És una de les Festes Majors més antigues de totes les que encara se celebren a Catalunya. Som a Solsona. Al mateix temps i al mateix espai. Des que comença la Festa, en honor a la Mare de Déu del Claustre (patrona de la ciutat), el 1653, es conserva l’estructura bàsica, els mateixos escenaris, el mateix esperit. Hi ha alguna cosa a Solsona... Hi ha alguna cosa i a LA MIRA t’ho ensenyem. Abans de tot. Abans que comenci la festa. Abans dels dies forts (8 i 9 de setembre) que no moren mai. Abans, quan els solsonins ho preparen tot. Quan perfilen, repassen, assagen, quan els Gegants, els Nans, els Cavallets, l’Àliga, el Drac, els Aligons, el Flabiolaire, la Mulassa i l’Antonio Ricu; els Óssos, el Bou, el Ball de Bastons, els Trabucaries... estan a punt de sortir pels carrers, per la ciutat, per l’eternitat d’una festa. Mireu, com si fos una altra Festa, com són els moments, els instants, les estones que mai es veuen: abans que Solsona faci la festa gran, grossa, gegant, la que mai es deixa de veure, la que mai es deixa de viure.