es poden saludar les cabres mallorquines, les martes, les mosteles, conills, perdius, tords, eriçons i rapinyaires, i, és clar, la munió de rèptils que són ADN de la serra de Tramuntana. I la mà i la mirada de l’home. 

Camins, conreus, forns de calç, sistemes hidràulics... Signatures que ens certifiquen que hem existit, que existim. A través dels graons de la història, la finca Galatzó es fa capital de model agrícola de l’illa i de la serra de Tramuntana; té com a centre 5.000 metres quadrats esbarriats de cases principals, edificis auxiliars i servei, casetes esquitxades... L’home i la natura. Un model de pacte, de comunicació, de convivència. El testimoniatge del passat i el compromís del futur per a tots.